Anar al contingut

OBITUARI

Terele Pávez, adeu a un nervi del nostre cine

Terele i Álex de la Iglesia van connectar a la perfecció en el cosmos particular del director basc al llarg de 22 anys. ¡Quin tàndem!

Diego López

terele-pavez-en-el-dia-de-la-bestia

periodico

Terele Pávez la recordo molt bé en les seves visites al festival de Sitges als anys 90. A mitjans d’aquella dècada per El día de la bestia (Álex de la Iglesia, 1995) i, posteriorment, tot i que la memòria em pot fallar, gràcies a 99.9, ara fa 20 anys, quan Agustí Villaronga va presentar la seva pel·lícula en l’edició del 1997. Per cert, dos personatges rudes bastant connectats en la filmografia de l’actriu basca. Des d’aleshores no vaig tornat a coincidir amb ella… fins a l’arribada d’Herederos de la bestia, el documental de David Pizarro i meu sobre els 20 anys d’El día de la bestia.

Recordo quan, a l’inici del 2015, vaig parlar per primer cop amb Terele sobre el documental. Sens dubte, era una peça imprescindible per articular Herederos de la bestia gràcies a la seva enorme interpretació en la primera pel·lícula en què treballava a les ordres de De la Iglesia; després en van venir moltes més, ja que els dos bilbaïns van connectar a la perfecció en el cosmos De la Iglesia, un univers particular on Álex & Terele van combregar de forma immillorable al llarg de 22 anys. ¡Quin tàndem!

En aquell primer contacte em va explicar que ja estava immersa en una primera fase de Mi gran noche (2015), també del basc, però em va prometre que faria tot el possible per ser a la nostra pel·lícula, ja que adorava Álex, per sobre de tot, i El día de la bestia, cinta summament transcendental en la seva carrera al costat de Los santos inocentes (Mario Camus, 1984).

Alguns mesos després, i ja en ple rodatge de Mi gran noche, ens vèiem amb Terele en un hotel de Madrid per gravar la seva aportació al documental.  Una tarda inoblidable plena de rialles i anècdotes, on va abocar moltíssim amor per la professió i els companys. ¡Enorme, la Pávez!

Finalment va arribar l’estrena d’Herederos de la bestia Sitges 2016, on la vam convidar a la première. Ella ho va acceptar encantada. I des del certamen li vam entregar el merescudíssim premi Nosferatu pel seu treball en el camp de la interpretació durant sis dècades, que es diu ràpid.

En la preestrena a Madrid, a l’inici del maig d’aquest any, Terele no hi va poder assistir: era a la República Dominicana rodant una nova pel·lícula. ¿Per què havia de parar de treballar amb la seva vitalitat i un físic de roure? I divendres, quan m’assabentava de la seva mort mentre passava uns dies fora de Barcelona, em vaig quedar clavat, tal com li vaig explicar al seu fill Carolo en el condol. 

A l’edat de 78 anys se’n va una de les grans actrius del nostre cine, un remolí de dona, actriu inigualable, afectuosa, de caràcter, d’aspecte campestre, que va treballar al costat dels grans noms, Jesús Franco, Álex de la Iglesia, Pedro Olea, Mario Camus Vicente Aranda, i que ens deixa per a la posteritat una infinitat de papers en cintes que sempre tindrem en el nostre record. ¡Gran, Terele! Descansa en pau. 

0 Comentaris