RECONEIXEMENTS

Els Premis Nacionals miren cap al País Valencià

El Conca distingeix Raimon i Joan Francesc Mira entre els deu guardonats d'aquest any

 

  / ERNEST ALÓS

3
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va anunciar ahir els noms dels 10 distingits amb els Premis Nacionals de Cultura, que s’entregaran en una cerimònia a Rubí el 14 de juny. Entre els guardonats, que van participar en el dinar en què es va difondre la llista, destaquen el cantautor de Xàtiva Raimon, que aviat celebrarà una sèrie de 12 concerts de comiat dels escenaris, i l’assagista valencià Joan Francesc Mira. Completen la nòmina, que aquest any inclou disciplines com la publicitat i el còmic, l’editor d’Edicions de 1984, Josep Cots; la fotògrafa Maria Espeus; la Fundació Apel.les Fenosa; el músic Hèctor Parra; el director del Saló del Còmic, Carles Santamaria; el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya; el cineasta Albert Serra i l’actriu Emma Vilarasau.

    

Segons el president del Conca, Carles Duarte, la selecció dels noms d’aquesta edició equilibra l’«inconformisme creatiu» i la reivindicació de la tradició rebutjant «la continuïtat estèril». 

ABANS QUE S’ACABI «LA CONYA»

Raimon i Mira, gairebé coetanis (van néixer respectivament el 1940 i 1939) van recordar aquells temps a l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres de València en què Joan Fuster va ser una influència «providencial» per a ells i quan Raimon Pelegero encara era per als seus companys 'el Pele'. El cantautor es va felicitar per haver rebut el guardó fregant el travesser, «perquè a partir del 28 de maig vinent s’acaba la conya», i va voler desfer un equívoc sobre la seva cançó 'Al vent', que va evocar Mira. «No era una cançó de protesta, era una cançó contra l’adversitat, una cançó de la joventut a punt de passar a la vida adulta i entrar al món laboral», va sostenir.

  

 Mira, premiat per la seva polifacètica activitat com a assagista, historiador, biògraf, novel·lista, crític literari, traductor, director de museu... va reconèixer que s’ha hagut de preocupar «per aquestes collonades de la llengua o de la història» per «pura necessitat», tant pròpia com de la cultura del país. I si hagués de ser valorat per alguna cosa al trucar a les portes del cel, va assegurar, voldria ser-ho per les seves traduccions al català de «tres pilars» de la cultura occidental com són l’'Odissea', la 'Divina comèdia' i els Evangelis.

IVA CULTURAL

El president del Conca va considerar que el pas de l’IVA del 21% al 10% per als espectacles en directe «ha de constituir un estímul per a un sector molt castigat per la crisi i la desatenció pressupostària de les administracions», encara que també va lamentar que no hagi arribat al cine, igual que Vilarasau, que va afegir que tampoc en el cas del teatre serà fàcil la recuperació perquè en aquests últims anys «han quedat tocats els seus fonaments». Per la seva part, Serra es va felicitar per, fins i tot en aquesta situació de crisi i en una disciplina tan marcada per les necessitats de finançament, haver-se mantingut sempre «fidel als criteris artístics».

  

 Després de la desaparició de l’efímer Premi Nacional de Còmic, aquesta disciplina torna a tenir un guardonat en la persona del director del Saló del Còmic de Barcelona, Santamaria, que ho va valorar com un reconeixement a l’esforç per fer que aquesta disciplina «tingui la mateixa consideració que el cine o la literatura». L’editor Cots, al capdavant d’Edicions de 1984, també va interpretar el premi com «un reconeixement a la feina portada a terme per les editorials independents en català, que estan lluitant sempre per la seva supervivència».

Notícies relacionades

  

 Els premis, entregats des de 1982 pel Govern de la Generalitat, són gestionats des del 2009 pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Inicialment el Conca va mantenir les 15 categories que havien anat sumant els guardons (les últimes, audiovisual, circ, trajectòria i còmic), però des del 2013 els premis s’han limitat a 10, sense cap limitació sectorial i amb la intenció de «mostrar totes les realitats lingüístiques de Catalunya» i mantenir l’equilibri territorial. Cada un dels premis està dotat amb 15.000 euros.