Anar al contingut
zentauroepp39616282 nueva bodega peralada proyectada por el estudio de arquitect170809174133

PER A LA VEREMA DEL 2019

Un Pritzker per als cellers Perelada

L'edifici, el primer gran treball de l'estudi d'Olot després del Pritzker, és un exercici de sostenibilitat i integració en el paisatge

Natàlia Farré

Detall d'una part de l'edifici amb la Granja al fons. 

«Sempre hem dit que un bon projecte és la suma d’un client que sap el que vol i uns arquitectes que saben fer un vestit a mida que tingui l’ànima del client i l’ànima de l’arquitecte». Qui així s’expressa és Rafael Aranda, el flamant premi Pritzker, o el que és el mateix, el considerat nobel d’Arquitectura, d’aquest any juntament amb Carme Pigem i Ramon Vilalta, els seus socis de l’estudi RCR. I la frase ve a tomb del seu nou, o vell, depèn de com es miri, projecte després del guardó: els nous cellers Perelada. Un disseny que es va gestar fa anys, que la crisi va deixar aparcat i que ara ha posat la primera pedra convertint-se així en el debut de l’estudi d’arquitectura després de rebre la preada distinció. De manera que Caves i Vins Peralada tindran un edifici Pritzker. 

Una cosa que no buscaven. La idea no era seguir la tendència dels últims anys en el món vitivinícola: grans construccions firmades per arquitectes estrella. Aquí tenim, per exemple, les coloristes i titàniques caves que Frank Ghery va dissenyar per a Marqués de Riscal  i les no menys espectaculars que Santiago Calatrava va aixecar per a Ysios. «No volíem un edifici icònic. Volíem un edifici innovador, un edifici amb personalitat, un edifici únic, però no volíem un edifici que fes que els cellers es coneguessin més pel nom de l’arquitecte que pel vi», explica Javier Suqué, president del grup vitivinícola. Dit això, afegeix: «Però ara que els han donat el Pritzker, ens fa molta il·lusió».

COM UN TALÚS / No hi ha perill de descarrilament. El treball de l’estudi d’Olot no es caracteritza per aixecar construccions agressives, sinó tot al contrari: les seves obres s’integren en l’entorn. I així serà a Perelada, on, a més, s’aprofitarà un edifici ja existent: la Granja, una edificació rural amb aires palatins projectada el 1941 per Adolf Florensa. «Els nous cellers respectaran el paisatge», afirma Aranda. ¿Com? «Poder dialogar amb la peça de Florensa ens va agradar. Aquest assentament, que formarà part dels cellers, se situa en una cota més alta que el solar a construir. El desnivell entre les dues zones es planteja com un talús que connectarà les dues cotes. D’alguna manera, el que farà el nou edifici és completar aquest paisatge». 

L’immoble per edificar no tindrà façana i sí coberta ondulada, simulant el sinuós entorn, realitzada amb còdols del color de la zona i que vista zenitalment recordarà un camp llaurat. Així mateix, l’aprofitament del desnivell permetrà donar resposta a un altre dels temes importants, tant per al celler com per als arquitectes: la producció del vi. «Es farà a partir de la gravetat. El raïm accedirà des de la cota més alta i d’una manera lògica continuarà tot el procés de manipulació», explica Aranda. No en va, aquí els protagonistes seran el vi i la terra que el produeix: «Els espais tindran atmosfera. Han de fer que les persones s’acostin al que considerem que és el món del vi: la terra», continua l’arquitecte. 

I ho faran. Literalment. Hi haurà terra de les cinc finques on Perelada cultiva: «L’Empordà no és tot igual. Els sòls són diferents, hi ha vessants de pissarra, valls de sorra, sòls de grava, sediments d’origen fluvial...», puntualitza Suqué. És més, el mateix edifici serà de terra de l’Empordà: el material de construcció, formigó, portarà pedra de Peralada per agafar el to del terreny i la textura de les dogues de les barriques. Material de proximitat, com sempre utilitzen a RCR Arquitectes. Això, la integració en el paisatge, i el fet d’estar arrelats en el territori són dos dels motius que van portar Perelada a escollir els arquitectes d’Olot. N’hi va haver un tercer: «La seva sensibilitat per la sostenibilitat. Una cosa molt important per a nosaltres, que aspirem a ser el primer celler europeu amb la certificació ambiental i energètica LEED d’Or BD+C», sosté Suqué. Dit d’una altra manera, els fonaments de l’edifici s’utilitzaran per produir energia geotèrmica i s’aprofitarà tota l’aigua pluvial, entre moltes altres coses. 

30 MILIONS D’EUROS  / El nou celler, més de 18.000 metres quadrats i 30 milions d’euros de pressupost, estarà en marxa per a la verema del 2019 i no només solucionarà un problema d’espai i de potenciació de l’etnoturisme, sinó que, a més, permetrà fer un salt qualitatiu als vins de Perelada: «Volem elaborar vins millors dels que ja estem fent, pujar un esglaó més», exposa el seu president. Un altre motiu per inclinar-se per RCR: «Pensem que quan vols fer un bon vi tot ha d’estar ben alineat, fins i tot la bona arquitectura», subratlla Suqué. 

0 Comentaris