Maya Beiser: "El concert serà una experiència, com 'Blackstar"

La impressionant violoncel·lista Maya Beiser és la veu solista en el concert 'Blackstar', la translació simfònica del testament musical de David Bowie que l'OBC ofereix aquest dijous a l'Auditori. El compositor nord-americà Ewan Ziporyn, responsable dels arranjaments, va confiar en ella per representar la veu de l'enyorat cantant britànic. Tot un honor.

¿Com es va sentir en l'estrena d'aquest 'Blackstar' simfònic al mes de març als EUA? L'últim disc de Bowie és una declaració artística. Tot el disc transmet un missatge profund i la intenció era traslladar aquest concepte a la música simfònica. Com que el so del violoncel és el més semblant a la veu humana, vaig sentir una gran responsabilitat.

Vostè porta la veu cantant amb el seu instrument, com diem aquí. Assumir la veu de Bowie és una gran responsabilitat. Aquest concert és el nostre propi homenatge a un artista enorme. Com a creador el seu treball va anar molt més enllà de la música, també li interessava l'art. Tot això es reflecteix en la seva obra i en la seva personalitat.

¿Què és el que més la sorprèn de Bowie? La seva capacitat per fondre vida i obra. Va ser fidel a les seves idees i es va convertir en referent. L'admiro no solament com a creador sinó també com a ésser humà.

Vostè també ha desenvolupat una personalitat singular. En la seva carrera alterna la música d'avantguarda amb concerts clàssics. És que m'agrada tot. Bach m'encanta però també la música més actual. En el meu disc 'Uncovered' rendeixo homenatge als cantants i compositors que m'entusiasmen, com Janis Joplin, Jimmi Hendrix i Kurt Cobain. El violoncel és capaç de representar la veu humana, pot transmetre tota la seva profunditat. Amb el violoncel pots cantar, però també utilitzar-lo com si fos una guitarra elèctrica. És molt versàtil.

¿Què l'ha portat a explorar estils tan diversos? D'una banda, la meva inquietud artística m'ha impulsat a descobrir gèneres i estils diferents. Fer coses noves et permet evolucionar. De l'altra, hi ha influït la meva formació. Vaig créixer al nord d'Israel, en un quibuts. El meu pare és argentí, la meva mare francesa i des de sempre he estat oberta a moltes cultures. Escoltar la música àrab dels nostres veïns mentre estudiava música clàssica. He crescut escoltant de tot i no he volgut incorporar tots aquests sons al violoncel.

Ara em dirà que no distingeix entre gèneres perquè només hi ha dues classes de música: la bona i la dolenta… No m'agraden les coses predictibles. M'interessa la música clàssica i m'encanta Bach. Però necessito més. Concebo la música com una forma d'art i això et porta a explorar. M'interessa arribar al públic a través d'actuacions honestes i rellevants. No tracto la música clàssica com obres de museu. Intento transmetre el meu esperit a través d'elles per dotar-les de sentit i omplir-les de vida. Bach és el meu ídol però hi dono un altre enfocament. Per elaborar les meves actuacions col·laboro amb artistes visuals, amb dissenyadors de moda i ¡fins i tot amb científics! Tot per expandir la visió de l'art i de l'experiència musical.

¿Sempre ha sigut així? És la meva rebel i boja manera de treballar. L'art ha d'agitar, provocar, fer-nos plantejar preguntes.

¿Quin serà el pròxim projecte? Estic preparant un nou disc, 'The day', amb música de David Lang. Estrenaré 'Reimagining Bach', una proposta amb música d'aquest genial compositor i una instal·lació d'art visual. I estic component una obra per a l'antiga solista del New York City Ballet Wendy Whelan que estrenarem juntes. 

Notícies relacionades

'Bowie is... in Barcelona'

Mor David Bowie, el visionari pop

¿A Bowie li hauria agradat aquest concert simfònic? Crec que sí. El concert és una experiència, com ho és el disc 'Blackstar'. És molt emocionant estar amb una orquestra interpretant la seva música. És com si ell, des del cel, seguís present entre nosaltres a través de la seva música, parlant-nos a través d'ella. 'Blackstar' va ser el seu últim regal abans de morir. Ell era conscient del que passaria, d'aquí ve la força i el significat.

¿Hi haurà projeccions acompanyant el concert? No. En aquest concert simfònic no hi ha res d'això. Tota la força es concentra en la música.