ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

Tom Holland: "Tot el que sé del cine ho vaig aprendre de J. A. Bayona"

L'actor britànic es posa el vestit de Spiderman en una superproducció que mira al còmic original i que el presenta com un adolescent xerraire i una mica maldestre

undefined38884419 madrid 14 06 2017 photocall pelicula spider man  homecoming 170718112706

undefined38884419 madrid 14 06 2017 photocall pelicula spider man homecoming 170718112706 / JUAN MANUEL PRATS

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Tom Holland arriba tard a les entrevistes que té pactades amb la premsa en un hotel de Madrid. És per una bona causa. Està en un hospital infantil xerrant amb nens malalts, que flipen veient Spider-Man en carn i ossos. L’actor britànic –germà gran d’una família nombrosa– ja té 21 anys. De fet, acaba d’independitzar-se i viu al seu propi apartament. És seriós i responsable. Però conserva la cara del nen que va sobreviure al tsunami de 'Lo imposible'. Aquesta aparença infantil i ingènua –a més dels seus dots atlètics– va ser el que va convèncer els executius de Marvel per oferir-li el paper del mític superheroi novaiorquès en la desenfadada 'Spider-Man: Homecoming', que mira al còmic original i presenta el protagonista com un adolescent de 15 anys amb increïbles poders però maldestre i despistat. El becari dels superherois al qual ja vam veure a 'Capitán América: Civil War' (2016).

–Aquest Spider-Man és més fidel al còmic. És un adolescent innocentot i divertit.

–És important recalcar que 'Spider-Man: Homecoming' és una pel·lícula sobre un xaval que té superpoders, però que és un xaval. Un adolescent que no sap com utilitzar la tecnologia que té al seu abast. Això li dona un toc divertit. És com si li donés el meu iPhone a la meva àvia, no s’aclariria en absolut. Hem vist moltes pel·lícules de Spider-Man, però aquesta és més fresca. És única. No l’havíem vist mai abans com un mil·lennista.

–La pel·lícula busca el públic més jove.

–És clar, els xavals es poden identificar amb el meu personatge, que no té diners suficients per a l’autobús. Tots hem anat a l’institut i hem hagut de fer deures. Tots hem hagut de parlar amb una noia per primera vegada. En la pel·lícula també hi ha notes d’amor, encara que no és la trama principal. És una cosa que dona un toc tendre i dolç al conjunt.

–¿Va llegir els còmics abans d’enfundar-se el vestit?

–Sí. Amb anterioritat no ho vaig fer, i això que sempre he sigut fan del personatge, sobretot de les pel·lícules. Però quan vaig entrar en l’equip del film vaig devorar els còmics i em van agradar tant que em vaig penedir de no haver-ho fet abans.

–Al seu personatge, bromista i xerraire, ja el vam conèixer a 'Capitán América: Civil War'.

–Després d’aquella pel·lícula estava encantat i agraït. Sabia que amb 'Spider-Man: Homecoming' era repetir el que havia fet allà. Però en lloc de cinc dies en serien 90. Tinc moltes ganes de veure com responen els fans. Espero que bé.

–Està confirmat que serà una trilogia. ¿Què veurem en les següents entregues?

–No en tinc ni idea, tant de bo ho sabés. Els guionistes ja estan treballant i l’any que ve començarem a rodar. No sé guardar secrets, així que no m’avancen gaires coses.

Tom Holland, en un fotograma de 'Spider-Man: Homecoming'.

–La pel·lícula està dirigida per Jon Watts, realitzador i guionista de produccions independents com 'Cotxe policial' i 'Clown'. ¿Com ha sigut treballar a les seves ordres?

–És un paio fantàstic que s’ha obert a les nostres idees. En una escena del final jo vaig dir com pensava que quedaria millor i ell em va fer cas. Em fa molta alegria treballar per a un cap que m’escolta. Com a actor em vaig sentir realitzat.

–Spider-Man és un heroi novaiorquès. I vostè és britànic. ¿Com va treballar aquest aspecte?

–Vaig tenir un entrenador que em va ajudar amb l’accent. També em va ser molt útil passar un temps en un institut novaiorquès per veure com parlaven i com es comportaven els xavals.

–Com a part de la seva campanya per aconseguir ser Peter Parker, vostè va enviar als estudis Marvel gravacions de si mateix realitzant moviments gimnàstics i de 'parkour'. Són habilitats atlètiques que va adquirir i va polir amb el musical 'Billy Elliot'.

–La preparació que vaig rebre en aquella obra va durar dos anys i va ser excel·lent. Em van ensenyar tot el que sé de maniobres gimnàstiques.

–Tot i així, es va haver d’entrenar durament per ser Spider-Man.

–És clar. És un personatge molt físic i havia d’estar en plena forma. Me’n recordo d’un dia que vam rodar una batalla en una platja. Em va sortir sorra del cul durant setmanes. M’encanta fer escenes d’acció. Si no fos actor, seria doble d’acció.

–El musical 'Billy Elliot' va ser definitiu en la seva carrera. També ho va ser el seu debut en cine: 'Lo imposible'.

–Aquella pel·lícula va canviar la meva vida, em va obrir moltíssimes portes. Tot el que sé del cine ho vaig aprendre de J. A. Bayona i Naomi Watts. M’alegra dir que tots dos són molt bons amics meus. Tinc moltes ganes de tornar a treballar amb tots dos.

–De moment, els seus plans laborals a llarg termini passen per Spider-Man.

–Per a mi és emocionant saber que tindré feina els pròxims 10 anys. Així no he d’estar esperant a veure què surt. Ser Spider-Man m’obre moltes portes i no me’n tanca cap. El que tenen de bo les franquícies cinematogràfiques és que les rodes en quatre mesos i tens vuit mesos més per fer altres coses, així que tinc pensat participar en produccions independents. M’encanta treballar. El que em cansa és no fer res.

–'Wonder woman' ha funcionat molt bé a la taquilla. ¿Creu que falten més superheroïnes en el cine?

–Sí, per descomptat. Estic encantat amb el seu èxit. La seva protagonista, Gal Gadot, és una gran persona i una enorme professional. Està aconseguint l’èxit que es mereix. Espero que coses així passin una vegada i una altra.

Notícies relacionades

–¿Per què creu que les pel·lícules de superherois tenen tanta acollida entre el públic?

–Són una excel·lent manera perquè la gent desconnecti. Però no crec que funcionin simplement perquè són de superherois, sinó perquè estan ben escrites, ben realitzades i ben interpretades.