Mick Jackson: "A Trump se l'ha de portar als tribunals"

A 'Negación', el cineasta recrea la batalla legal que l'acadèmica Deborah Lipstadt va lliurar fa 20 anys contra David Irving, un historiador que negava l'Holocaust

zentauroepp38061609 icult  mick jackson  director de la pelicula  negacion   den170415211020

zentauroepp38061609 icult mick jackson director de la pelicula negacion den170415211020

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

La seva extensa filmografia inclou documentals televisius de contingut social i polític, per un costat, i ficcions que s’ajusten a fórmules dramàtiques de Hollywood –com El guardaespatlles i Vulcano–, per un altre. La seva nova pel·lícula, Negación, estrenada aquesta setmana, se situa a mig camí. Mick Jackson hi recrea la batalla legal que l’acadèmica Deborah Lipstadt

(Rachel Weisz) va lliurar fa 20 anys contra David Irving (Timothy Spall), un historiador que defensava que l’Holocaust no va existir.

–¿Què li va passar pel cap quan va conèixer per primera vegada el cas de Deborah Lipstadt i David Irving?

–Em vaig recordar del que Adolf Hitler va descriure a les pàgines de Mein Kampf (La meva lluita) fa gairebé un segle: la idea d’una mentida tan gran i tan colossal que la gent se l’empassa, perquè, ¿qui es podia inventar una cosa així? Això és en essència el que Irving va fer. Com a resultat, Lipstadt va haver de provar als tribunals que l’Holocaust va existir; i això no només va ser bastant difícil considerant que els nazis van intentar eliminar totes les evidències que van poder, sinó també moralment aberrant.

–¿Creu que el que passa ara amb internet i les xarxes socials d’alguna manera carrega de raó les paraules de Joseph Goebbels?

–Sens dubte. Qualsevol persona pot escriure barbaritats a 

Twitter i després dir «aquesta és la meva opinió», com si totes les opinions fossin iguals. Algú diu: «Les vacunes causen autisme», aconsegueix 500 followers i aquesta fal·làcia obté validesa. Així funciona el que avui anomenem fets alternatius, i fa por.

–Parlar de fets alternatius, és clar, és parlar de Donald Trump.

–Trump és un manipulador de masses molt astut. Es presenta com un home del poble i un patriota que diu el que ningú més s’atreveix a dir. També és un xenòfob, i un misogin, i un falsificador de la història. És a dir, just com Irving. I la pel·lícula demostra que el que s’ha de fer amb gent com el president Trump o Irving és portar-los als tribunals, on no poden explicar acudits ni ensarronar el seu públic.

–¿Va conèixer personalment Irving durant la preparació del film?

–No, no. El que sí que va passar és que ell, quan va saber que estàvem fent la pel·lícula, va començar a escriure coses terribles sobre nosaltres a la seva pàgina web. «No puc creure que una actriu tan bonica interpreti una neandertal com Deborah Lipstadt», va escriure. Coses així. L’últim que sé d’ell és que organitza visites als camps de concentració per a turistes de la seva mateixa ideologia.

Notícies relacionades

–Diverses escenes del film van ser rodades a Auschwitz. ¿Què va significar per a vostè visitar aquell lloc?

–Ja l’havia visitat als 70 per rodar-hi un documental. Vaig anar a un estany situat darrere dels crematoris, on els nazis tiraven les cendres, i en vaig agafar un grapat. Vaig tocar l’Holocaust. L’impacte m’ha acompanyat durant 40 anys.