Anar al contingut

CRÒNICA

Tozzi, 40 anys després

El cantant va reviure èxits com 'Ti amo' a Cap Roig

Jordi Bianciotto

zentauroepp39667022 170813000642

Jose Irun

Fa 40 anys que Ti amo o Te amo en la seva versió castellana, enamorava amb les seves estrofes de cor i alcova, i el mateix període de temps que el seu intèrpret (i coautor), Umberto Tozzi, ens ignorava al dissenyar les gires. Els seus èxits ho van ser també, i molt, al sud dels Pirineus, però no va ser fins ahir que el cantant torinès es va plantar en un dels nostres escenaris, el del Festival de Cap Roig, per recórrer aquelles cançons que van causar estralls en discoteques, festes i radiofórmules.
    En primer terme, és clar, Ti amo, que va començar a sonar, barrejada amb altres èxits, en la introducció de la nit, a càrrec d’una banda de sis músics. Aleshores va sortir Tozzi abordant Notte rosa, un hit de 1981 (Noche rota en la versió que va gravar en espanyol, que va passar per alt a Cap Roig). «Bona tarda, ¿com va? Oye cómo va, qué ritmo, mulata...», va fer broma al presentar-se citant Tito Puente. «Fa temps que no parlo espanyol, però en recordo algunes paraules», va apuntar, i va celebrar tenir «per primera vegada l’oportunitat de fer un concert a Espanya». 

LÍRICA FOGOSA  

L’univers poètic de Tozzi gira en bona part al voltant del subjecte femení, i cap aquí va apuntar aquell Ti amo que va oferir sense més embuts després de recordar que era una cançó «molt important» en la seva carrera. Versió crescuda, amb solo de guitarra heavy i revivint en part la seva fogosa lletra en castellà: «un hombre sobre ti/ con fuego dentro del alma / quemando en la cama / mas yo tiemblo sintiendo tus senos» (crida més l’atenció, encara, el text original en italià, que adverteix «al llit mano jo»). Presència instrumental de superproducció filo-rockera amb rampells jazz-fusion (aquell saxo). Amb una guitarra elèctrica penjada (que va canviar per l’acústica en la primerenca Donna amante mia), Tozzi va donar més perfil de cantautor urbà que de baladista romàntic. «¿El so és bo?», es va interessar. Va bene, mestre. 
    El repertori, antològic, va recalar en rescats de Gli altri siamo noi, Io camminerò (que va gravar amb èxit Fausto Leali) i Immensamente, i va incloure un parell de medleys amb títols com Roma Nord i Qualcosa qualcuno, a més d’un instrumental jazz-rocker. Power ballads amb lluïment de la seva veu esquinçada (acompanyada per cors), inflexions funky lleugeres i la melodramàtica Gente di mare, tercer lloc a Eurovisió-87. I una traca d’èxits per tancar: el dinàmic traç pop de Stella stai (Claridad en castellà), la balada imperativa Tu, amb el públic dret, i un Gloria de guitarra rockera amb el qual el públic de Cap Roig, una mica més madur de l’habitual aquests dies, potser va poder evocar el llunyà estiu del 77. 

0 Comentaris