CRÍTICA

'Ícaro', de Deon Meyer: el llegat de Mandela

Un 'thriller' eficient i un revelador retrat social de Sud-àfrica

ealos12893614 deon meyer170529184338

ealos12893614 deon meyer170529184338

2
Es llegeix en minuts
RAMON VENTURA

Deon Meyer (Paarl, Sud-àfrica, 1958) és responsable d’una quinzena d’obres les dues últimes dècades: molta novel·la de misteri, una guia motard per l’Àfrica austral i un receptari de cuina; Enjoy, es titula. El thriller que avui comentem és el cinquè –i més recent– volum de la sèrie protagonitzada pel capità Benny Griessel, dels quals només els dos primers s’havien traduït (i esgotat): El pico del diablo Trece horas.

Però la força del personatge, la qualitat de la narració, el ritme magnífic i la manera com es desplega la novel·la fa que no es requereixi cap lectura o coneixement previ i, en tot cas, sí que és recomanable la consulta recurrent al breu diccionari –al final d’Ícaro– per dominar l’argot tan curiós com autèntic de l’afrikaans de Ciutat del Cap.

'Ícaro'

Trad. Javier Guerrero Salamandra 474 pàgines 21 euros

Notícies relacionades

INTRIGA MAGNÍFICA / Una obra que atrau per l’exotisme als nostres ulls de la societat sud-africana com pel llegat que el desaparegut Nelson Mandela va saber transmetre; per l’esforç a superar l’apartheid i tornar-se a edificar; per l’impacte emocional d’una aventura a l’Àfrica; per l’estil directe, àgil, eficient; pel seu protagonista –antiheroi alcohòlic– i pel revelador retrat social que Meyer ha adequat al llarg d’aquests llibres: una magnífica intriga en un país de diversitat tant cultural com d’orígens i racial en lluita contra el maltractament, de la pobresa i del subdesenvolupament, per superar el racisme i combatre la corrupció, el tràfic d’armes, d’espècies protegides, d’estupefaents i dels anomenats diamants de sang: així és com són les novel·les policíaques del nostre autor.

I a Ícaro tot comença quan una tempesta descobreix un cadàver; quan una pàgina web que fabrica coartades per a adúlters és vulnerada; quan un viticultor se sincera amb una advocada; quan es comença a formar una classe mitjana autòctona amb accés a estudis i un rancor encara per assumir; quan l’equilibri es trenca i les il·lusions, les esperances i l’amor no troben lloc on allotjar-se. Un thriller que creix des de múltiples escenaris, amb secundaris de gran enteresa, que se sustenta en un sol crim i es vesteix amb els mínims recursos a la tecnologia però sí amb una gran passió per la cultura del vi a l’Àfrica. I aquesta arquitectura s’eleva malgrat la nostra falta de referents contextuals: la ignorància de les equivalències entre euros i rands, el gènere que correspon als enigmàtics noms zulus i xhosa, les normes de cortesia, la tenacitat d’una societat mestissa, la gran incògnita que és aquest país que encara s’està forjant i que retrata magistralment el premi Nobel J. M.Coetzee. Sens dubte, es tracta d’un llibre excel·lent que no podem ignorar.