La música de la Mercè

Totes les Islàndies al BAM

El festival va acollir una nit dedicada al ventall de sons del país de les glaceres

zentauroepp40277803 actuaci  del grup island s kiasmos170925132604

zentauroepp40277803 actuaci del grup island s kiasmos170925132604

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿A què sona Islàndia? Una varietat de llocs comuns ve al cap: sons electrònics freds com el gel, paisatges de grans àrees, veus èlfiques... Són tòpics cent per cent justificats: «Als grups de l’escena islandesa ens surt música que recorda Islàndia», admetia Ólafur Arnalds, meitat dels emo-techno Kiasmos, en una entrevista amb aquest diari fa dos anys, abans del pas del duo pel Sónar.

    

Van ser precisament Kiasmos els encarregats de tancar amb plena efectivitat la jornada dedicada a Islàndia d’aquest BAM, que va reunir diversos projectes prototípicament islandesos, però també raperes i rapers i fins i tot una banda rock cridanera.

    

«Valoro que hàgiu vingut a veure’m, encara que no entengueu un borrall del que canto», afirmava (en anglès) Emmsjé Gauti des de l’escenari de Joan Coromines. El seu hip hop amb vistes a l’R&B no és particularment efectiu ni singular, però Gauti es va fer estimar amb les seves arts de bon animador i sinceritat autoflagel·latòria.

    

Si Gauti va poder recórrer a una èpica pròxima a l’EDM, l’artista JFDR va optar per tot al contrari: un fil de veu embruixador i guitarres delicades van dominar el seu pop eteri. Björk sembla referència clara, però la influència va en les dues direccions: l’autora de Vulnicura s’ha declarat fan irredempta de Jófríður Ákadóttir (és el seu nom sense abreujar en sigles), en particular del seu grup Samaris, amb els quals també va actuar diumenge.

    

Si amb l’àlies de JFDR va desplegar un art-pop delicat, Ákadóttir va ballar i va fer ballar en el marc de Samaris. El productor Þórður Kári Steinþórsson va posar potents bases de drum’n’bass esquelètic, trip hop actualitzat i emotechno, mentre que Áslaug Rún Magnúsdóttir hi va afegir clarinet filtrat i veus com psicofonies. Trio guanyador.

DEU NOIES

Les revolucions per minut van baixar amb Ólöf Arnalds, que va desplegar el seu folk d’aires medievals amb tota la delicadesa que es pot esperar. I tot el seu bon humor: «Aquest és l’únic solo de guitarra del concert», va avisar a meitat del single Crazy car. Una estona després, la cantant pop-R&B Glowie animava a mitges amb un repertori genèric.

Notícies relacionades

    

Qui va saber agitar el públic van ser Reykjavíkurdætur (Les filles de Reykjavík), col·lectiu rap femení que supera en contingent Los Inhumanos: 14 a 12, tot i que aquí només en van venir 10. Una descàrrega d’energia contagiosa amb bases rotundes i missatges feministes llançats en islandès. Al costat d’això, el rock/ska-punk de Grisalappalísa va sonar, amb tot el respecte, una mica vetust.