Goya pinta 'Il trovatore' al Liceu

Pintura i òpera s’uneixen en una nova versió d’Il trovatore, de Giuseppe Verdi (1813-1901), que el Liceu estrenarà dilluns. El director escènic Joan Anton Rechi hi introdueix el personatge de Francisco de Goya, que apareix en escena interpretat per Carles Canut. El seu personatge no diu ni una paraula, però les seves pintures d’Els desastres de la guerra parlen per ell. Apareixen projectades en escena per ambientar l’enfrontament entre el trobador Manrico i el comte de Luna, eterns rivals que s’enamoren de la mateixa dona, Leonora.

«Jugar amb l’univers estètic de les pintures de Goya li dona un punt molt potent. Goya em permet tenir un punt de vista exterior per mostrar l’aspecte inversemblant de certes situacions», afirma el director. El vestuari, una altra obra d’art, és obra de Mercè Paloma, premiada pel seu treball en films com Pa negre i Stella cadente.

Rechi situa l’acció en l’època de la guerra de la Independència d’Espanya contra la França de Napoleó, un conflicte situat en plena crisi de l’Antic Règim que va enfrontar afrancesats i patriotes. El llibret de Salvatore Cammarano situava l’acció a Biscaia i Aragó, al segle XV, emmarcada en la revolta de Jaume d’Urgell, defensat per Manrico, contra Fernando de Antequera, recolzat per Luna, enemic de Manrico. Però per Rechi, «situar l’acció en la guerra del francès contribueix a dotar de veracitat una trama que és molt rocambolesca», diu Rechi. En la seva versió, Goya apareix seguint els personatges. «Ell s’adona de totes les seves relacions i que estan abocats a la tragèdia».

GUERRA I DESESPERACIÓ

 Les primeres escenes de l’obra transcorren a Sa-ragossa i els seus voltants, un dels primers llocs on Goya va contactar amb la sagnant guerra del francès. El general Palafox el va enviar allà el 1808 per fer pintures patriòtiques, però es va quedar tan impactat amb la cruesa del conflicte que va reflectir tots els horrors, abusos i patiment provocats per una guerra que es va acarnissar amb la població civil. «Les seves imatges, gens patriòtiques, mostren una desolació absoluta». El director les usa per descriure la situació desesperada dels personatges. «En un context com el d’una guerra veus més factible que Azucena, la gitana que ha criat Manrico, s’equivoqui, confongui el seu nadó amb el del seu enemic i el llanci a la pira», assenyala Rechi. En aquell ambient, en plena desesperació «tot cobrava sentit i el fa més creïble».

El més complex, «però a la vegada estimulant», ha sigut treballar a partir d’una producció ja existent per «reciclar o reinterpretar certs elements». Més habitual, però també complicat, ha sigut donar molt joc teatral als cantants amb un repertori complicadíssim. «Sempre s’ha dit que per fer Il trovatore necessites els quatre millors cantants del món per la dificultat vocal dels rols de Leonora, Manrico, el comte de Luna i Azucena». El primer repartiment que estrena el muntatge –i oferirà la funció del Liceu a la fresca el dia 21– compta amb Kristin Lewis, Marco Berti, Artur Rucinski i Marianne Cornetti, respectivament. En el segon hi ha Tamara Wilson, Piero Pretti, George Petean i Larisa Kostiuk. L’orquestra i el cor del Liceu estaran liderats des del fossat per l’aclamat director milanès Daniele Callegari, expert en Verdi.

Rechi alaba la seva entrega en els assajos: «Avui dia els cantants són conscients que els espectadors, no només els directors d’escena, volen veure un espectacle complet on els intèrprets facin molt més que cantar». I sap que tan important és seduir-los perquè entrin al màxim en la seva proposta com respectar que hi ha passatges impossibles de cantar estirat a terra. «És vital que surtin convençuts del que estan fent i defensin l’obra a mort, en especial en aquesta, que necessita per part seva una implicació molt emocional».

Utilitzen projeccions sobre la caixa escènica original de l’últim Trovatore muntat al Liceu, l’any 2009. «L’hem pintat perquè sembli un gran quadro de Goya. És com una espècie de pou on estan atrapats els personatges en què dominen els colors negres, terrosos, marronosos. A sobre a vegades veiem tons daurats i blaus dels capvespres. Però els personatges no ho veuen».

Notícies relacionades

Salman Rushdie: "L’odi no és una força creativa, és molt millor abandonar-lo, apartar-lo"

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

Hi ha set tuls transparents col·locats en diferents posicions a l’escenari on es projecten els gravats de Goya «i algunes coses més» que ajuden a entendre tots els personatges de la història. «Il trovatore explica els horrors que es produeixen en èpoques de guerra. Tots els personatges en són víctimes». La producció, coproduïda pel Liceu i l’òpera d’Oviedo, també es muntarà a la capital d’Astúries i a Hèlsinki.

Encara que es declara pacifista, últimament la guerra ha entrat de ple en les seves últimes produccions. La seva versió de Madama Butterfly, que el Festival de Peralada oferirà els dies 7 i 9 d’agost, transcorre a Nagasaki durant la segona guerra mundial . I el seu muntatge d’Ariadne auf Naxos, de Strauss, estrenat al maig, el va ambientar en la trobada entre Hitler i Franco.