Lamari: "El nou cicle de Chambao arriba carregat d'honestedat i de llibertat"

Fa més de 15 anys que María del Mar Rodríguez, més coneguda com Lamari, va començar la seva singladura artística com a vocalista i cara visible de Chambao. La seva aposta de flamenc chill va connectar des del primer moment amb el públic i es va consolidar amb el seu àlbum Endorfinas en la mente el 2003, que es va arribar a publicar a 20 països. Avui, el grup malagueny recala al festival Arts d’Estiu de Pineda de Mar amb el seu últim disc, Nuevo ciclo, una evolució cap a sons més acústics mantenint el seu estil de fusió. «Arribarem a Pineda de Mar amb una selecció de tota la nostra trajectòria i carregats de bones vibracions», afirma Lamari, que proposa un retorn a l’origen.

–Chambao s’acosta a la majoria d’edat, ¿li convenia un canvi?

–És una transició natural. Tant nosaltres com la nostra música hem anat evolucionant i això es reflecteix en les nostres cançons. Em venia molt de gust titular Nuevo ciclo el nostre últim treball, perquè aquest nou cicle arriba carregat d’honestedat i de llibertat.

–Aquest àlbum sona més natural.

–Hem volgut despullar la música de sons electrònics i acostar-nos a la natura per conservar el nostre estil de fusió. En comptes d’incloure fragments baixats de biblioteques virtuals, hem apostat per buscar-los al nostre voltant. És un salt cap a l’autenticitat.

–Últimament, ha viatjat sola per l’Amèrica Llatina.

–Jo sempre recomano l’experiència de viatjar sola perquè t’aguditza l’instint animal. És una manera de sortir de la rutina, centrar-te en altres històries i poder-te conèixer millor tu mateixa en diferents circumstàncies. A més, quan viatjo intento amarar-me de la música dels llocs on soc, de manera que és doblement enriquidor.

–Sembla que la cançó Papeles mojados està més vigent que mai: ‘Papeles mojados miles de sombras cada noche trae la marea / navegan cargaos de ilusiones que en la orilla se quedan

–Desgraciadament és un tema d’actualitat. Crec que és necessari que rebaixem revolucions i ens posem a la pell de l’altre. Avui dia estem saturats d’informacions i cal que ens aturem per escoltar. No crec que els artistes hagin de fer cançons solidàries pel simple fet de fer-ne.

–Fa uns anys va combatre contra el càncer i ho ha explicat al llibre Enamorada de la vida, aunque a veces duela

–Parlar sobre les coses que em passen per a mi és terapèutic, com escriure-les i cantar-les. Quan vaig anunciar que començaria la gira de Pokito a poko amb un mocador al cap perquè havia perdut els cabells a causa de la quimioteràpia, l’editorial va contactar amb mi i vaig decidir escriure la meva vivència amb la meva germana Aurora.

–¿Creu que el ràpid retorn als escenaris va influir en la seva recuperació?

–Definitivament, sí. Tenir una actitud positiva a la vida sempre ajuda. Tornar als escenaris per a mi va ser tornar a la normalitat, a entrar en contacte amb l’art i fer el que verdaderament m’agrada.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

–De vegades ha dit que la creació de Chambao va ser espontània, però si mira enrere ¿s’imagina desvinculada de la música?

–La música sempre ha format part de la meva vida. Encara que canviéssim de nom o no ens vingués de gust continuar, jo igualment faria discos i concerts. És una decisió que ha anat arribant a poc a poc i de manera natural. No m’imagino fent cap altra cosa.