Carlos Vermut canvia de pell

Procedent del món del còmic i la il·lustració, Carlos Vermut (en realitat, López del Rey) va invertir 20.000 euros de la seva butxaca per escriure i dirigir la seva primera i sorprenent pel·lícula, Diamond flash, un experiment només apte per a determinats paladars. Amb el seu segon treball va tenir un marge econòmic una mica més ampli. Vaja, que no va haver de fer ell mateix els entrepans del càtering. El resultat va ser la pertorbadora Magical girl, barreja de gèneres que també va aconseguir descol·locar l’espectador. Es va endur la Concha d’Or de Sant Sebastià i Vermut (Madrid, 1980) es va consagrar. Va arribar a coquetejar amb Almodóvar, però l’assumpte no va passar d’un cafè.

Amb Quién te cantará, la seva nova i diferent pel·lícula, de dos milions d’euros de pressupost, no vol posar-se en pla «nou-ric» ni tampoc perdre la seva identitat, però té clar que serà més assumible per a l’espectador. Perquè si una cosa vol ara el madrileny és agradar al públic. «Faig pel·lícules per a la gent. Busco qualsevol tipus d’espectador. No faig cine per a unes persones concretes», admet Vermut, que acaba de finalitzar el rodatge del film. Igual que Petra, de Jaime Rosales, Quién te cantará s’estrenarà l’any que ve amb totes les paperetes per estar present en els festivals més importants i als cines de molts països.

Notícies relacionades

Jaime Rosales, a la recerca del públic

Del narrador com a ventríloc

«Envejo J. A. Bayona [el cineasta més taquiller de la indústria espanyola]. El que passa és que jo em pregunto quant hauria de sacrificar per fer un cine com el seu. M’interessa el públic, però busco un terme mitjà», admet Vermut, que compta, entre altres, amb Enrique López Lavigne (Lo imposible) i Netflix en la producció. «Ara he tingut més diners que en els meus dos anteriors treballs, però no he renunciat a la llibertat. En realitat, jo estic aprenent a fer cine», remata el director.

TERROR, MELODRAMA I COMÈDIA / Quién te cantará, amb música d’Alberto Iglesias, té molt d’autobiogràfic. És una pel·lícula que parla de la identitat i la fama. «Moltes vegades llegeixo entrevistes meves i no m’hi reconec, penso que soc un imbècil i em pregunto qui soc en realitat», explica el cineasta. Partint d’un idea més aviat clàssica, el guió narra la història d’una famosa cantant retirada (Najwa Nimri) que perd la memòria després de patir un accident. Amb l’ajuda d’una imitadora desconeguda (Eva Llorach), intentarà tornar a ser la que va ser. Un cop més, la pel·lícula no estarà emmarcada en un gènere concret: tindrà notes de terror, melodrama, comèdia i thriller. «La Concha d’Or de Sant Sebastià em va fer molta il·lusió. Però, al capdavall, és un premi que et dona un grup de set o vuit persones. Jo el que vull és fer pel·lícules i que la gent vagi a veure-les», insisteix Vermut, que fins ara s’ha mogut en els marges de la indústria. I de la taquilla.