Anar al contingut

ENTREVISTA

Antonio Orozco: "La música no pot denigrar la dona"

El cantant de l'Hospitalet actua aquest dilluns al Festival de Porta Ferrada immers en el que considera "millor moment" de la seva carrera

Natàlia Queralt / Barcelona

jgarcia36488535 podrieu posar aquesta foto a distritos moltes gr cies 170813204447

periodico

Submergit en la gira del seu últim àlbum, Destino (2015), Antonio Orozco repeteix com a coach en la quarta temporada de La voz kids i omple auditoris, teatres i poliesportius, on conquista el públic amb la seva veu esquinçada. I, en ocasions, fins i tot l’organització del festival ha de traslladar la seva actuació a un recinte més gran a causa de la ràpida venda d’entrades. Com ha succeït al Festival de Porta Ferrada, on actua aquesta nit al Guíxols Arena en lloc de l’Espai Port previst inicialment.

–Quan faltava un mes i mig per al concert es van esgotar les entrades i l’organització va decidir traslladar el concert a un recinte més gran.
–Amb total honestedat, no acabo de creure’m la situació, sembla mentida. Hem treballat molt i molt intensament, però com qualsevol altre professional. Ara estic recollint els fruits de tota una carrera i no m’ho acabo d’imaginar.

–Entre Un reloj y una vela (2000) i Destino (2015) han passat 15 anys. Es diu ràpid.
–Destino és el meu disc més sincer. Darrere de cada cançó hi ha un treball molt intens de compondre, escriure i sentir cada melodia. Ho dic des de l’orgull però amb total honestedat, estic en un moment molt dolç de la meva carrera, probablement aquest és el meu millor moment professional, però soc conscient que s’acabarà.

–¿Amb quina cançó es queda de l’àlbum?
–Mira no és una d’aquelles cançons que hagi tingut gaire èxit a nivell internacional com Mi soledad o Ya no sabes, que triomfen a Amèrica. Però Mi héroe, tant per a la gent com per a mi, és especial. És una d’aquelles cançons que si me’n vaig d’un concert sense cantar-la crec que el públic no m’ho perdonaria. A més a més, és un tribut a aquests herois anònims i quotidians que ens salven dia a dia: els metges, infermeres, bombers, policies… tota aquella gent que dedica la seva vida als altres.

–Aquesta cançó va adquirir un sentit especial a la final de La voz kids.
–Vam gravar el programa mesos abans de l’emissió i, abans de conèixer la guanyadora, em van comunicar que Xavi Pérez, el meu amic i productor durant 25 anys, havia mort. Sembla mentida, jo que estic en el millor moment de la meva carrera i gran part del meu èxit l’hi dec a ell... En qüestió de mesos he perdut dues de les persones més importants de la meva vida. Per a mi la solució és seguir treballant i mirant d’escapar-me dels desastres.

–És un dels coaches més desitjats.
–Hi ha un talent impressionant en aquest programa. No sé si és que en cada edició que passa els nens venen més preparats, però ens quedem atònits. 

–¿Vostè s’hauria presentat al programa quan era petit?
–De cap manera. Jo no tenia ni la meitat del talent que tenen aquests nens. El nivell que ens trobem a La voz kids és una bogeria.

–És el president de Veus per a la Consciència i el Desenvolupament.
–L’oenagé Veus va néixer amb gent del món de l’art i de la cultura que va decidir unir els seus esforços per un món millor. Hi ha molta gent que vol col·laborar però no saben com, així que nosaltres els brindem l’oportunitat de fer-ho. Amb els anys s’ha convertit en un punt de referència en molts països i ara estem embarcats en la construcció d’un dels hospitals infantils oncològics més grans d’Europa. ¡Ho aconseguirem! 

–¿La solidaritat forma part del deure de l’artista?
–És una responsabilitat absoluta. Nosaltres tenim el micròfon i és la nostra obligació de consciència, donar veu als que no la tenen. A veure, no l’hi retrauria a ningú, però… ¿tenint la possibilitat de poder fer-ho? És una obligació que tenim.

–¿Què li sembla que algunes institucions retirin les subvencions de concerts i esdeveniments on sonen cançons amb missatges masclistes? 
–¡No han de retirar-los les subvencions, han de treure’ls les guitarres i els micròfons! De cap manera es pot permetre que la música serveixi per denigrar la dona o un col·lectiu.

–¿Aleshores, què em diu del reggaeton?
–No seré jo qui jutgi les lletres que escriuen els altres. El reggaeton té una història molt maca, forma part de la cultura llatina i conec molts dels cantants de reggaeton… però s’ha d’erradicar qualsevol tipus de comportament denigrant per a la dona sigui en l’àmbit que sigui. I, per descomptat, també en la música.

–¿I de la corrupció política?
–¿Saps de què m’estic adonant? El món és com un teatre de marionetes en què tot serveix per desviar l’atenció dels assumptes verdaderament importants. El nivell de corrupció en aquest país és absurd. I mira, et t’explicaré una cosa...

–Digui’m.
–Acabo de tornar d’una gira de nou o 10 concerts per Europa. Hem tocat en sales plenes d’espanyols expatriats a Alemanya, Anglaterra i Suïssa. No hi havia cap alemany, anglès o suís entre ells. Així que mentre els polítics atenen les seves cites als jutjats i altres, el món és ple d’espanyols expatriats que, en la seva gran majoria, volen tornar.

–¿Què li sembla el tema del referèndum català? 
–Jo crec que s’han de respectar tots els punts de vista i que ningú hauria de restringir el dret a votar. Però també he de dir-te que, com a català de l’Hospitalet, m’agradaria entendre a què ve tot aquest desplegament polític a favor de la independència, però no ho entenc.

–¿Quins projectes té per al futur?
–¡Molts i alguns ja estan en marxa! Quan s’acabi la gira em centraré en un espectacle que estem preparant. No es tracta ni d’una obra de teatre ni d’un concert, és un espectacle transgressor que serà amb diferència el projecte més important de la meva carrera. Esperem tenir-lo a punt el setembre del 2018.

–¿Quan se’n va vostè de vacances?
–El 21 de desembre segur, perquè passaré les festes de Nadal amb la família, però la qüestió és no parar mai.

0 Comentaris
cargando