Adrià-Ishida, dels fogons al teatre

Dos grans xefs, Ferran Adrià i el japonès Hiroyoshi Ishida, van protagonitzar fa més d’una dècada una decisiva trobada que va obrir importants vies d’intercanvi entre l’alta cuina occidental i l’oriental i va suposar per a tots dos el descobriment de nous horitzons creatius. Va ser tan rellevant, que la nova companyia Kaiseki Teatre ha volgut preservar-la en forma de muntatge teatral. El tigre de Yuzu, una delikatessen gastro-teatral que evoca la connexió que es va establir entre el capità del restaurant El Bulli, enyorat referent de l’avantguarda gastronòmica, i el patró del Mibu, màxim exponent de la tradició culinària japonesa, es va estrenar ahir al Mercat de les Flors, dins del Grec.

Si una cosa va tenir clara Roger Julià, director d’aquest projecte multidisciplinari cuinat a foc lent durant quatre anys en col·laboració amb El Bulli Foundation i la Fundación Japón, era que no podien imitar les elaborades creacions culinàries. «Evoquem tot el seu món sense mostrar ni una olla, ni un plat, ni un got. Tot arriba a través d’imatges, paraules, els cossos dels intèrprets», diu. «En realitat, més que de cuina, l’obra parla de la recerca de la felicitat».

VIATGE D’ANADA I TORNADA 

Vuit actors, cinc de catalans i tres de japonesos, narren aquella curiosa trobada. La història s’inicia amb el viatge que Adrià va realitzar el 2002 al Japó, on va descobrir el restaurant d’Ishida, només per a vuit comensals. I s’acaba amb el regal que li va fer el xef japonès: es va traslladar amb les seves olles, ceràmiques, ingredients, equip i fins i tot amb la decoració del seu restaurant a El Bulli de Cala Montjoi (Roses) per cuinar-hi durant una setmana. El japonès, que en els seus 60 anys no havia abandonat mai el seu país, va iniciar així una aventura que canviaria la seva perspectiva.

EL BULLI I MIBU, DOS MONS 

«L’obra mostra el diàleg que van establir, la flama de la creativitat que va sorgir d’aquella cita entre dues icones de la gastronomia de dues cultures tan diferents: aquella trobada entre el Japó i el Mediterrani», afirma Roger Zanuy, productor i actor. El tigre de Yuzu ha suposat una immersió en els mons d’El Bulli i del Mibu, amb dues visites al Japó de Zanuy i Isaac Lázaro, un altre actor del muntatge –interpreta Adrià–, els dos fundadors de Kaseki Teatre juntament amb Núria Tejón.

«Amb aquest muntatge he après que el món del teatre és com la cuina: no te n’adones de com és de dur fins que no t’hi fiques», destaca Adrià. Tant ell com Ishida van voler ser presents en la presentació de l’obra i en la seva estrena al Mercat, al qual també va assistir una delegació composta per una quarantena de fidels clients del xef japonès i destacats mestres de la cuina. Tant Adrià com Ishida estan entusiasmats amb aquest salt dels fogons a les taules. «És d’agrair que el teatre es preocupi del món culinari, d’una trobada produïda fa 15 anys que va suposar el primer diàleg seriós entre la gastronomia occidental i japonesa», diu el carismàtic xef català. «Per a mi és inexplicable que no es produís abans».

El descobriment mutu va suposar una revolució. «Les nostres cultures són completament diferents. És difícil comprendre què és el Japó tret que hi visquis durant molt de temps», confessa Adrià. El seu col·lega japonès assenteix amb el cap. «No oblidaré mai la nostra primera trobada –declara–. Adrià em va fascinar tant per la seva personalitat, d’increïble generositat, com per la seva cuina. Era una cosa mai vista. Un somni. Pura fantasia».

Recorda que després de tornar de Cala Montjoi els clients li van dir que la seva cuina havia canviat. «Gràcies a aquella reunió vaig poder evolucionar, superar limitacions i regles existents en la cuina del meu país que, conscientment o inconscientment, m’impedien anar més enllà», reconeix. Per Adrià va suposar descobrir una altra dimensió de la cuina. «Nosaltres som pragmàtics. Tendim a puntuar-ho tot. El Japó es regeix per altres paràmetres i allò va ser un xoc. Em va desmuntar. Allà l’ànima ocupa una part important, tot té una lectura poètica».

EN SIS LLENGÜES

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Art, cuina, budisme, espiritualitat, creació i llibertat són alguns dels temes que hi apareixen. En escena els actors parlen fins a sis llengües (traduïdes amb subtítols). «També ha sigut una aventura encaixar les mentalitats i les escoles teatrals dels actors d’una cultura i l’altra», diu Julià, director i responsable de la dramatúrgia juntament amb Silvia Navarro.

La posada en escena submergeix el públic en un documental. A través d’ell veiem aparèixer El Bulli, el Mibu, aeroports diversos, temples budistes i fins i tot un karaoke. «Hem treballat l’espai de forma minimalista. El muntatge també penetra de forma metafòrica en espais íntims dels protagonistes i en la seva ment».