Rodin i la seva visió de l'infern ompliran la Mapfre a la tardor

A l’octubre es compliran dos anys del desembarcament de la Fundació Mapfre a Barcelona i l’efemèride suposarà el desplegament de l’univers de La porta de l’infern d’Auguste Rodin a la Casa Garriga i Nogués, el modernista emplaçament on abans hi havia la Fundació Godia i on la institució madrilenya pensa quedar-se una llarga temporada. El lloguer és per cinc anys renovables. Però «no hi haurà problemes», afirma Pablo Jiménez Burillo, director cultural de la institució. Això més un edifici «especial i fantàstic» i la seva «cèntrica ubicació» porten el responsable a pronosticar un llarg període a la mateixa seu. «Hem rebut una gran resposta per part del públic i hi estem molt a gust». Així que res millor que començar la tardor dedicant una exposició a Rodin i al projecte que el va acompanyar gran part de la seva vida perquè els visitants segueixin responent. 

    A pesar que aquest és l’any del centenari de l’escultor francès, la proposta no és una retrospectiva, sinó que se centra en un sol treball. Un encàrrec que va rebre de l’Estat francès el 1880. Va morir sense acabar-lo i la seva fundició va ser pòstuma. «Rodin és un escultor a cavall entre el XIX i el XX, a cavall entre un món clàssic, convencional, i un món innovador. La porta de l’infern marca aquesta frontera, comença com un projecte que mira al passat i acaba com un projecte modern», aclareix Jiménez Burillo. I tot aquest procés de canvi, de com l’artista es va posar a treballar-hi a partir de l’infern de Dante Alighieri i va acabar inspirant-se en Les flors del mal de Charles Baudelaire; i de com va evolucionar el creador personalment i artísticament és el que explicarà l’exposició. I ho farà amb un centenar de peces, entre dibuixos i escultures, algunes d’elles, com El petó i El pensador, de gran format. 

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

PRÉSTECS DIFÍCILS / A Rodin el seguirà un altre gran però en aquest cas de la fotografia: Brassaï. Serà al gener i es tractarà d’una retrospectiva important que inclourà tota la producció del creador hongarès. I si la sort acompanya, a finals del 2018 arribaran dos artistes famosos enfrontats cara a cara: Pablo Picasso i Francis Picabia. El projecte està avançat però és complicat quant a préstecs, ja que l’exposició se centrarà a mostrar allò que uneix els dos pintors per després evidenciar les seves divergències, que eren moltes. «Picasso és un pintor que estima la pintura, i Picabia és un pintor que va contra la pintura; no obstant, hi ha una sèrie de moments en què coincideixen en alguns de temes», postil·la Jiménez Burillo. Aquí estan, per exemple, les espanyoles amb pinta i mantellina que va pintar el francès i el fantàstic retrat que el malagueny va fer d’Olga Khokhlova guarnida de la mateixa manera. 

    Aquesta i la mostra dedicada a Rodin no viatjaran a la seu madrilenya  de la fundació (sí que es traslladarà la dedicada a Brassaï), com tampoc podrà veure’s a Barcelona l’exposició d’obertura de la temporada a Madrid: Zuloaga al París de la Belle Époque, 1889-1914, una mostra que «donarà un enfocament europeu a un pintor, Ignacio Zuloaga, que sempre ha sigut considerat molt espanyol», segons el parer de Jiménez Burillo. El fet que les exposicions no es vegin indistintament a les dues ciutats obeeix tant a un problema de préstecs com a la intenció de «fer una programació que tingui un sentit en cada seu», afirma el responsable cultural de la fundació.