ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

L'heroïna i el monstre

Nacho Vigalondo i Anne Hathaway brinden a 'Colossal' una explosiva metàfora de la necessitat de l'apoderament femení

zentauroepp39085314 anne hathaway i jason sudeikis a  colossal   el nou treball 170629100651

zentauroepp39085314 anne hathaway i jason sudeikis a colossal el nou treball 170629100651 / Versus Entertainment

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Nacho Vigalondo sempre ha sigut una 'rara avis' en el cine espanyol. El seu talent no ha arribat mai a encaixar del tot bé en la nostra indústria, potser perquè el seu esperit resulta massa anàrquic i lliure. Totes les seves pel·lícules tenen un punt de genialitat, d’atreviment kamikaze, encara que sovint se l’ha acusat de no saber encarrilar adequadament les idees brillants i originals que tothom li reconeix. Fins que 'Colossal' ha arribat per posar les coses al seu lloc.

La pel·lícula va passar per l’últim Festival de Sant Sebastià, on es va presentar fora de concurs, i ha hagut primer d’estrenar-se i rebre un ampli reconeixement als Estats Units (i pràcticament a gairebé tot el món) fins que algú s’ha atrevit mesos després a rescatar-la per a la seva distribució espanyola. I això que està protagonitzada per Anne Hathaway, Jason Sudeikis, Dan Stevens… i un monstre gegant. ¿Es pot demanar més? Segurament no, però, repetim, Nacho Vigalondo, afortunadament, segueix sent una 'rara avis' en el cine espanyol.

Totes les seves pel·lícules utilitzen la ciència-ficció per, a través dels seus codis, llançar metàfores relacionades amb el món on vivim. Els viatges en el temps de 'Cronocrímenes', els marcians d’'Extraterrestre' o el monstre de 'Colossal' no són més que simples excuses per parlar dels dimonis interns que fan niu en els seus personatges. Éssers perduts i inadaptats que no aconsegueixen trobar el seu lloc en el món i que es troben sumits en el més profund desconcert.

AMÈRICA PROFUNDA

Així, descobrim Gloria (Anne Hathaway), una noia de trenta anys que es passa les nits i els dies en contínues festes on es refugia en litres d’alcohol, segurament per no enfrontar-se al fet de  no saber què fer amb la seva vida. El seu desordre vital acabarà afectant la seva relació de parella i, després de la ruptura, tornarà al poble de la seva infància (atenció al magnífic retrat que fa Vigalondo de l’Amèrica profunda, la seva reclusió i apatia), del qual pràcticament no té records. Allà tornarà a establir contacte amb un antic amic de col·legi, Oscar (Jason Sudeikis), que de mica en mica intentarà portar-la cap al seu terreny exercint sobre ella un malsà vincle de naturalesa malaltissa.

Vigalondo juga amb els gèneres per construir una cinta que es reinventa a cada pas, que ens condueix pel retrat del buit generacional al 'kaiju' amb monstres gegants que assolen Corea per, en el fons, construir una brillant i reveladora metàfora al voltant de la tirania masculina i la necessitat de l’apoderament femení.

CONTRA L’HETEROPATRIARCAT 

Notícies relacionades

Segurament Anne Hathaway no era conscient que es trobaria amb el personatge més apassionant i complex de la seva carrera. L’actriu aborda el seu paper amb multitud de matisos, aportant vulnerabilitat i desconcert primer, per a poc a poc anar rebel·lant-se contra la submissió i l’hegemonia de l’heteropatriarcat fins a transformar-se en una heroïna del nostre temps, independent, forta i lliure, capaç d’enfrontar-se als seus fantasmes per així agafar les regnes de la seva vida.

A Vigalondo no li ha interessat mai ser un director de traços apol·linis. Les seves idees broten de forma salvatge i explosiva per parlar del caos i la confusió que nia en el nostre temps. Per això la realitat es plega i es distorsiona en els seus films, fins al punt de no saber ben bé si passen o no en una dimensió paral·lela. 'Colossal' és un homenatge a la forma com construim els nostres somnis en la infància i com acaben convertint-se en malson en l’edat adulta. Un caramel enverinat en què les joguines de la nostra educació sentimental es giren en contra nostre per obligar-nos a desfer-nos-en. Per començar a ser adults i, per fi, créixer.