El general Aranguren, un oblidat defensor de Barcelona

Lorenzo Silva reivindica la figura del general de la Guàrdia Civil José Aranguren, decisiu en la derrota del cop del 19 de juliol a Catalunya

ealos38503307 el general jos aranguren

ealos38503307 el general jos aranguren

3
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Oblidat entre els oblidats. El mite de la revolució vencent els militars als carrers de Barcelona sota les banderes anarquistes va eclipsar els responsables de derrotar el cop el 19 de juliol a Barcelona, les forces de seguretat fidels a la República sota el comandament de la Generalitat. Però d’aquests, Frederic Escofet, comissari d’ordre públic, i el coronel de la Guàrdia Civil Antonio Escobar encara han rebut algun reconeixement. No és el cas de José Aranguren, el general al comandament de la Benemèrita a Catalunya el juliol de 1936, a qui l’escriptor Lorenzo Silva ha dedicat el seu últim llibre, 'Recordarán tu nombre' (Destino). A Aranguen l’afusellen al Camp de la Bota el 21 d’abril de 1939, assegut sobre una cadira perquè, esguerrat després d’un accident, no s’aguantava dret. «A Aranguren, que l’afusellin, encara que sigui lligat a la llitera», diuen que va dir Franco quan n’hi van demanar l’indult. 

  

 «La història d’Aranguren té una significació especial», afirma Silva. Africanista, ha sigut company d’armes dels colpistes (Franco, Sanjurjo, Goded, al qual s’enfrontarà a Barcelona) i perd dos fills al bàndol nacional, però sobretot és un defensor de la legalitat. 

«Em dol a més que sigui una persona a la qual no ha reivindicat la Guàrdia Civil, perquè és un guàrdia civil exemplar, que encarna els valors del cos com molt pocs; és un servidor de la República des del primer minut, des del 14 d’abril, quan Mola li diu que s’ha de sabotejar la proclamació de la República i ell la protegeix, i tampoc l’esquerra el reivindica; és un defensor de Barcelona, que resulta clau, i Barcelona i Catalunya el tenen perfectament oblidat… ¡quant oblit a sobre d’una persona!», lamenta l’escriptor, que no té cap dubte de fins a quin punt la intervenció de les forces al seu comandament el migdia del 19 de juliol, quan els combats estaven en un punt mort, va ser definitiva. Una altra càrrega que pot pesar sobre l’oblit d’Aranguren és que la seva executòria durant els tres anys de guerra no és especialment destacada, i finalment es va sumar al cop anticomunista de Casado. 

   

Vídeo: 19 d’abril de 1936. La batalla de Barcelona / Alex R. Fischer

 Si l’afusellament d’Aranguren és un moment dramàtic, la trucada que rep del general rebel, Goded, a la Conselleria de Governació, és l’altre. Quan arriba des de Mallorca per posar-se al comandament intenta una última jugada per decidir la jornada a favor seu. Li demana a Aranguren que la Guàrdia Civil, encara aquarterada, surti al carrer en auxili de l’Exèrcit. Davant la seva negativa, amenaça d’afusellar-lo. «Si demà m’afusellen, afusellaran un general que ha fet honor a la seva paraula i als seus juraments militars. Però si demà l’afusellen a vostè, afusellaran un general que ha faltat a la seva paraula i al seu honor», diuen els testimonis que va respondre.

Notícies relacionades

    

'Recordarán tu nombre' és, diu Silva, un relat de ficció en què tot el que explica ha passat. Un híbrid en què apareixen la reconstrucció del passat, la memòria familiar de l’autor, el mateix procés d’investigació i documentació i els records de la família Aranguren. ¿Per què? «Vull ser honest. No soc historiador. A mi m’interessa el que interessa a l’historiador, ser tan fidedigne com sigui possible i no fabular, però m’interessa més que a ells que la narració tingui intensitat i fluïdesa», diu Silva. Hi ha una altra raó, afegeix. «No m’acosto a aquesta història asèpticament, perquè em toca personalment. Dels meus dos avis, un va estar amb Aranguren en un determinat moment, i l’altre, amb Goded a l’Àfrica». Silva ha arribat a identificar el seu avi Manuel amb Aranguren. «Era un policia vocacional, un home d’ordre que creia en la llei.  A ell no el van afusellar, però li van arruïnar la vida, el van afusellar simbòlicament».