Anar al contingut
the-emoji-movie-trailerjpg--25601062-

ESTRENES DE LA SETMANA

'Emoji: la película', la caqueta que triomfa

La pitjor pel·lícula d'animació dels últims temps desafia les crítiques i atrau el públic infantil en el seu descarat culte a l'ús de les tecnologies digitals

Beatriz Martínez

En el primer lloc de la taquilla nord-americana s’alça l’última gran gesta bèl·lica de Christopher Nolan, Dunkerque, considerada per la crítica com una de les millors pel·lícules de l’any i amb una nota mitjana a Rottentomatoes de 93 sobre 100. Però trepitjant-li els talons hi ha l’sleeper de l’estiu, l’estrena per la qual ningú apostava i que s’acaba colant per sorpresa disposada a convertir-se en un èxit inesperat. I aquest lloc d’honor correspon a la que ja es considera la pitjor pel·lícula d’animació dels últims temps, Emoji: la película, que actualment arriba en aquesta mateixa taula de valoració a la miserable xifra de 8 sobre 100.

Sony li ha sortit rodona la jugada. Ha invertit 50 milions de dòlars (més de 42 milions d’euros) a fer la pel·lícula, un terç menys del que acostuma a costar un film d’animació d’aquestes característiques (cosa que explicaria el seu aspecte descaradament barroer) i en una setmana ja n’han recuperat la meitat només als Estats Units. En realitat, semblaven bastant segurs del que traginaven, una barreja entre Zootrópolis Del revés feta amb materials pobres, però amb l’al·licient de comptar amb tota la fauna d’icones i símbols que han revolucionat la comunicació en l’era digital i que en poc temps s’han convertit en el més semblant que podem tenir en l’actualitat a un llenguatge universal, que a més és capaç de descriure, a través d’una sola figura, un estat d’ànim. No és estrany, doncs, que alguns mitjans com el diari britànic The Guardian hagin caigut en la temptació d’utilitzar l’emoticona de la caqueta somrient per sintetitzar l’esperit de la pel·lícula.

Però llavors, ¿a què es deu l’èxit de la pel·lícula? Algunes veus apunten al fet que els nens funcionen per instint. I aquest reflex automàtic s’intensifica quan coneixen els personatges de la pel·lícula que van a veure, en aquest cas perquè es troben integrats en el seu dia a dia a través de la relació directa amb els dispositius mòbils. Aquesta teoria explicaria per què els Minions van assolir el seu verdader boom quan van protagonitzar la primera pel·lícula en solitari després d’aparèixer en les dues parts de Gru, el meu dolent preferit. Una altra possible raó seria l’absència aquest estiu de grans títols d’animació, a excepció de les terceres entregues de Gru Cars a principis de temporada.

Enfocada als nens

Aquesta sequera els ha anat estupendament bé als emoji i a la seva odissea com a app-aventura que no amaga les verdaderes intencions, és a dir, activar el consum de la tecnologia en els infants perquè juguin al popular Candy Crush i es comuniquin per Whatsapp. Com més aviat millor, millor. Per això la pel·lícula està directament enfocada a ells, als més petits, perquè entrin tan ràpid com sigui possible en les noves regles que imposa l’era digital i no es quedin endarrerits com a marginats socials dins del nou ordre establert, és a dir, el que imposa que la diversió i les relacions personals passin ara per la finestra i el teclat d’un smartphone. 

0 Comentaris