Trobats a Guipúscoa uns gravats paleolítics únics a la Península

Un grup d'espeleòlegs ha trobat en una cova d'Errenteria (Guipúscoa), denominada Aitzbitarte IV, unes imatges paleolítiques d'animals de fa uns 14.000 anys, gravades en argila, úniques a la Península Ibèrica per la tècnica utilitzada i en un "excepcional" estat de conservació.

Javier Busselo, membre del grup espeleològic Félix Ugarte, i els arqueòlegs Diego Garate i Olivia Rivero han donat a conèixer aquest dilluns la troballa, realitzada el mes d'abril passat, en una roda de premsa que han ofert a Sant Sebastià amb el diputat foral de Cultura, Denis Itxaso.

Segons ha revelat Diego Garate durant la presentació, les figures, datades al Magdalenià Mitjà, són una quinzena de representacions de bisons, cavalls i cèrvids, així com dues vulves.

Algunes d'aquestes imatges han sigut modelades sobre l'argila amb "una tècnica desconeguda fins ara" en altres coves de la Península Ibèrica però que enllaça amb altres troballes realitzades al Pirineu central, a l'Ariège francès.

En concret, un dels bisons i un altre animal encara per determinar van ser realitzats per artistes prehistòrics mitjançant un burí de sílex, utilitzant també els dits per crear volum i plans de relleu diferenciats sobre l'argila, per ressaltar la perspectiva de les extremitats amb extraordinària minuciositat.

Les representacions, algunes d'elles realitzades en baix relleu, van ser localitzades en una xemeneia de la cova, de molt difícil accés, a la qual s'arriba després de pujar un tram d'uns deu metres i travessar dos tubs semiverticals de vuit metres.

"Quan em van enviat les imatges pel mòbil eren tan espectaculars que pensava que m'estaven enganyant" i, al veure-les al natural, "em vaig quedar sense paraules", ha assenyalat avui Garate al recordar com va tenir coneixement de la troballa.

MAGNÍFICA CONSERVACIÓ 

Segons ha explicat aquest expert, el magnífic estat dels gravats es deu, a més de la inaccessibilitat del lloc, a les condicions estables de temperatura i humitat que existeixen a la galeria, que les ha mantingut en una espècie de "frigorífic" on res ha canviat en els últims 14.000 anys.

El jaciment té forma de "I" en què es diferencien diversos grups de representacions, el primer dels quals està integrat pel citat bisó, realitzat amb "una mestria molt poc comuna", i una altra figura animal que encara no ha sigut concretada, mentre que en el segon conjunt es pot observar una gran vulva d'un metre d'altura, al costat d'un altre òrgan femení d'aquestes característiques de menor dimensió.

El tercer grup d'imatges està ubicat en una espècie de "gatonera" amb un terra d'argila "intacte" que encara no ha sigut explorat per no alterar el seu entorn però on, des de la distància, s'aprecien diversos bisons i figures.

ÚS DE DRONS

Els especialistes, que també han trobat l'empremta d'una mà humana sobre una de les parets, estudien ara com realitzar l'anàlisi d'aquesta galeria, i estan pensant en la possibilitat d'utilitzar perxes amb càmeres o fins i tot un dron.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Després de notificar el descobriment al Govern Basc, la Diputació de Gipúscoa ha clausurat la cova per preservar les figures, que a l'estar realitzades sobre argila, són d'una extrema fragilitat ja que qualsevol fregament podria deteriorar-les.

El jaciment d'Aitzbitarte es troba situat en un turó travessat per una trentena de cavitats càrstiques amb un extraordinari valor arqueològic conegut des del segle XIX, ja que van ser un hàbitat dels nostres avantpassats durant el Paleolític i períodes posteriors, encara que les coves amb més potencial són les denominades Aitzbitarte III, IV i V, en què el 2015 ja es van trobar altres gravats d'uns 25.000 anys d'antiguitat.