Jaime Rosales, a la recerca del públic

Llicenciat en Empresarials, Jaime Rosales (Barcelona, 1970) és especialista a angoixar l’espectador. Ho va fer a la seva opera prima, la desassossegant Las horas del día, «la vida d’un home normal que, de tant en tant, mata». Després van venir altres cintes radicals: La soledad i Tiro en la nuca, un film sobre ETA sense diàlegs ni música. «Vaig començar fent pel·lícules com a franctirador, però he fet un recorregut. I ara el cine que m’interessa és el d’autor i gran públic. Pel·lícules amb segell, però que al mateix temps estan fetes perquè siguin vistes per molta gent» 

Amb aquest esperit, el cineasta està immers en el rodatge del seu nou títol, Petra, una tragèdia grega, la història d’una jove (Bárbara Lennie) que, arran de la mort de la seva mare, busca el seu pare. Aquest podria ser un rellevant artista que viu a l’Empordà, un home cruel i poderós amb un fill (Àlex Brendemühl) que viu turmentat sota el seu jou. Hi ha trets, morts, girs inesperats, però estem davant d’una història «lluminosa».

La pel·lícula és «un engranatge en què cada element ha sigut pensat des del punt de vista industrial per arribar a un objectiu: l’espectador». «Volem que el públic passi una estona enganxat a la butaca i que quan surti pensi sobre el que acaba de veure», afirma el cineasta durant un descans del rodatge, al barri de Malasaña de Madrid.

No és la primera vegada que l’en un altre temps realitzador radical té tan present el públic. El seu anterior treball, amb el qual va ser l’únic director espanyol present a Cannes, també buscava un generós lloc a la taquilla. No el va trobar. I va ser injust, perquè Hermosa juventud era un precís i encertat retrat d’uns nois uns 20 anys d’extraradi marcats per l’atur i la falta d’oportunitats. Rosales va demanar un crèdit per tirar endavant el film, que va tenir un plantejament econòmic extrem: «finançament a pulmó».

«En aquesta professió t’has d’adaptar, has d’evolucionar. Potser avui fas una pel·lícula gran i demà, una altra de guerrilla. L’important és fer les coses amb honestedat», postil·la Brendemühl, que ja va estar sota les ordres de Rosales a Las horas del día.

Notícies relacionades

Carlos Vermut canvia de pell

Blur no té ningú que els canti

1,8 MILIONS / El pressupost de Petra és d’1,8 milions d’euros, la mitjana del cine espanyol. Per tirar-la endavant, ha sigut imprescindible els diners de socis francesos i danesos. Abans de posar-se mans a l’obra, Rosales va buscar dos guionistes amb un perfil determinat: Clara Roquet (10.000 kilómetros), que va aportar al guió «naturalitat i frescor», i Michel Gaztambide (No habrá paz para los malvados), que hi va afegir ritme i estructura.

Petra s’estrenarà l’any que ve i aspirarà a entrar en els festivals més importants. «De moment, jo a l’únic que aspiro és a acabar-la», somriu Rosales, que finalitzarà el rodatge d’aquí diverses setmanes a l’Empordà.