El sopar secret, i el paradís

Quan un negoci funciona, no el toquis, diuen els botiguers clàssics. Però algun retoc per potenciar-lo més, sempre és una idea encertada. És el que acaba de passar a Al rojo vivo (La Sexta), on acaben de debutar els creadors de l'asteroide sarcàstic Mongolia (Darío Adanti i Edu Galán), i fan un secció breu i punxant. Defineixen la seva pinzellada com una combinació de «clarividència, quiromància i filatèlia»; o sigui, surrealisme i sarcasme, i tots els dilluns, després de consultar la seva bola de vidre, ens avancen el que passarà durant la setmana. Per a aquesta asseguren que es descobrirà la veritat del cessament de la convivència d'Irene Montero i Pablo Iglesias. Segons ells, aquesta separació es deu: «Al sopar secret que van mantenir Iglesias i Junqueras», i van afegir una foto d'Irene, amb els ulls plens de llàgrimes, exclamant amb dolor: «¡Aquella nit no va venir a dormir a casa!». ¡Ah! És un apunt divertit, però molt naïf i blanc. Potser li ha faltat un punt de profunditat. En aquell famós sopar, l'amfitrió va ser Jaume Roures, monsenyor de Mediapro; i pel que sembla també hi havia notables criatures d'aquell acreditat pinyol que analitza el procés sobre la marxa. Hauria sigut interessant que Mongolia hagués escodrinyat bé la bola de vidre, i saber exactament de què van parlar, a quines conclusions van arribar i si van traçar les línies mestres d'algun pla genial. De passada, Irene s'hauria tranquil·litzat. Aquella nit que Pablo no va dormir a casa no va ser una perillosa orgia tête à tête. Devia ser, com a molt, un virtuós conclave de purpurats.

CATALUNYA, PARADÍS 'OFFSHORE'.- A La Sexta noche, l'escriptor Roberto Saviano, famosíssim pel seu llibre de la camorra napolitana (Gomorra), ens va enviar una advertència: «A partir del brexit, Anglaterra es convertirà en una illa offshore. Londres ja és el primer centre mundial de blanqueig de diners. Amb la independència, Catalunya pot convertir-se en una altra illa offshore». Ho va dir alarmat. És discutible. Em consta que en cercles de l'enginyeria financera hi ha alegria en lloc d'alarma. Diuen que Catalunya, dibuixada com a paradís fiscal, seria imparable. No faria falta demanar entrar a la UE. Els diners arribarien a dojo. Sol, platja, i blanqueig de capitals. Faríem pols Suïssa. Qualsevol se'n va a Zuric, amb el fred que hi fa.