CRÍTICA

Michael Connelly: la veritat esquiva

'La habitación en llamas' és un treball de plenitud de Michael Connelly, i del seu personatge Harry Bosch

1
Es llegeix en minuts
RAMON VENTURA

'La habitación en llamas'

Michael Connelly ADN Trad. de Javier Guerrero 397 pàgines 18 euros

La habitación en llamas és una de les millors novel·les protagonitzades pel detectiu Harry Bosch, però crec que així ja ho he esmentat en altres ocasions, potser 19, potser 24; és arduós saber-ho com difícil comptar els llibres d’aquest extraordinari personatge creat per Michael Connelly (Filadèlfia, 1956). En primer lloc, perquè Connelly el fa protagonista principal d’algunes obres i personatge secundari en d’altres, i entrecreua les seves sèries des de fa més de dues dècades. I en segon lloc, pel desordre en editar-se i aquest llibre n’és un exemple: alguns aspectes de la trama de l’actual novel·la es tancaran al volum posterior de la saga Bosch, Del otro lado, obra que es va publicar l’any anterior. Del que no hi ha dubte és que La habitación en llamas és un treball de plenitud, de l’escriptor i del nostre detectiu de ficció, i que cada episodi és la crònica d’un barri de la metròpolis de Los Angeles, d’una faceta de la seva història, la consciència de la seva multiètnica població. Però també un detallat perfil de la conducta dels humans, de les seves aspiracions i desitjos, enveges i il·lusions, odis i esperances.

Notícies relacionades

    Assaboreixin un thriller àgil, dinàmic i captivador, de la recerca sobre dos episodis antics sense els recursos efectistes de les imitacions de la sèrie CSI: un incendi amb múltiples víctimes i el tiroteig a un músic que es llogava per a bodes i festes. Deu anys després de ser ferit finalment mor; el projectil allotjat a la columna s’ha endut una vida, infectant-lo, lentament, un crim amb retard.

INVESTIGACIÓ MALAGUANYADA / L’extracció de la bala obrirà noves expectatives, una possible identificació de l’arma homicida, la detecció de l’assassí, els vincles amb l’altre cas. Però la veritat dels crims és esquiva, els indicis es difuminaran i les pistes fredes són el que són: un retrat realista d’una frustrant investigació, versemblança amb espurnes de literatura per fer-nos gaudir. Perquè això és la literatura: és màgia quan a la realitat hi ha dolor, plaer on només trobem arxius polsosos, nostàlgia per foragitar l’oblit. I un detectiu (una parella de detectius, més ben dit), tot ofici i persistència.