COMPTE ENRERE

Cannes bufa les espelmes traient pit

En el seu 70 aniversari, el festival de cine més important del món ofereix una programació plena de grans noms

zentauroepp38415072 icult imagen de la pel cula la seduccion nicole kidman170513182612

zentauroepp38415072 icult imagen de la pel cula la seduccion nicole kidman170513182612

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Pedro Almodóvar, que dimecres presidirà el jurat de Cannes, quedarà malament amb molta gent. Per celebrar el seu 70 aniversari, el festival francès ha preparat una competició plena de pesos pesants, autors ja consagrats que, si tornen a casa sense premi, sens dubte se’n recordaran del manxec. És, en altres paraules, una programació conservadora, però que tot i així inclou diverses innovacions interessants. Les repassem.

AMICS DE LA CASA 

AMICS DE LA CASA 3A Cannes són esclaus del seu propi èxit. Tots els grans cineastes volen presentar aquí les seves pel·lícules, i rebutjar-los seria no només una grolleria, sinó també una manera tonta de jugar-se el prestigi. Com a resultat, sovint sembla que sempre acaben competint els mateixos. I aquest any, dèiem, encara més: Arnaud Desplechin (que obre el certamen amb la intriga sentimental Los fantasmas de Ismael), Yorgos Lanthimos (The killing of a Sacred Deer), Todd Haynes (Wonderstruck), Andrei Zviaguintsev (Loveless), Naomi Kawase (Radiance) i François Ozon (L’amant double) són només alguns dels assidus que repeteixen. També, evidentment, Michael Haneke, que d’altra banda és l’únic d’ells que ja té la Palma d’Or. De fet, en té dues. ¿El convertirà Happy end en l’únic director amb tres?

 

COSES MAI VISTES

Tot i que la televisió fa temps que guanya pes en altres festivals, Cannes sempre s’hi ha resistit. Aquest any, no obstant, han decidit fer excepcions i projectar episodis tant de l’esperada tercera temporada de 'Twin Peaks' –que bonic que serà tornar a veure David Lynch a la Croisette— com de la segona de 'Top of the lake'. Així mateix Netflix –més ficció per a pantalles petites— competeix aquí per primera vegada, i per duplicat: tant 'The Meyerowitz stories', de Noah Baumbach –la seva estrena serà una cosa històrica: Adam Sandler estarà a Cannes--, com la nova cinta de Bong Joon-ho, 'Okja', han sigut produïdes per la plataforma de VOD; la inclusió, per cert, ha generat una controvèrsia que necessitaria el seu propi article. I no s’acaben aquí les innovacions: projectant el curt 'Carne y arena', d’Alejandro G. Iñárritu, el festival també s’obre aquest any a la realitat virtual.

¿ON SÓN LES 'MAJORS'? 

En cada edició, almenys un dels grans estudis de Hollywood és convidat a Cannes per presentar aquí la pel·lícula amb la qual dies després rebentarà la taquilla, cosa que proporciona beneficis publicitaris a les dues parts. Però aquest any no. ¿Deu ser que el festival s’ha cansat de tapar-se el nas? El concurs, en tot cas, és ple de cine americà, independent i de categoria: a les citades 'Wonderstruck' i 'The Meyerowitz stories' s’hi han d’afegir 'La seducción', el remake d’'El seductor' (1971) que ha rodat Sofia Coppola; i 'Good time', dels germans Safdie, amb Robert Pattinson en la pell d’un atracador psicòpata.

NICOLE KIDMAN ALTRES PLURIEMPLEATS 

Notícies relacionades

A Nicole Kidman més li val haver triat bé el seu apartament d’Airbnb, perquè la seva estada a Cannes serà llarga. A més d’en 'La seducción' i 'The killing of a Sacred Deer' –en totes dues també hi surt Colin Farrell– i a 'Top of the lake', l’australiana apareix en el nou treball de John Cameron Mitchell, la història romàntica de ciència-ficció 'How to talk to girls at parties', presentat fora de competició. El protagonitza Elle Fanning, que a més també participa en 'La seducción'. Una altra actriu amb més d’una pel·lícula és Isabelle Huppert: la veurem a 'Happy end' i a 'Claire’s Camera', de nou a les ordres del coreà Hong Sang-soo, el cas del qual comença a ser inexplicable. Només tres mesos després d’estrenar pel·lícula a la Berlinale, aquí en presenta no una, sinó dues –'The day after' és l’altra–. Aviat li hauran de muntar un festival per a ell sol.

MIRALLS DEL MÓN 

El món està  capgirat, i és normal que el cine així ho reflecteixi. Aquí veurem pel·lícules que parlen de tràfic de blanques –'You were never really there', de Lynne Ramsay–, terrorisme –'In the fade', de Fatih Akin–, canvi climàtic –'An inconvenient sequel', continuació d’'Una veritat incòmoda'–, Corea del Nord –el documental Napalm, de Claude Lanzmann– i per descomptat la crisi dels refugiats: l’aborden 'Happy end', 'Jupiter’s moon', de Kornél Mundruczó, i 'Sea sorrow', debut darrere la càmera de Vanessa Redgrave. Les pancartes, això sí, no estan renyides amb el xou. La llista d’estrelles que trepitjaran l’alfombra vermella és aclaparadora: a les esmentades s’hi han d’afegir Kristen Stewart, Dustin Hoffman, Marion Cotillard, Jake Gyllenhaal, Julianne Moore, Michelle Williams, Joaquin Phoe­nix, Juliette Binoche, Tilda Swinton, Ralph Fiennes… Aquí no hi caben totes.