Estopa, a tota rumba al Festival de Cap Roig

Sense 'atrezzos' escènics ni guions teatrals, a pèl van sortir els Muñoz, aquest diumenge, llestos per oferir la versió més crua i essencial d’Estopa en un auditori del Festival de Cap Roig que van posar de cap per avall des de la primera cançó, Cacho a cacho. Guitarres rockeres amunt, amb tocs heavy, donant pas a la rumba explosiva a Vino tinto.

Públic dempeus des del minut u en l’estrena d’Estopa en aquest festival empordanès impulsat per la Fundació Bancària La Caixa, amb entrades esgotades i un clima expectant propi de les estrelles internacionals. Fans d’ampli espectre i aquella sensació pròpia de les primeres vegades tant a baix com a dalt de l’escenari: «Ens havien dit que això era molt bonic, però no és que sigui molt bonic...», va confessar David en català, «no, no, ¡es la polla de Camboya!». 

FARTANERA D’ÈXITS 

Els Muñoz, vestint amb orgull el seu uniforme oficial de samarreta negra i texans, atacant amb un hit modern, Pastillas para dormir, i coquetejant amb les guitarres en ventilador. «¡Esa rumba catalana!», va cridar David entre tornada i tornada. «Yo me voy, hasta luego / y me quito el sombrero...»

En els concerts d’aquest estiu, tan sols sis, Estopa va més enllà del temari de la gira del 2016, Rumba a lo desconocido, i es decanten per l’antologia d’èxits, que no són pocs en el seu historial, si bé a Cap Roig van sonar fins a sis cançons d’aquest últim disc. Com Estatua de sal, amb la seva introducció de guitarra flamenca, i la melancòlica Mundo marrón, que van combinar amb rescats de Tu calorro i Fin de semana perquè gaudís l’afició.

Es tractava d’introduir-nos en una «màquina del temps, cap endavant i cap enrere», va anunciar David, rumb, atenció, a «un viatge interior». Cap allà va apuntar un clàssic no festiu ni agitador d’Estopa, la balada Ya no me acuerdo, interpretada amb tot sentiment per Jose, amb el solo de teclat a càrrec de Na-cho Lesko. I d’aquí, de nou al passat pròxim amb Gafas de rosa, cançó contra la inhibició davant els problemes socials («a pesar de los daños les dan la razón, / también podemos afiliarnos a un partido impopular») i la interiorista Ando buscando.  

Cap avall a tot drap amb El de en medio de Los Chichos, amb moltes goles cantant la lletra sencera i ofegant gairebé les veus dels senyors artistes. I Pastillas de freno, dedicada «als que es lleven a les cinc de la matinada per aixecar Catalunya». David va apuntar que últimament són poc partidaris d’explicar el significat de les cançons. «Que cadascú s’espavili, ¿no? ¡Que ja som mayores i mayoras!».

Però la festa i el rampell col·lectiu generats per Estopa reposen també en el seu negatiu, en el costat més fosc representat per cançons de cert fons turbulent, que no van faltar a Cap Roig, com són Demonios, Me falta el aliento o Pokito a poko. Encara sense trencar el ritme, van deixar un rastre intranquil que, per contrast, va realçar més si és possible l’efecte del superhit històric per excel·lència d’Estopa, La raja de tu falda, celebrada a Cap Roig, amb el seu inexcusable «piñazo al Seat Panda», amb palmes i cors per tota la grada. Després, una altra munició fiable, Fuente de energía, «dedicada als que han entrat en un carreró sense sortida i intenten sortir-ne», i un punt final amb Paseo.

CANVIS DE GUIÓ 

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Obrint el bis, els Muñoz, a soles amb les seves veus i la seva guitarra, es van treure un as de la màniga amb la versió, en el seu català original, de Me’n vaig a peu, de Serrat, seguida del rescat de Destrangis in the night, del seu segon disc. El moment en què el guió va saltar pels aires i el repertori es va obrir a ocurrències d’última hora. 

Després de la presentació dels músics, l’homenatge a la introducció de Highway star, de Deep Purple, del clàssic doble en directe Made in Japan, que va conduir a Nadie sabe, amb el recinte del revés, estirant la nit a cavall de l’Estopa més rocker. I més salves rebudes amb els braços oberts: Ojitos rojos i la guinda de Como Camarón, recordant les arrels d’un duo que pretenia prendre’s el 2017 com a any sabàtic però que no ha pogut amb ell. Mentre surten del barret de copa les seves noves cançons, queden per al record nits d’alta volada com la de Cap Roig.