'La guerra del planeta de los simios': apocalipsi primat

Resulta complicat que una saga contemporània pugui fer ombra a l’obra originària en què es basa. Però si n’hi ha alguna que està a prop d’aconseguir-ho és sens dubte la d’'El planeta dels simis'. La pel·lícula de Franklin J. Schaffner del 1968 basada en la novel·la de Pierre Boule segueix sent un monument, una fita dins de la ciència-ficció i la cultura popular, al mateix temps que una potent i reveladora metàfora al voltant de la condició humana i posseïdora d’un dels finals més impactants de la història del cine. 

Són molts els estudis que apunten que en aquesta cinta i les continuacions que es van portar a terme als anys 70 poden rastrejar-se alguns dels temes més controvertits de l’Amèrica del Nord del moment: la guerra del Vietnam, la política exterior i sobretot els problemes racials, que en aquest cas estarien representats en el final de la supremacia de l’home blanc al planeta.

ADAPTADA ALS TEMPS

La importància de la nova franquícia és que ha sabut recollir aquest esperit contracultural per adaptar-lo a les necessitats dels nous temps i configurar una sèrie de potents al·legories que s’adapten a la perfecció als convulsos temps en què vivim.  

En aquest sentit, el remake que en va fer Tim Burton el 2001 es va quedar en mera anècdota, un producte visualment atractiu però incapaç de recollir la magnitud simbòlica de la seva predecessora. Quan Ruppert Wyatt va plantar la llavor d’aquesta nova era dels simis, no sabíem fins a quin punt era capaç d’arribar la nova saga. 

I és que, sota l’aparença de 'blockbuster', a 'El origen del planeta de los simios' s’amagava una reflexió sobre la presa de consciència política d’una societat que necessitava revelar-se davant l’hecatombe soferta per la crisi financera del 2008 i que va donar lloc a un panorama convuls contra el poder econòmic i polític. 

BARREJA DE GÈNERES

La paràbola va seguir creixent quan Matt Reeves es va posar davant del projecte. 'Amanecer del planeta de los simios' (2014) contenia contundència expressiva, enorme personalitat autoral i gran feresa a cop d’imatges tan poderoses com la del simi César galopant sobre un cavall i empunyant una arma. 

Ara torna a recollir el testimoni a 'La guerra del planeta de los simios', un colofó d’or per a una espectacular trilogia, en què al crit de «simis units mai seran vençuts» ens introduïm en els motllos del que podria ser una pel·lícula bèl·lica del gènere més clàssic o un Akira Kurosawa modern. Però no és l’única textura que habita en una obra que sembla reinventar-se a si mateixa a cada moment. Hi ha passatges guerrers, altres que recorden el western crepuscular; també trobem una pel·lícula pura d’aventures, i una altra de motins i fugues carceràries. Tot això junt amb un regust de tragèdia grega que remet a mites com el d’Ifigènia i referències bíbliques explícites al voltant de l’esclavitud i la recerca de la Terra Promesa.

L’element humà es troba en aquesta ocasió reduït a la mínima essència. Els primats són aquí els reis de la funció, molt més emocionals, empàtics i complexos davant la nostra raça, involucionada, animalitzada i primària. Mentrestant, César, un altre cop encarnat per un Andy Serkis capaç de transmetre innombrables matisos i emocions, es converteix en el líder que tots voldríem tenir. En un cap d’Estat just, preocupat pels problemes i el patiment del seu poble i amb una capacitat empàtica a prova de bombes.   SÍMBOL DEL FANATISME

Els primats són aquí els reis de la funcióla nostra raça, involucionada, animalitzada i primàriaAndy Serkis

Després de l’últim episodi el trobem amagat al bosc amb una colònia de fidels seguidors, però les seves forces comencen a reduir-se arran del setge continu de les tropes d’un militar boig i obsessionat amb la seva captura amb la cara de Woody Harrelson i les maneres del coronel Kurtz d’'Apocalypse now', que molt bé podria simbolitzar el fanatisme dels líders islàmics, ja que hi ha una menció explícita a la Guerra Santa i el seu modus operandi és la submissió a través de la por i la violència. 

Notícies relacionades

'La guerra del planeta de los simios': un gran final

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

El resultat, un tancament de luxe per a una trilogia gairebé perfecta capaç de conjugar pur espectacle visual i tecnològic ple d’imatges bellíssimes i una trama que inclou una infinitat d’idees que adquireixen una fosca profunditat molt allunyada del model canònic del blockbuster superficial d’estiu.