Anar al contingut

41 relats per a un Sant Jordi solidari

EL PERIÓDICO distribuirà a partir del 20 d'abril el llibre 'Relats curts d'un llarg viatge', que destinarà els seus beneficis a la labor de l'oenagé Save the Children amb els refugiats del Mediterrani

EL PERIÓDICO / BARCELONA

icoy38033758 save the children170412203711

periodico

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA s'ha esforçat des de l'inici de la crisi dels refugiats al Mediterrani per informar veraçment els seus lectors, assenyalar els responsables, denunciar la inacció dels governs i reconèixer el valor dels voluntaris i les organitzacions no governamentals que s'esforcen per pal·liar les conseqüències d'aquesta catàstrofe humana. Però a vegades és possible fer un pas més, passant de la informació al compromís. Ho han fet els 41 autors que han respost a la crida per participar de forma desinteressada en el llibre ‘Relats curts d’un llarg viatge’, destinat a recollir fons per a la tasca d'ajuda als menors rescatats al Mediterrani de Save the Children. I s'hi podran sumar també els lectors d'EL PERIÓDICO, adquirint a partir del dijous 20 d'abril el llibre, que destinarà els seus beneficis a l'oenagé, per 9,95 euros als quioscos.

Save the Children es compromet a fer que els fons recaptats amb la venda d'aquest llibre tinguin un destí clar: “Es convertiran en mantes, aliments, aigua potable, 'kits' de jocs o d'higiene, en tot el que es necessita per alleugerir i donar una mica de calor als milers de persones que rescatem al Mediterrani, per tractar de contribuir a fer que la seva història sigui una mica més digna”.

 “En el cor de la tragèdia dels refugiats trobem les vides truncades de centenars de milers de nens i nenes. Han arribat a Europa fugint del conflicte, la inestabilitat i la persecució a què estan exposats als seus països d'origen. Una part d'ells van emprendre el viatge sols, sense companyia dels seus pares i familiars. Al llarg de la ruta, s'han enfrontat a l'extorsió de les xarxes de traficants, a l'abús sexual, la violència, l'explotació laboral i sexual. Molts viuen des de fa mesos en centres de detenció al continent europeu. Les mateixes institucions europees reconeixen públicament que milers es troben en parador desconegut”, recorda Andrés Conde, director general de Save the Children Espanya.

L'oenagé fundada el maig de 1919 al Regne Unit, després que la mestra Eglantyne Jebb iniciés una campanya en protesta pels patiments dels nens als països vençuts durant la primera guerra mundial, “respon a aquesta crisi al llarg de tota la ruta migratòria, en països d'origen, de trànsit i de destinació. Amb intervencions -enumera Conde- que van des de la provisió del més bàsic per sobreviure en ciutats assetjades dins de Síria, al salvament i rescat en aigües del Mediterrani i a la integració dels nens i nenes refugiats en les societats europees d'acollida”

ELS AUTORS

Els lectors podran col·laborar amb els objectius de Save the Children adquirint el llibre als quioscos a partir del 20 d'abril, però els primers a implicar-se en el projecte han sigut els autors dels 41 textos (Jordi Évole, Javier Cercas, Rosa Montero, Albert Espinosa i Najat el Hachmi, entre ells), que van respondre a la petició d'EL PERIÓDICO i van aportar els seus relats o reflexions de forma desinteressada i en un temps rècord. Van rebre la invitació a sumar-se un ampli ventall d'escriptors: la iniciativa, sorgida de la redacció, incorpora els col·laboradors i periodistes del diari amb obra de ficció publicada, i s'ampliarà a autors reconeguts i escriptors emergents, de gèneres que van de l'assaig a la novel·la històrica o la novel·la negra i representatius tant de la literatura en llengua catalana com en llengua castellana. En tots els casos es manté el text original, en la llengua habitual de creació literària de cadascun. Amb tot, el llibre comença amb un relat molt diferent, el d'un nen afganès d'11 anys, Nadir.

