FESTIVAL GREC

Àlex Rigola homenatja Pasolini a 'Who is me'

Després d'estrenar-se al Temporada Alta, arriba al Mercat de les Flors el muntatge de format reduït que parteix del poema autobiogràfic 'Poeta de les cendres'

erwere

erwere

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

Poc després de ser assassinat el 1975, en un calaix de Pier Paolo Pasolini (1922-1975) va aparèixer un poema sense acabar titulat Poeta de les cendres. A partir d’aquest testimoni autobiogràfic, Àlex Rigola presenta el muntatge Who is me. Pasolini al Mercat de les Flors per acostar al públic el text i l’autor italià d’una forma peculiar i intimista. L’actor Gonzalo Cunill interpreta aquest text pòstum dins d’una caixa de sis per quatre metres, com les utilitzades per transportar obres d’art de gran valor, davant de només 30 persones. Després d’estrenar-se en el festival Temporada Alta i passar per Madrid, París i Sevilla, la proposta arriba al Grec 2017 fins al 23 de juliol.

Rigola, un dels directors catalans amb més projecció internacional, ja havia abordat altres cèlebres artistes com Federico García Lorca (El público) i Andy Warhol, a part d’adaptar al teatre la novel·la Incerta glòria de Joan Sales. Ara, fascinat per la figura de Pasolini, s’enfronta a aquest text en vers on l’autor fa balanç de la seva vida relatant els seus èxits i els seus fracassos.

LLUITA I ESCÀNDOL  

Notícies relacionades

Amb una posada en escena austera i les dimensions d’un espectacle de cambra, el director recrea una entrevista imaginària amb un crític de cine nord-americà a través de la qual es poden entreveure alguns dels trets més característics de la personalitat de Pasolini, que va escandalitzar al segle XX per la seva forma de viure, els seus escrits i els seus films (Decameron, Teorema). Més enllà d’endinsar-se en el pensament ètic de l’italià, l’obra ofereix un viatge a moments clau del seu passat, com l’assassinat del seu germà a mans de militants comunistes i la relació amb el seu pare, un simpatitzant del feixisme.

«El que més m’atrau d’ell és el seu paper de lluitador: no s’entén Pasolini sense la seva lluita diària a través dels diaris, davant una societat de principis dels anys 60 amb una alienació per culpa de la televisió», va assegurar Rigola en la presentació de l’obra. «El que més m’enganxa és que avui dia podem fer una valoració exactament igual de la nostra societat, però amb les xarxes socials», va afegir.