DEBUT A ESPANYA

Carlos Acosta porta la revolució cubana a Peralada

L'eclèctica companyia creada a l'Havana pel cèlebre ballarí després de la seva triomfal estada al Royal Ballet clausura el festival

zentauroepp39537362 acosta danza manuel vason170804133706

zentauroepp39537362 acosta danza manuel vason170804133706
zentauroepp39537421 acosta danza manuel vason170804133720
zentauroepp39537443 acosta danza manuel vason170804133915

/

5
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Carlos Acosta (l’Havana, 1973) ha revolucionat el panorama de la dansa cubana amb la companyia que porta el seu nom, Acosta Danza, una formació que impulsa la trobada de ballarins de diversos estils, des de la clàssica fins a la contemporània, amb incorporacions tan atípiques com el hip-hop, el flamenc i la dansa folklòrica. «¡El segle XXI és eclèctic!», reivindica el ballarí i coreògraf des de Londres.

L’estrella del ballet s’ha bolcat completament en aquest projecte des que l’any 2015 va penjar les sabatilles al Royal Ballet londinenc, companyia a la qual va estar vinculat durant 17 anys. Amb Acosta Danza, el ballarí cubà debuta oficialment a Espanya avui, en l’espectacle que tancarà aquesta edició del Festival Castell de Peralada; una cita que ha suscitat una gran expectació entre els aficionats catalans a la dansa.

REFLEX DE LA DIVERSITAT / La companyia oferirà un variat programa contemporani, amb peces com Faun, de Sidi Larbi Cherkaoui, i Anadramous, del jove coreògraf cubà Raul Reinoso. «S’ha d’innovar i obrir la dansa a noves possibilitats. M’interessa la diversitat, però no només d’estils, sinó també de sensibilitats. Al final, la companyia és un reflex de la diversitat que hi ha a Cuba, un país de barreja cultural i de fusió de races», apunta.

Acosta insisteix a aclarir que tot el protagonisme d’aquest nou projecte és de la companyia. Ell ja ha tingut el seu moment de brillar i en la dansa ha superat totes les etapes. Ara vol ajudar els altres. «Molts ballarins creen les seves pròpies companyies per continuar amb la seva carrera, però aquest no és el meu objectiu. Acosta Danza vol ser un projecte que se sustenti per si mateix, amb les seves pròpies estrelles, que es guanyi el seu propi espai en la dansa internacional», assegura.

Encara que Acosta ha creat algunes peces al llarg de la seva carrera, tampoc pensa utilitzar la companyia com a plataforma per desenvolupar les seves creacions coreogràfiques. «Soc un ballarí d’ofici. He tingut una carrera important en el ballet que m’ha donat l’oportunitat de ballar amb les millors companyies del món. Però ara tinc altres inquietuds artístiques i vull separar molt bé les meves actuacions com a ballarí del treball en aquesta nova companyia que he creat. Són dues coses diferents».

No obstant, a Peralada farà una excepció i ballarà dos solos: Two, de Russell Maliphant, i Memoria, de Miguel Antunaga. «Seran petites intervencions –afirma–. A la companyia no li fa falta que jo balli: els seus ballarins són excel·lents i el repertori és magnífic».

ELS MILLORS COREÒGRAFS / Fins ara, a Cuba hi havia dues grans companyies: el Ballet Nacional de Cuba i Danza Contemporánea Cubana. Acosta Danza se situa entre totes dues. «Diguem que és una companyia més fresca que projectarà els millors coreògrafs». El seu repertori tant es pot decantar cap a les tendències clàssiques i neoclàssiques com a les més avantguardistes i contemporànies. «Tothom sap que la dansa a Cuba últimament està una mica al marge i estancada en el seu repertori. La meva intenció és fer que el públic cubà pugui descobrir gent com Sidi Larbi Cherkaoui, un dels principals exponents de la dansa mundial, o com Goya Montero, Pontus Lidberg i Jutin Peck. Es tracta de portar el món de la dansa actual a Cuba i viceversa. S’ha d’obrir espais a coreògrafs cubans perquè desenvolupin el seu talent, ja que no n’hi ha gaires». I afegeix: «Espero que la companyia obri horitzons i inspiri noves idees a altres coreògrafs».

En l’últim festival Grec, la proposta de Trànsit&Cuba va descobrir obres com El cruce sobre el Niágara, una increïble peça de Marianela Boán que també està en el programa que Acosta Danza oferirà avui a Peralada. «L’obra de Boán és una de les més importants en la història de la dansa moderna cubana i aquesta peça és espectacular. Però, lamentablement, poca gent sap qui és Boán. Espero que la companyia doni a conèixer el seu treball, que és de primera línia i va incloure fins als anys 90. Vull rescatar i portar per tot el món el talent cubà, però no exclusivament».

El Ministeri de Cultura de Cuba aposta per aquest projecte. ¿Què ha dit Alicia Alonso? «No ho sé. Ni idea. Però això no es pot veure amb ànim competitiu. ¡Imagina’t! Si tots vam sortir i vam néixer d’Alicia Alonso, ballarina i fundadora del Ballet Nacional de Cuba. Aquesta continuïtat que ve darrere d’ella és fruit del seu treball. Ningú ho pot negar i és un fet positiu. Tot el que jo he fet en la meva vida ha sigut amb ànim d’ajudar el meu país. Aquesta és la meva responsabilitat».

EL PAGAMENT D’UN DEUTE / El ballarí se sent en profund deute amb Cuba i aprofita la seva enorme influència i fama com a estrella internacional de la dansa per potenciar la dansa del seu país. «Amb la carrera que he tingut, estic en condicions de poder ajudar. Seria un error anar-me’n per sempre, que és el que fa tothom, i oblidar que el meu país em va donar l’oportunitat de formar-me com a ballarí gratuïtament, quan jo era molt jove».

Per crear aquesta companyia de 25 ballarins, Carlos Acosta va fer audicions obertes a tot el món. «Vaig triar-ne la meitat del món clàssic i la meitat, del contemporani, perquè la meva idea és fer alguna cosa que creuï d’un món a l’altre. Però, a partir del mes de setembre, ja tindré en marxa la meva escola, la meva pròpia acadèmia, on formaré la gent que després passarà a la companyia».

Notícies relacionades

MENT OBERTA / A les audicions s’hi va presentar, entre altres, una candidata procedent que provenia del món del cabaret. La va seleccionar. «Quan la vaig veure, tan alta i bella, vaig pensar: no sé què faré amb ella però l’admetré igual perquè té alguna cosa que acapara totes les mirades, encara que només estigui caminant. I ha resultat ser una revelació perquè tot ho fa a un altíssim nivell. Ha millorat moltíssim i seguirà progressant».

Acosta té altres inquietuds i projectes en marxa. Després d’escriure la seva biografia (Sin mirar atrás) fa 10 anys, ara ultima una pel·lícula que dirigirà l’espanyola Icíar Bollaín amb un guió de Paul Laverty. «Més que seguir el llibre, la cinta retratarà aquest moment de la meva vida, el meu retorn a Cuba després de deixar el Royal Ballet, en què he creat aquesta companyia. Hi actuo i vaig coreografiant la història de la meva vida amb els meus ballarins. La dansa serà la gran protagonista».