EL PAPER DELS MITJANS

“Amb el deure de proporcionar material veraç al lector perquè conformi la seva pròpia opinió, emergeix l'exigència d'un periodisme compromès, preparat per prendre partit davant les tragèdies i injustícies que consenten o propicien els poderosos. Davant la mort de milers d'éssers humans al Mediterrani, víctimes de la fam, les guerres i la desídia d'Occident, un diari com EL PERIÓDICO no pot quedar-se neutral ni indiferent”, sosté en el seu pròleg al llibre el director d'aquest diari, Enric Hernàndez.

SANT JORDI SOLIDARI

La diada de Sant Jordi, la gran festivitat de la primavera a totes les ciutats i pobles de Catalunya, fusiona des dels seus orígens dos facetes: és el dia del llibre, la gran festa de la literatura i de la lectura, i és el verdader dia dels enamorats a Catalunya. El llibre i la rosa. No obstant, en els últims anys s'han multiplicat les iniciatives que han incorporat una tercera faceta a la festivitat, la solidària, a la qual aquest any se suma EL PERIÓDICO amb el llibre ‘Relats curts d’un llarg viatge’.

41 mirades 

 ‘Relats curts d’un llarg viatge’ recull una trentena de narracions breus, tant en català com en castellà, intercalades amb reflexions sobre la crisi dels refugiats dels autors que han preferit acostar-se des del punt de vista de la no-ficció.

JOSEP MARIA ESPINÀS El degà dels columnistes de la premsa catalana obre el volum amb una breu exhortació: ‘Que no tot sigui rutina’.

JAVIER CERCAS Javier Cercas, un dels protagonistes d'aquest Sant Jordi amb ‘El monarca de las sombras’, defensa que, igual que la novel·la va créixer assimilant altres gèneres, Europa segueixi construint-se assimilant altres cultures

JORDI ÉVOLE  El periodista relata l'activitat d'un vaixell de rescat de refugiats, amb base aLampedusa, a poques milles de la costa de Líbia.

PAU ARENÓS El periodista i escriptor imagina a ‘El museo de los ahogados’ un ús pervers de la solidaritat que susciten els nàufrags en una illa grega.

MAURICIO BERNAL El cronista i novel·lista colombià firma ‘El drama del refugiado’, una àcida paròdia sobre la possibilitat que la informació caigui en mans de la TV espectacle.

MAR BOSCH A ‘Nadeem sota el llit’, la jove guanyadora del premi Just M. Casero 2013 imagina la fugida d'una família des d'una ciutat en guerra.

MATILDE ASENSI Laautora de ‘El último Catón’ denuncia, a ‘El mismo error’, que els nens que ara arriben a Europa recordaran en el futur el tracte que se'ls hagi donat.

XAVIER BRU DE SALA En ‘Moltes preguntes i poca imaginació’, Xavier Bru de Sala ens parla de Salim, un nen amb dots extraordinaris.

ENRIC CALPENA A ‘Flyknit’, el periodista i escriptor ens descriu la reacció d'un ‘runner’ que es topa amb la tragèdia en una platja.

JOAN CAÑETE BAYLE ‘Sana helua ya gamil’, aniversari feliç en àrab, canten els protagonistes del conte, encara que no hi hagi gaires raons per fer-ho.

ÁNGELES GONZÁLEZ SINDE Ángeles González Sinde recorda un llibre infantil de Philippe Fix i Alain Grée que li va fer entendre de nena l'absurditat de les fronteres.

ANDREU CLARET Andreu Claret, autor de ‘Venjança’, ens descobreix una immigrant, Mary Anne, amagada a l'armari de la memòria d'una autoritat mundial.

MARTÍ DOMÍNGUEZ Autor de ‘La sega’, novel·la guanyadora dels principals premis literaris en català del 2016, relaciona a ‘La metamorfosi’ l'Holocaust i l'obra de Kafka.

ALBERT ESPINOSA Albert Espinosa construeix en ‘El Nadal que el Ben va créixer’ la por d'un nen davant una situació límit i transformadora.

