RETRAT D'UNA DIVA

Grace Jones contra el temps

La cantant i model defuig el passat i la nostàlgia al documental 'Bloodlight and Bami', que s'ha presentat al Festival de Toronto

zentauroepp40000987 reflections of singer grace jones  subject of the documentar170916124236

zentauroepp40000987 reflections of singer grace jones subject of the documentar170916124236 / Chris Pizzello

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Els documentals musicals sobre artistes consagrats acostumen a ser simples exercicis de nostàlgia, basats en la combinació de velles cançons i imatges d’arxiu amb bustos parlants que ofereixen records i anècdotes. Que 'Grace Jones: Bloodlight and Bami' és una altra cosa queda clar des del pròleg. «No pareu mai l’acció… continueu endavant», exhorta des de dalt de l’escenari la seva escultural protagonista, la cantant i model (i icona d’estil i reina de la disco i noia Bond i provocadora i esfinx...) Grace Jones, i empeny així la pel·lícula al mateix estat de moviment permanent que ha definit la seva vida.

Acabat de presentar al Festival de Toronto (TIFF), el documental és una successió d’escenes gravades en vídeo digital al llarg dels últims 11 anys que acompanyen Jones en el seu dia a dia, fent el fatxenda en habitacions d’hotels de luxe a Moscou i Tòquio i Nova York, o bressolant la seva neta, o grunyint a l’estudi de gravació. La veiem compartir records al voltant de la taula amb la seva família, a Jamaica, o lluint talons i màscares i barrets durant els concerts, o esmorzant amb xampany a París i empassant-se ostres fresques mentre comenta: «Voldria que la meva vagina fos així d’estreta». En el procés encaixa com un guant en la definició de diva, encara que ella detesti la paraula: «Diva, llegenda, mite… ¿que coi és això?», es pregunta davant d’un grup de periodistes a Toronto. «Jo no soc cap diva, soc Jones».

Però, ¿qui és Jones? ¿Com és la dona oculta rere la rutilant façana d’andrògina reina guerrera? La pel·lícula reconeix que per a això no hi ha resposta. La directora Sophie Fiennes inclou cameos tant del dissenyador gràfic francès Jean-Paul Goude, col·laborador i excònjuge, com del fill que va tenir amb ell, Paolo, però en general no ens dona pistes sobre l’estatus sentimental, la seva vida domèstica, els seus retrets i ambicions o les seves opinions polítiques. Sí que se’ns ofereixen esclats d’un trauma: els abusos que Jones va patir de petita a mans del segon marit de la seva àvia. «Això em va deixar seqüeles, sens dubte», confessa. «El sexe sempre m’ha fet sentir culpable. I em costa arribar a l’orgasme, molt».

Les millors festes

Notícies relacionades

Un documental més convencional hauria caigut en la temptació de recordar la seva heroïna durant el seu auge als anys 70 i 80, quan va exercir de model pel món o de cap visible de la new wave o d’estrella de pel·lícules com 'Panorama per matar' o 'Conan el destructor'. Jones va compartir nits a Studio 54 amb Andy Warhol, va rebutjar un paper a 'Blade Runner' i va tenir un idil·li amb Dolph Lundgren, l’escorta suec a qui va ajudar a transformar en actor d’èxit i amb qui va trencar a punta de pistola («tots els homes haurien de ser penetrats analment, així sabrien el que nosaltres sentim»), sentencia ara a manera de reflexió sobre la vida en parella. I va organitzar les millors festes, amb les millors drogues. «Però jo n’he pres molt menys del que la gent es pensa», ens confessa ara. «No m’ha agradat mai la cocaïna, però sempre vaig tenir fama de cocaïnòmana. Cada vegada que anava al bany hi havia un ramat de gent que venia rere meu».

Per als fans, el més llaminer de 'Bloodlight and Bami' són els seus números musicals: una selecció de hits com 'Slave to the Rythm', 'Warm Leatherette', 'Pull Up to the Bumperm', 'La Vie En Rose' i 'My Jamaican Guy', en què torna a quedar clar que, en directe, Jones és un espectacle inigualable malgrat que tants altres artistes tractin d’emular-la. «Totes aquelles cantants em fan una mica de pena, perquè totes són iguals, i totes volen assemblar-se a mi. Lady Gaga està obsessionada amb mi», sosté. «I no té sentit que m’imitin, perquè Grace Jones segueix aquí». I aquí seguirà, assegura, immune al pas dels anys encara que estigui a punt de fer els 70. «En realitat ningú sap quants anys tinc; hi ha fins a tres xifres diferents circulant pel món. La realitat és que no tinc edat. Soc eterna». H