PINTURA ENTRE RUÏNES

El cunyat frare de Goya es treu la pols

La lenta i tardana recuperació de la cartoixa de Monegres després de dos segles d'abandonament permet descobrir l'obra del pintor fra Manuel Bayeu

getimage989

getimage989

3
Es llegeix en minuts
Ernest Alós / Sarinyena

Algunes de les seqüències més tenebroses de la 'Incerta glòria' rodada per Agustí Villaronga es desenvolupaven en una església atrotinada i polsegosa. Les mòmies desenterrades, i també la brutícia i els mobles llançats pel terra, eren attrezzo. L’església (i part de la pols), no: es tracta de la cartoixa de Nostra Senyora de les Fonts, o cartoixa de Monegres.

Un antic monestir de la silenciosa ordre dels cartoixans que aquest estiu ha tingut més visitants catalans que mai, potser per la curiositat per conèixer l’escenari de la filmació, potser perquè pot entrar en un mateix itinerari juntament amb el pròxim monestir de Vilanova de Sixena. Encara que fins i tot sense cap d’aquests dos estímuls, la visita té un incentiu suficient en els prop de 250 frescos de fra Manuel Bayeu, un dels tres cunyats pintors de Francisco de Goya, que encara avui molt pocs han pogut contemplar.

Visitants en un saló de la cartoixa. / JAVIER BELVER

El mentor de Francisco de Goya a la cort de Madrid va ser el pintor aragonès Francisco Bayeu, amb la germana del qual es va casar Goya. El pinzell novell del de Fuendetodos es barreja amb el de la seva família política (els germans Francisco, Ramón i Manuel Bayeu) als murs i sostres de la basílica del Pilar i de l’encara difícilment visitable cartoixa d’Aula Dei, al costat de Saragossa. Però la visita a la cartoixa de Monegres permet descobrir centenars de metres quadrats de frescos pintats per Manuel, un dels cunyats menys dotats (incloent-hi un autoretrat amb una llegenda en què diu que pintava tres o quatre mesos a l’any, quan la calor de l’estiu permetia que els frescos s’assequessin a les parets i l’artrosi no el martiritzés). El frare que tancat a la cartoixa la va pintar de cap a peus (també va intervenir a la catedral de Jaca, a Valldomsa i  a Scala Dei) i que no va accedir a l’estatus de pare per no haver d’abandonar el treball manual que estava reservat als simples germans.

La cartoixa de Monegres, després de la primera fase de restauració. / JAVIER BELVER

Rescat molt tardà

Les pintures de Bayeu es conserven de miracle, i es poden visitar els caps de setmana gràcies al fet que finalment el 2015 el Govern d’Aragó va escoltar les queixes dels militants en defensa del patrimoni artístic local i que la Diputació d’Osca ha invertit un primer milió d’euros a contenir la ruïna. L’actual edifici de la cartoixa va ser construït al llarg del segle XVIII, però ja va patir saqueig napoleònic, va ser venuda amb la desamortització i va ser utilitzada com a balneari i, fins fa pocs, molts pocs anys, com a corral d’ovelles i magatzem de gra.

Només l’església i les cel·les del saló annex són visitables per motius de seguretat; però allà hi ha el gruix de les pintures de fra Manuel, amb aquells blaus, vermells, verds i taronges tan cridaners, propis del barroc tardà. Grans escenes bíbliques a l’església, retrats de sants a les cel·les i representacions de les virtuts exigibles al monjo a les cúpules del claustre.

Detall del retrat de sant Joan Baptista.

Menció especial mereix l’escena dedicada a sant Joan Baptista. Musculat. Hipermusculat. Igual que la resta dels homes que es banyen despullats a l’aigua del riu Jordà o que s’agenollen davant seu en una postura que avui jutjaríem equívoca. La intenció era exactament la contrària, apunta la guia. La soledat dels monjos cartoixans en les seves cel·les els podia portar fàcilment a tenir mals pensaments. I llavors eren unes carns toves i rosades les que podien encendre un pessigolleig indegut. Així que va exagerar de manera inversemblant la musculatura per aconseguir uns monstres hipervirils poc desitjables. Encara que els gustos han canviat amb els segles i, la veritat, l’escena no desentonaria gaire en un dibuix de Tom de Finlàndia.

Notícies relacionades

Entre els excessos del temps hi ha els claus i les prestatgeries enmig dels frescos, que corresponen a la reconversió de les cel·les com a habitacions del balneari, i els grafits de quan la cartoixa es va convertir en caserna durant la guerra civil. D’un bàndol (noms d’integrants de la columna Durruti, inscripcions a sobre de les pintures de l’estil de «la religió és la crossa dels estúpids i els ignorants») i de l’altre (l’indicatiu 2-G-22 correspon al segon grup de bombarders Ju-52 de la Brigada Hispana de Franco, que va bombardejar Catalunya des de l’aeròdrom pròxim).

Grafit anticlerical

No tan sols la proximitat relaciona la cartoixa barroca i el monestir romànic de Sixena. Les seves històries d’abandonament secular i recuperació tardana són dos exemples paral·lels de la conflictiva relació d’Aragó amb el seu patrimoni històric.