NAJAT EL HACHMI La guanyadora dels premis Ramon Llull i Sant Joan recorda les paraules de la poeta Warsan Shire: "Cap mare posa els seus fills a l'aigua fora que sigui més segura que la terra".

JOSEP MARIA FONALLERAS Quatre mirades: un vigilant de l'estació Termini, un jove voluntari, una refugiada de 12 anys i un pare.

LUZ GABÁS L'autora de ‘Palmeras en la nieve' ens parla d'una altra fugida i un altre exili, a través de les muntanyes nevades del Pirineu.

GEMMA LIENAS En un bar, la vida segueix el seu curs: una cambrera es veu humiliada per l'abús d'un client. Mentrestant, a la pantalla de la TV, la tragèdia a les platges.

ROSA MONTERO La periodista i escriptora denuncia la indiferència d'Espanya cap al maltractament infantil, que es prolonga en la seva passivitat amb els nens refugiats.

SALVADOR MACIP L'investigador mèdic i escriptor Salvador Macip enllaça la història d'un nàufrag en una illa, Robinson Crusoe, amb el que avui es viu a les illes gregues.

ANDREU MARTÍN L'escriptor de novel·la negra assenyala la rapidesa amb què obidem la fugida a què tants es van veure obligats en la guerra civil.

OLGA MERINO A ‘Mare tenebrarum’, Olga Merino ens recorda en què s'està convertint el Mediterrani.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ L'autor de ‘Dies de frontera’ enumera fragments de notícies, tractats internacionals i informes que ens deixen a tots en evidència.

BERTA NOY L'editora i escriptora imagina un futur pròxim que sols es pot qualificar de distopia.

MIQUI OTERO ¿Què passaria si al teu barri, de sobte, comencessin a sonar explosions? ens fa preguntar-nos l'autor de ‘Rayos’.

MARC PASTOR La Concòrdia, els Centaurions... a vegades la ciència-ficció ens fa veure amb una altra perspectiva el que passa davant nostre.

JAVIER PÉREZ ANDÚJAR L'autor de ‘Los príncipes valientes’ ens situa en una Nova Barcelona, en un món en què ja no hi ha a on fugir.

JORDI PUNTÍ ‘Un camp de futbol, terra de tothom’: el futbol, com a símptoma de la normalitat fins i tot en un escenari bèl·lic.

SERGI PONS CODINA L'autor de ‘Dies de ratafia’ ens torna a les fredes platges de l'hivern de 1939 a ‘Argelers s’escriu amb a d’angoixa’.

XAVIER SARDÀ El periodista assenyala la terrible dada dels 10.000 nens desapareguts.

ROSA RIBAS Nens en recerca de l'illa de Mai més, a ‘Neverland’, de l'escriptora catalana de novel·la negra.

EMMA RIVEROLA També els nens perduts de Peter Pan són presents en el relat de l'autora de ‘El homber que mató a Messi’.

RICARD RUIZ GARZÓN ‘El guix’’, la faula de dos amics jugant a traçar fronteres.

ESTHER VIVAS Les dones i els infants són els més vulnerables, els invisibles entre els invisibles, recorda Esther Vivas.

MARTA SANZ A ‘Fin de la fase REM’, l'assagista i novel·lista Marta Sanz entra i surt d'un somni on una dona mor ofegada.

MÀRIUS SERRA ‘Al·les va a qui’: Aquiles, Europa i una tortuga atemorida, en el conte de Màrius Serra.

LORENZO SILVA L'escriptor es posa en la pell d'un refugiat, estudiant de literatura hispànica en un país àrab que ens interpel·la a ‘Quizá tengáis razón’.

LLUÍS MARIA TODÓ ‘Forja d’un refugiat’, el relat d'un refugiat acollit en una petita població, Lavila.

COIA VALLS El difícil retorn d'un emigrant al seu país d'origen, per l'autora d'‘Ethèria’.

VICENÇ VILLATORO La història real d'un jueu acollit a Barcelona que es va poder salvar de l'Holocaust.

JAVIER REVERTE L'escriptor de viatges tanca el volum amb tres poemes, l'últim d'ells dedicat a un nen sirià.

0 Comentaris