Kechiche desafia els seus detractors

Quan va estrenar la magnífica La vida d’Adèle (2013), al francotunisià Abdellatif Kechiche li van ploure les crítiques dels que consideraven que les llargues i explícites escenes lèsbiques de la pel·lícula no reflectien en realitat sinó les fantasies voyeurístiques masculines sobre el sexe entre dones. 

    

La pel·lícula amb la qual Kechiche ha presentat avui la seva candidatura al Lleó d’Or, Mektoub, My Love: Canto Uno, sembla ser en part una reacció –potser confessional, potser desafiadora– davant aquestes acusacions. Al cap i a la fi, en bona mesura és la història d’un tafaner.

    

El protagonista, Mektoub, és un jove amant del cine i aficionat a la fotografia que sembla dissenyat com a alter ego del director. A través d’ell la pel·lícula ens convida a passar uns dies d’estiu en un poble costaner, en companyia d’un nodrit grup de nois i noies que, com tots a la seva edat, es relacionen entre si segons el dictat de les hormones. I la xarxa de xafarderies, gelosia, flirtejos i grapejos que Kechiche teixeix a partir d’aquesta premissa és pur treball d’orfebreria.

ESCOTS I NATGES

No obstant, el que tothom comenta ara mateix a la Mostra són les nombroses escenes en què Kechiche posa les seves joves i belles actrius a xipollejar a l’aigua o a fer twerking a la discoteca mentre la càmera va d’una a l’altra com un gos afamat, a flairar els escots i les natges en moviment, i mentrestant Mektoub es passeja per la cantonada del pla observant i amb una actitud que barreja perplexitat i superioritat moral. 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

    

Si haguessin sigut menys freqüents –i si haguessin tingut en compte els cossos masculins– aquestes escenes haurien il·lustrat perfectament el retrat que la pel·lícula proposa. En la seva forma i la seva proporció actual, essencialment carreguen de raons els que consideren Kechiche com un calent.