Hollywood s'instal·la a Venècia

Malgrat ser tradicionalment considerat el segon festival de cine del món en importància, la Mostra de Venècia no solament fa uns quants anys que deixa Cannes en evidència sinó que, a més, s'ha consolidat com el lloc preferit per Hollywood per presentar al món les pel·lícules que més tard triomfaran en els Oscars. Aquí, recordem-ho, es van estrenar mundialment 'Gravity' (2013), 'Birdman' (2014), 'Spotlight' (2015) i 'La la land' (2016). Per tant, aquest any hi haurà a Venècia tantes estrelles que farien falta dues alfombres vermelles per encabir-les-hi totes. ¿I què més hi haurà?

Candidates vocacionals

Entre les competidores hi ha pel·lícules de què probablement ens atiparem de sentir-ne parlar els pròxims mesos, quan acapararan nominacions en successives gales de premis. Guillermo del Toro estrenarà 'La forma del agua', un conte de fades sobre un experiment secret durant la guerra freda que, diuen, és el millor que ha fet des d''El laberinto del fauno'; però això serà després que Alexander Payne obri dimecres el certamen amb 'Downsizing', sàtira que afronta assumptes com la superpoblació a través del retrat d'una família que s'encongeix de mida.

És una de les dues candidates a guardó que protagonitza Matt Damon; l'altra és la novetat darrere la càmera de George Clooney, 'Suburbicon', que ha sigut descrita com un retrat "de gent defectuosa que comet errors" (si sona a relat dels Coen és normal: ells han escrit el guió). Gairebé tan assidu a la Mostra com Clooney és Darren Aronofsky, que en aquest festival les ha vist de tots els colors: amb 'La fuente de la vida' va ser escridassat, i amb 'El luchador' va guanyar el Lleó d'Or. Aquest any presenta 'Madre!', relat de terror protagonitzat per Jennifer Lawrence i Javier Bardem. Ganes.

Visites al costat fosc

També Bardem, per cert, estarà aquí per partida doble. En l'esperada 'Loving Pablo', presentada fora de concurs, dona vida precisament a Pablo Escobar a les ordres de Fernando León de Aranoa i al costat de Penélope Cruz.

Ni de bon tros és l'única incursió que el certamen efectua aquest any en el món del crim. En la competició hi trobem 'The third murder', el nou film de Hirokazu Koreeda, sobre un advocat que lluita per demostrar que el seu defensat no va cometre l'assassinat del qual s'ha declarat culpable; 'Tres carteles a las afueras de Ebbing, Missouri', en què Frances McDormand dona vida a una mare desesperada per trobar l'home que va matar la seva filla, i la nova pel·lícula de Paul Schrader, 'First reformed', intriga en què un capellà encarnat per Ethan Hawke descobreix assumptes bruts en el si de la seva església. Per últim, s'encarregarà de clausurar el festival 'Outrage Coda', tercera entrega de la trilogia de Takeshi Kitano sobre la yakuza, que, diuen, podria ser l'última pel·lícula de la carrera del japonès.

Invitacions a la llàgrima

A manera de contrapunt, entre els títols més destacats de la selecció es detecta una insòlita abundància de sentimentalisme. A 'The leisure seeker', Helen Mirren i Donald Sutherland encarnen una parella que es llança a la carretera fugint dels metges i dels seus fills; 'Victoria & Abdul', de Stephen Frears, s'imagina la improbable amistat entre la reina Victòria -encarnada, és clar, per Judy Dench- i un jove assistent indi, i 'Lean on Pete', d'Andrew Haigh, relata la relació entre un adolescent problemàtic i un cavall de carreres. I fora de la competició destaca 'Our souls at night', història d'un enamorament en edat madura produïda per Netflix (aquesta vegada no s'esperen esbroncades) que reuneix a la pantalla Robert Redford i Jane Fonda. Tots dos rebran del certamen un premi honorífic.

Trossos de realitat

Els documentals no solen aspirar a premi en els grans festivals, però aquest any la competició veneciana n'inclou dos: 'Human flow', reflexió de l'artista i activista xinès Ai Weiwei sobre la crisi dels refugiats, i 'Ex libris', en què Frederick Wiseman penetra fins al fons de la biblioteca pública de Nova York. Però és en les seccions paral·leles on les no ficcions prometedores campen al seu aire: 'Wormwood' ens desvela els experiments portats a terme per la CIA per controlar la ment humana, i a 'The Devil and Father Amorth' el director William Friedkin compara els moments estel·lars de la seva obra mestra, 'L'exorcista' (1973), amb un exorcisme real. I si a 'Piazza Vittorio' Abel Ferrara explora el barri romà on viu, a 'Ryuichi Sakamoto: Coda' el músic japonès fa el mateix amb una cosa molt més íntima: la seva vida després del càncer.

Passejades per la línia dura

Notícies relacionades

Alexander Payne ha encongit Matt Damon

Guillermo del Toro: "La innocència és una arma idònia contra Trump"

També els cinèfils incorruptibles i els amants del món experimental es podran entretenir. Precisament amb la paraula 'raresa' estampada al front arriba 'The private life of a modern woman', del franctirador James Toback, retrat impressionista de la millor actriu del món. 'Zama', l'esperat retorn de l'argentina Lucrecia Martel, se situa al segle XVIII per retratar un oficial de la corona espanyola a la caça d'un bandit (¿per què Martel no ha sigut inclosa en la competició? Misteri). Un altre de qui feia temps que esperàvem notícies és Abdellatif Kechiche, que va guanyar la Palma d'Or de Cannes amb 'La vida d'Adèle' i ara porta a la Mostra 'Mektoub, my love: Canto uno', un relat d'iniciació de tres hores.

Però el gran al·licient per als que presumeixin de ser genuïnament alternatius hauria de ser la competició dedicada a la realitat virtual que el festival introdueix aquest any: 22 pel·lícules de les que no es veuen, sinó que més aviat es viuen, i entre les quals hi ha obres de Laurie Anderson i Tsai Ming-liang. Alguns diuen que és el futur.