Un infern als dos costats de la càmera

A Mohammad Diab la seva segona pel·lícula li ha costat cara. «Vaig patir atacs físics i vaig rebre amenaces de mort», explica per telèfon des del Caire. «Durant dos anys la meva vida ha sigut un malson». A Clash, el director egipci recrea el caos social causat al seu país per la caiguda del president Mohammad Morsi el 2013, dos anys després que les revoltes de la plaça de Tahrir acabessin amb la dictadura de Hosni Mubàrak. «L’eufòria generada per la primavera àrab va ser reemplaçada per la por», recorda Diab, al seu dia líder dels moviments socials que van donar empenta a les revoltes del 2011. «La societat està dividida. A les llars està prohibit parlar de política. L’objectiu de Clash és recordar al poble que hi va haver un dia que vam estar tots units».

Per complir-ho la pel·lícula adopta un punt de vista únic. Transcorre íntegrament a l’interior d’un furgó policial que travessa el Caire. Cada vegada més ple de detinguts –seguidors dels Germans Musulmans, partidaris de l’Exèrcit, civils innocents, periodistes–, és la metàfora d’un país sumit en el caos i refugi de les batalles de carrer. «Rodar aquelles escenes de disturbis va ser suïcida. Els dos bàndols ens van prendre per partidaris de l’enemic i es van enfrontar a nosaltres amb pedres i pals. Un productor va ser segrestat. Dues actrius van patir ferides a la cara. Un extra va ser apunyalat».

No es van acabar aquí els problemes. Clash va ser vetada dels cines egipcis a causa d'una campanya de sabotatge orquestrada pels mitjans afins al Govern, i només va aconseguir veure la llum després que Tom Hanks escrivís un missatge a Facebook instant a veure-la. Però llavors la decisió de Diab d’«expressar diferents punts de vista sense emetre judicis» va provocar una indignació generalitzada. «La tele pública em va qualificar de traïdor i espia, i els Germans Musulmans van veure la pel·lícula com una propaganda del Govern. Vaig rebre per tots costats».

FUTUR INCERT

Actualment, els carrers del Caire estan en calma, però és enganyosa. «El règim militar d’Al-Sisi és més repressor que el de Mubàrak, però els egipcis tenen tanta por a noves revoltes que accepten la tirania: volen estabilitat a qualsevol preu». El més pròxim a l’ànim revolucionari són els visques rebuts per Mubàrak al sortir de la presó al març. «Egipte ha de trobar la manera de superar les seves divisions internes i això ara és impossible. La gent està massa plena d’odi. Però el meu poble aconseguirà redreçar el rumb».

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

El seu optimisme no és il·lusori. El 2010 va dirigir Caire 678, magnífic al·legat contra els abusos sexuals a la capital del qual molts diuen que va contribuir a encendre la revolució de Tahrir. «Al principi, va ser criticat, però va acabar contribuint a crear lleis en defensa de la dona. Encara no és tard perquè Clash aconsegueixi una cosa semblant, a Egipte i també als EUA, la Gran Bretanya o Turquia. S’ha de deixar de nodrir el cercle viciós de la violència, o acabarem autodestruint-nos».

El seu futur darrere la càmera és tan incert com el del seu país. Actualment, desenvolupa el guió d’una cinta de ciència-ficció que rodaria als EUA. La controvèrsia de Clash fa que les seves possibilitats de tornar a rodar a Egipte siguin remotes. Ell és contundent: «Tornaré a dirigir a casa encara que ho hagi de fer per telèfon, tancat a la meva habitació. No podran amb mi».