Andrew Haigh: "Tots els éssers humans ens sentim molt sols"

S’ha d’estar fet de ciment per no commoure’s amb la nova cinta d’Andrew Haigh, 'Lean on Pete', que ahir va presentar la seva candidatura al Lleó d’Or.

–Lean on Pete és la primera de les seves pel·lícules que ha rodat als Estats Units. ¿Què el va impulsar a fer-ho en aquell país? Després de 'Weekend' (2011) i de '45 años' (2015) vaig voler fer una pel·lícula una mica diferent, encara que és evident que entre les tres hi ha connexions temàtiques clares. La història de Lean on Pete té una simplicitat que m’interessa molt: un nen orfe que se sent molt sol busca desesperadament una mica d’estabilitat i de seguretat. I, per ser sincer, sempre he sentit fascinació per Amèrica.

–¿Què és exactament el que el fascina dels Estats Units? El mite del somni americà, que es construeix sobre la recerca de la llibertat i sobre la idea que per trobar-la s’ha d’anar cap a l’oest. Go West. És interessant perquè el protagonista de la meva pel·lícula va justament en sentit contrari. Ell va cap a l’est; la llibertat no li interessa, el que ell vol és companyia i protecció. I durant aquest viatge, la pel·lícula qüestiona el mite, perquè deixa clar com Occident tendeix a abandonar a la seva sort la gent més vulnerable.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

–La soledat és un tema que vertebra les seves tres pel·lícules. ¿Per què explora aquest sentiment una vegada i una altra? No vull que la gent pensi que em passo el dia estirat al llit plorant i cridant: «¡Que sol que estic!», però crec que tots els éssers humans ens sentim molt sols, i que l’objectiu essencial de les nostres vides és fugir d’aquesta soledat. Ja sigui a través de les nostres relacions o les nostres feines, intentem escapar de nosaltres mateixos.

–¿Com va canviar la seva carrera després de l’èxit de '45 años'? Si ets un director desconegut que de sobte experimenta cert èxit, al teu voltant sempre hi ha veus que et diuen que és el moment de trucar a les portes de Hollywood. Però a mi no m’interessa. I donat que 45 años retratava una parella anciana, després de l’estrena van començar a oferir-me un munt de projectes sobre gent gran. Espero que després de 'Lean on Pete', que està coprotagonitzada per un cavall, no em comencin a oferir sense parar projectes sobre animals.