Anar al contingut

ACTUACIÓ

Julia Lezhneva, una veu angelical en Peralada

La jove soprano russa, de fulgurant carrera, debuta en el festival amb un recital en l'església del Carme

Marta Cervera

abertran39536407 icult julia lezhneva foto decca uli weber170803143755

periodico

La soprano russa Julia Lezhneva (Sakhalín, 1989) va debutar fa poc al Liceu com a Zerlina ea 'Don Giovanni'  i demà ho farà a Peralada amb un recital a l’església del Carme. No és l’única actuació en la setmana més lírica del festival empordanès. Avui, Ainhoa Arteta cantarà al mateix lloc amb l’Orquestra Victòria dels Àngels i diumenge ho farà el tenor Gregory Kunde.
    

Famosa per la puresa de la seva veu d’àngel, la jove estrella inclourà en el programa obres de Vivaldi, Handel, Porpora, Rossini i Schubert. «El vaig dissenyar amb Mikhaïl Antonenko, el pianista. Totes les cançons representen la base del que soc. La primera part és de música barroca, que m’encanta. La segona té un toc més romàntic». Presentada per primer cop a Catalunya al festival de Torroella de Montgrí el 2012, Lezhneva ha tingut una fulgurant arrencada, i ha comptat amb la soprano neozelandesa Kiri Te Kanawa de mentora.
   

 El seu últim disc està dedicat a l’alemany Carl Heinrich Graun (1704-1759), prolífic compositor d’òpera italiana. «Va ser un grat descobriment perquè la seva música encaixa molt bé amb la meva veu. Sempre és més interessant descobrir una cosa que no has sentit abans. Tot músic hauria de llançar-se a fer alguna cosa diferent, a rescatar música oblidada i que sembla nova. Cantar peces enterrades des de feia temps et fa sentir diferent, fa que hi hagi un plus».
  

 No és fàcil trobar partitures que conjuguin bé no només amb la veu sinó també amb l’esperit de l’intèrpret, com en aquesta ocasió, seguirà investigant en aquest terreny. Però tampoc firmar, com ella va fer, el seu primer contracte en exclusiva amb Decca abans de complir els 23. «Allò va ser un gran honor, un somni, però també una gran responsabilitat». Lezhneva als 11 anys va aprendre a cantar escoltant les cantates de Bach.
  

 «La música barroca la vaig descobrir i en vaig aprendre escoltant discos de John Eliot Gardiner i de Cecilia Bartoli. Al meu país la prioritat era el repertori rus». Per sort, la professora de Lezhneva es va sumar a la seva passió pel barroc. «Tant Bach com Vivaldi anaven bé a la meva veu. En aquella època m’encantava cantar tot el que tingués coloratura i la meva professora, veient la meva inclinació natural per la música italiana, em va ajudar».
  

 De cara al futur, la preocupa perdre la seva essència. «Vull mantenir l’harmonia com a cantant i persona, la sintonia que des de petita m’ha portat a interessar-me per la música clàssica. Amb l’edat tendeixes a oblidar coses que portes a dins de forma natural. És molt important per a mi conservar aquesta connexió primigènia i natural amb el cant».
  

 Als seus 27 anys intenta no deixar-se portar pel remolí de l’èxit. «L’important és disfrutar amb el que faig. I si alguna cosa no em surt perfecta, m’ho prenc com un aprenentatge. Sempre hem d’aprendre i reaprendre. S’ha d’acumular experiència però disfrutant del moment, créixer de forma orgànica, d’una manera sana». 

0 Comentaris
cargando