Crits de tongo i una embarassada
No només a Catalunya hi ha cacau. A Tele 5 també viuen un drama. La ratomàquia no acaba d'arrencar com ells s'esperaven. Aquesta edició de Gran Hermano 18, més que arrencar, sembla que ha encallat. Els índexs d'audiència són molt baixos per a una barbacoa tan pretesament multitudinària. I, per a més desgràcia, en la segona gala es van començar a sentir crits de «¡tongo, tongo!». El presentador, J. J. Vázquez, els va dir als que protestaven: «Doncs aneu a denunciar-ho al jutjat. Els que no estigueu còmodes abandoneu el plató. Teniu la porta oberta de bat a bat». I vam veure com un bon nombre d'assistents s'aixecaven i se n'anaven. Però alerta: no menyspreem la capacitat de reacció dels constructors del tinglado. Són 18 anys d'experiència cuinant ratomàquies. Saben incentivar el morbo com ningú més. Ara mateix tenen un as a la màniga que els pot tornar una part d'aquells quatre milions d'espectadors que han perdut al llarg dels anys. Una de les concursants elegides, que ja és a Guadalix amb els altres, Pilar, de 20 anys, d'Ejea de los Caballeros, ha comentat, preocupada: «Porto 15 dies de retard. Si no em ve la regla diumenge, demanaré que em facin el test de l'embaràs». ¡Ahh! Una embarassada a la gàbia és una de les aspiracions que fa temps que acaricia aquest programa. Sospiren per fer com van fer l'any 2005 a Big Brother Holanda: van aconseguir que una concursant, que estava embarassada, donés a llum una nena, Jocelyn, que va pesar dos quilos i 900 grams. Aquest nadó els va permetre potenciar el programa irradiant un morbo extraordinari. Jo crec que una criatura nascuda a la gàbia de la ratomàquia té dret aacollir-se a l'estatut d'apàtrida. O sigui que a Tele 5 hi ha ara mateix grans esperances dipositades en el possible embaràs de Pilar.
Abans dels crits de tongo que vam sentir a la gala, els 80 aspirants que van fer entrar a Guadalix, però que de seguida van ser eliminats perquè no van ser seleccionats, clamaven desesperats des de la grada: «¿I què se'n farà de nosaltres?». Aquesta és una altra tragèdia. La seva esperança vital era formar part de la carn de canó de la cadena, encara que sigui a costa de rostir-se a la barbacoa mediàtica. ¡Ah! Tremendo futur laboral el que Espanya ofereix a aquestes criatures: l'emigració o la ratomàquia.
