Una sàtira contra la pseudomedicina

Daniel Arbós dedica 'Amb l'aigua al coll' als enganys terapèutics

ealos38813021 daniel arbs170613201015

ealos38813021 daniel arbs170613201015

1
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El biòleg i comunicador Daniel Arbós tenia una novel·la pendent des d’aquells anys en què treballava en l’àrea de comunicació de l’Institut Català d’Oncologia i veia com els metges parlaven de pacients que abandonaven les teràpies per remeis sense base científica. Finalment ha retratat els culpables d’enredar tants ingenus en una novel·la satírica, 'Amb l’aigua al coll' (Amsterdam), per la qual desfilen empresaris disposats literalment a fer-se d’or venent aigua de mar, neorurals ingenus, gurus avariciosos i multinacionals de la pseudomedicina. 

    

«La novel·la és un retrat d’una realitat; que hi ha molta gent amb malalties greus que amb la fragilitat psicològica i la desesperació del moment busquen solucions, xarlatans que se n’aprofiten i fan negoci i il·luminats que creuen que tenen un do», explica Arbós, que considera més efectiva per arribar al públic no mobilitzat una novel·la amb «humor, sàtira i mala hòstia» que un altre llibre més de divulgació.

  

' Amb l’aigua al coll' es publica just quan col·legis mèdics i universitats comencen a marcar distàncies de pràctiques com l’homeopatia, la neuroemoció i el moviment antivacunes, tan diverses entre si com desproveïdes de base científica. «La comunitat mèdica i científica s’està despertant; no donava importància al fenomen, però s’ha multiplicat la presència de xarlatans i la seva influència, amplificada per les xarxes socials i per la màniga ampla i la frivolitat dels mitjans, en gran part per desconeixement i en part per ganes de trobar gent amb històries diferents», confirma Arbós. 

Notícies relacionades

  

 A més a més de la falta de formació i informació científica, i de la pura necessitat d’agafar-se a una taula de salvació en casos greus, Arbós assenyala una altra explicació per al fet que a la gent li puguin donar gat per llebre: «Cap teràpia alternativa promet curar una afecció que la gent pot comprovar que no desapareix, com la miopia. L’homeopatia s’utilitza en malalties esporàdiques, com els refredats que se’n van sols, i en malestars generals, insomnis i dolors que poden remetre per autosuggestió; també pot passar que curi perquè no és homeopatia, sinó xarops o cremes que sí que tenen un principi actiu».