Cultura dobla les compres de llibres per a biblioteques

Després d’haver aconseguit que l’Icub retirés la campanya de foment de lectura 'Llibres per a Trump', 367 professionals del sector del llibre van fer públic un manifest contra les polítiques «d’aparador». Al mateix temps, representants de les associacions d’editors catalans van preferir posar-se de perfil. «La campanya de Donald Trump era un despropòsit, però no entenem que es doni tanta canya a les institucions quan per primera vegada en molts anys s’estan comprometent amb el llibre», deia un d’ells. Just ahir, el conseller de Cultura, Santi Vila, presentava el Pla de Lectura 2020 de la Generalitat, dies després dels anuncis del conjunt de mesures aprovades per l’Ajuntament de Barcelona i del Pla de Foment de la Lectura 2017-2020 del Ministeri d’Educació i Ciència. ¿Aparador o compromís? 

PLA DE LECTURA 2020

El pla de lectura de la Generalitat, efectivament, va acompanyat de compromisos concrets. Dels 9,2 milions invertits en el sector el 2016, es passa a 19,5 el 2017 amb la previsió (encara més incerta en l’actual panorama polític) d’arribar als 32,7 milions el 2020. La mesura de Govern de l’Icub estava pressupostada en 3,4 milions per al 2017, i el pla del Govern central, en 7,2 milions.

CAMPANYES PUBLICITÀRIES

Però encara que segons Vila, i en una gens dissimulada al·lusió, en el seu pla no hi hagi «ocurrències», sembla inevitable que un pla de foment de la lectura porti incorporada una campanya publicitària amb l’enèsima variació de la idea que llegir és bo. Al 'Barcelona, ciutat llibre' de l’Icub i el seu 'Llibres per a Trump' s’hi sumen el 'Leer te da vidas extra' del ministeri i el 'Llibrèfils' de la Generalitat, amb un Eudald Carbonell que parla del descobriment de l’espècie dels «llibrèfils». Fins i tot s’ha creat un gest amb la mà per identificar-los.

BIBLIOTEQUES

En el pla presentat per Vila en la reunió del Govern, les biblioteques reben un bon impuls. Increment de les compres de llibres de 2,3 a 5 milions el 2017, la meitat de les quals a llibreries locals per fomentar el teixit comercial; recuperació d’una partida per construir o reformar biblioteques (2,7 milions), i creació dels tantes vegades anunciats carnet, portal i catàleg únics de les biblioteques catalanes el 2018. L’Icub planteja una partida de 300.000 euros per a projectes d’innovació. El Govern central també proposa el seu catàleg únic i mantenir el sistema de préstec digital eBiblio.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

La queixa del sector sobre la poca presència del llibre en els mitjans, especialment en els audiovisuals, és constant. Mentre l’Icub es compromet a coproduir un programa de divulgació literària amb BTV, i el ministeri promet un conveni amb RTVE, el Govern subvencionarà amb 300.000 euros la creació de continguts culturals audiovisuals i amb 70.000 el 2017 (i 250.000 el 2018) espais a la CCMA.

NOVES ACTIVITATS

Entre les activitats més destacades proposades per la Conselleria de Cultura figuren la creació, el mes de setembre vinent, d’una Nit de la Lectura seguint la Nit dels Museus; la reactivació en desenes de localitats catalanes del Programa Municipi Lector, en què col·laboren escoles i biblioteques; la renovació del programa 'Fas 6 anys. Tria un llibre', incorporant-hi també la iniciativa 'Fas 16 anys. Explica un llibre', en què els adolescents rebran premis per aconsellar lectures a través de mitjans com Youtube. En el cas de l’ajuntament, que com a element distintiu incideix a promoure la capitalitat editorial, es planteja consolidar la trobada internacional Edita Barcelona. En l’apartat del suport als editors, Cultura augmenta les subvencions o crèdits al sector de 2,7 a 3,3 milions, i els suports a traduccions al català i edicions d’especial interès cultural de 195.000 a 573.000 euros.

NOVES INSTITUCIONS

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

No serà el capítol que emocionarà més els crítics que reclamen que les inversions beneficiïn directament el teixit del món del llibre. El Govern proposa crear una Direcció General de Llibres, Biblioteques i Foment de la Lectura, que absorbiria part de les competències de la Institució de les Lletres Catalanes, un Consell Nacional de la Lectura, i el càrrec del comissionat de la lectura. L’ajuntament proposa impulsar un consorci per gestionar les seves activitats, Barce-lona Ciutat Literària del Món, un Observatori Internacional del Llibre i la Casa de les Lletres, un edifici que aculli les diferents associacions i activitats del sector. Un projecte que la Generalitat, convidada a participar-hi, es mira amb «fredor».

¿I L’ESCOLA?

Encara que hi hagi unanimitat en la idea que la presència de la literatura a l’escola cruix per dos extrems (saber aconsellar llibres que atrapin els adolescents i mantenir el coneixement dels clàssics literaris en el batxillerat), la separació entre competències educatives i culturals fa que aquest sigui el gran absent al Pla de Lectura de la Generalitat. En el cas del ministeri, ho explica la limitació de les seves competències: proposa una hora de lectura a la setmana, però només la pot aplicar a Ceuta i Melilla.