Prohibit als més grans de 16 anys

Al petit carrer que s’obre entre les ruïnes de l’antic recinte fabril de Can Ricart, just al davant del centre d’arts visuals i sonor Hangar, es va inaugurar al desembre el Casal de Joves Can Ricart. La placeta que comunica els dos recintes és aquest dissabte a la tarda un estrany microcosmos on coexisteixen els músics del festival de sorollisme extrem Nova Ona II amb els nens i nenes que han anat al festival Nou Pop.

Emergeix un soroll infernal d’Hangar quan els músics proven so, però el veritable caos sonor el provoquen vuit nanos que s’han enfilat a una estructura metàl·lica rodant amb què xoquen contra els murs una vegada i una altra. Al centre de la plaça encara hi resisteix un tapís de cintes adhesives dissenyat en el taller de 'tape art'. Ja han finalitzat també els tallers de 'breakdance' i 'parkour' i les xerrades enfocades a fomentar la creativitat.

Marushka, una de les organitzadores del Nou Pop, era el prototip de mare moderna. «Però quan el meu fill va fer 9 anys jo ja no molava», va fer broma. A aquesta edat els fills volen marcar distància respecte als pares, mentre aquests últims veuen que la seva creativitat desbordant contrasta amb l’escassa oferta cultural i fins i tot amb lleis que els impedeixen disfrutar dels concerts. Així va començar a prendre forma el Nou Pop.

Són les set i arriba el plat fort: una sessió de 'clubbing' per a joves de 12 a 16 anys. Prohibida l’entrada a pares i mares. Marushka ha enganxat cartells als set instituts del Poblenou i voldria que el Nou Pop fos punt de trobada de joves de zones tan pròximes i amb una bretxa social tan immensa com Diagonal Mar i el Besòs. Alguna cosa s’està aconseguint, però crida l’atenció la quantitat d’angloparlants.

DJ Dylan, el primer discjòquei, té 13 anys i és fill d’una clubber. L’única consigna que ha rebut és que punxi alguna cosa que no soni a Ràdio Flaix­bac. ¡Almenys una cançó! Que investigui, que no es quedi amb el que els dicta l’emissora. No hi pot haver missió més estressant que punxar per a adolescents d’una atenció tan volàtil. Dylan llança un tema de Dr. Dre i Snoop Dogg del 1999. Ni cas.

Ningú vol ser el primer a entrar al 'xiquiclubbing'. I no és un problema de diners; el Nou Pop és gratis perquè treballa des de la gestió col·lectiva i busca que l’adolescent sigui espectador i partícip. Però tan bon punt sona 'Shape of you' d’Ed Sheeran i 'Turn down for what' de DJ Snake, la sala comença a omplir-se. Jaquetes de xandall, acné, gomina, rialles nervioses, secretets i un aclaparador aroma corporal.

Com per art de màgia, 'By your side' de Jonas Blue buida la pista. Surt una noia i l’acompanyen sis. Surt un noi i l’acompanyen tres més. Un altre grupet també se’n va. I un altre. En 15 segons DJ Dylan es queda pràcticament sol. ¿Per què? 

El Víctor, un crac del 'parkour', ha decidit que encara que s’hagi acabat el taller de salts i desplaçaments per l’espai urbà, els matalassos segueixen sent-hi i, per tant, ell i els seus col·legues poden seguir practicant. El Víctor té 14 anys i acaba de sabotejar la rígida mentalitat adulta segons la qual els horaris d’un festival són innegociables.

‘DEES PAAA CITO’

Notícies relacionades

Vint anys de lluita

Desmesura panjabi a la grada

Quan arriba el fotògraf del diari, noméshi ha quatre noies ballant el 'hit' de 'Galantis Runaway'. No obstant, en mig minut la tropa d’adolescents entra en tromba. ¿Ara què ha passat? Molt fàcil: 'Dees paa cito'. L’èxit de Luis Fonsi atrau els joves de tots els instituts. Primers 'selfies' ballant. 'Perreo' fi. Dylan intentarà mantenir la flama amb Wiz Khalifa.

Són les nou i el públic s’ha repartit entre el pati del casal i la plaça. Uns parlen de les seves coses a l’aire lliure, altres perfeccionen salts als matalassos. El Nova Ona II ha obert portes a Hangar. Un adolescent s’enfila a un plataner. DJ Rubén tancarà la vetllada. Té 14 anys i ja produeix temes propis, però sap que el reggaeton tira més que l’electrònica. Sona Charly Black i Zay Hilfigerrr, però els seus asos seran Atomic Otro Way, Maluma i El Villano. Dos adolescents es fan petons als llavis. Els amics d’ell al·lucinen. Dos pares observen l’ambient des de fora. Dos nanos els tanquen la porta als nassos.