Peralada s'enlaira amb la màgia de Béjart

Considerat per molts el fundador del ballet contemporani, Maurice Béjart (1927-2007) volia que la dansa fos «l’art del segle XX». Per acostar-la a públics massius, la va traslladar de les sales d’òpera a grans espais, va concebre més de 200 coreografies i va fundar la revolucionària companyia Ballet del Segle XX, que amb el temps es va convertir en el Béjart Ballet Lausanne. Ara, quan es compleixen 10 anys de la mort del mestre, Gil Roman, ballarí que va agafar les regnes de la companyia després de morir Béjart, ha volgut rendir-li homenatge amb dues obres molt diferenciades. Amb aquestes obres inaugurarà, avui i demà, la 31a edició del Festival Castell de Peralada. «Començar la quarta dècada amb dansa és tota una declaració d’intencions», apunta Oriol Aguilà, director artístic de la cita empordanesa.

  

 La primera peça que arribarà a l’Auditori Parc del Castell és 't’M et variations…', una «espècie de diari personal», explica Roman, en què mestre i deixeble es retroben a sobre de l’escenari. «Amb aquesta coreografia responc a les cartes que Maurice m’escrivia gairebé cada dia i que mai l’hi vaig contestar», detalla. Encara que una gran part de la correspondència es va perdre en un incendi, l’actual director del Béjart Ballet Lausanne confessa que quan se sent trist rellegeix les missives que encara conserva. El vestuari, la il·luminació i la decoració són secundaris per al director, que els ha dissenyat «perquè no es notin» i així evitar que els espectadors es distreguin amb elements externs.

  

 El que no faltarà a sobre de l’escenari serà la música en viu a través de dos percussionistes, un de jazz i un altre especialitzat en sonoritats africanes. «La música i jo tenim una relació difícil, m’agrada tant que a vegades se’m menja», assegura Roman. Per no sentir-se «encotillat pels barrots de la música», hi ha fragments aleatoris en què el coreògraf deixa els músics lliures a la improvisació.

HOMENATGE FESTIU

La segona part del programa, 'Béjart fête Maurice', és un conjunt de 10 extractes de coreografies de Béjart, algunes de les quals són poc conegudes. Roman ha optat per peces nascudes entre els anys 1977 i 1993, com '1789… et nous', estrenada a París amb motiu del bicentenari de la Revolució francesa, i 'Patrice Chéreau (devenu danseur) règle la rencontre de Mishima et Eva Perón', que es va presentar a Brussel·les el 1988. «Aquest repàs a la seva trajectòria és un muntatge molt festiu amb el qual vull mostrar les diverses facetes de Béjart», assenyala el director. «Mentre la gent el titllava de ser el ballarí modern per excel·lència, ell va fer coses molt clàssiques», diu.

  

  L’espectacle es tancarà amb un fragment de la 'Novena Simfonia' de Ludwig van Beethoven, en una coreografia que no té res a veure amb la de gran format que Arantxa Aguirre va capturar en el documental cinematogràfic 'Dancing Beethoven'. «Em resulta difícil veure la pel·lícula perquè hi ha coses molt personals i no m’agrada fer-les públiques, però soc molt feliç amb la rebuda que va tenir», subratlla Roman.

NOVA CREACIÓ

¿Quin és el llegat de Béjart? Aquesta és la pregunta que més li repeteixen al director. «I com que no podia respondre amb paraules, he decidit fer-ho a través d’aquest ballet». Malgrat que Béjart volia que la seva companyia morís amb ell, al final va decidir que seguís endavant perquè era l’aliment dels ballarins i el que el públic li demanava. «Maurice no volia que després de la seva mort la companyia es dediqués a fer únicament repeticions del que ja existia». Per això la va deixar en mans d’un creador, com Roman.

Notícies relacionades

Juliete Binoche, Katie Melua i James Rhodes actuaran a Peralada

Bryan Ferry i Franco Battiato actuaran a Peralada

  

 «He hagut de lluitar molt per sobreviure. Els grans fans de Béjart van enterrar el seu ballet l’endemà de la mort de Maurice», explica. Una altra dificultat que posa en perill la continuïtat és l’economia: la companyia suïssa rep una subvenció anual de cinc milions d’euros, una xifra «insuficient» que només serveix per pagar als ballarins i els obliga a buscar finançament exterior.