CRÒNICA DE DANSA

El llegat de Béjart triomfa a Peralada

La companyia del desaparegut coreògraf va agitar la inauguració del festival empordanès amb una brillant interpretació de les seves creacions i l'estrena d'una obra de Gil Roman

GRA520  GRANADA  04 07 2017 - Integrantes de la compania suiza de ballet  el Bejart Ballet Lausanne  durante su actuacion esta noche en el Teatro del Generalife  incluido en el Festival Internacional de Musica y Danza de Granada  EFE   Miguel Angel Molina

GRA520 GRANADA 04 07 2017 - Integrantes de la compania suiza de ballet el Bejart Ballet Lausanne durante su actuacion esta noche en el Teatro del Generalife incluido en el Festival Internacional de Musica y Danza de Granada EFE Miguel Angel Molina / MIGUEL ANGEL MOLINA (EFE)

2
Es llegeix en minuts
César López Rosell
César López Rosell

Periodista

ver +

Passat i present es van unir en l’homenatge que el Festival de Peralada i el Béjart Ballet Lausanne van tributar a la memòria del mestre Maurice Béjart, mort fa 10 anys. Elegància, bellesa, alegria de viure i rigor estilístic es van unir per donar brillantor a la inauguració de la mostra, que es tancarà el 17 d’agost amb la première a Espanya del trencador ballarí cubà Carlos Acosta. El públic va brindar una llarga i merescuda ovació als 40 ballarins de l’elenc, recolzada per un joiós retronar de peus sobre el terra de fusta de l’Auditori del Parc del Castell.

Va ser tota una nit triomfal per a aquesta nova fornada d’intèrprets que segueixen al peu de la lletra l’esperit neoclàssic que bategava en les creacions de Béjart, però amb el nou impuls que hi aporta la direcció de Gil Roman, que durant més de 30 anys va ser el ballarí per excel·lència dels ballets del mestre marsellès.    

CARTES SENSE RESPOSTA

La universalitat del llegat de Bé-jart es va manifestar en dues direccions. En primer lloc, amb l’última i extensa coreografia de Roman t’M et variations, que consisteix en un particular diàleg amb el creador desaparegut. Les cartes que el deixeble rebia del seu mentor troben resposta ara en els moviments exposats amb una sèrie de variacions. L’amor i la necessitat íntima de la dansa se succeeixen amb composicions realment aconseguides i presidides per un discurs irònic.

Notícies relacionades

Ballarins amb bates de ras i amb una sabatilla al cap, contrastats jocs de colors en el vestuari per expressar idees de reconciliació i distanciament sorgeixen de l’imaginari de Roman. «Aquí estem. Maurice», sembla dir-li l’hereu al geni mostrant l’evolució del seu treball. Magnífica va ser l’aportació dels dos percussionistes, a base de timbals, gongs i una mena de piano vertical amb què van reproduir músiques de Nick Cave i Warren Ellis i diferents sons,.

La segona part va ser una molt ben estructurada festa unint extractes de nou coreografies de Béjart. L’agilíssima sèrie de passos a dos enllaçats, ballant descalços i amb puntes, i ampliant la dansa a grups de quatre i vuit ballarins per culminar amb tota la companyia en escena, va meravellar el personal. Peces representatives de diferents cultures i reconeixibles mites com Patrice Chéreau i Eva Perón, van desfilar en l’exòtica selecció. Músiques de Beethoven, Webern. Rossini, Duke Ellington, Hughes Le Bars i The Residents, a més de tradicionals judies, hindús, africanes i fins i tot pigmees van recolzar els ballets d’aquesta calidoscòpica mirada al món d’un coreògraf inoblidable.