Anar al contingut

17 mestres del llapis i 42 dibuixants que marquen el present i el futur del llibre infantil

Catalunya exposa a Bolonya la selecció dels il·lustradors que han marcat l'evolució del llibre infantil, i dels dibuixants en actiu que representen les següents generacions

Ernest Alós

img 20170403 125913

periodico

El programa de Catalunya a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya ha optat per donar protagonisme als il·lustradors. Són ells els que van amunt i avall de la fira amb els portafolis sota el braç i també els que protagonitzen les tres exposicions catalanes a la fira. Una dedicada a Pilarín Bayés i dues més que han tingut el valor afegit (i el risc) d'assenyalar un cànon de la il·lustració a Catalunya. La comissària de les dues mostres, la llibretera especialitzada Paula Jarrín, ha efectuat la selecció de les 17 obres de 17 autors que pengen al pati de l'Archiginnasio, la seu històrica de la Universitat de Bolonya: podrien haver-ne sigut més, però l'espai, del segle XVI, amb una rigorosa protecció patrimonial, imposava el número: són les pancartes que poden penjar dels puntals que travessen les galeries del claustre, ja que les parets no es poden ni tocar. Encara que tots els que hi estan han sigut elegits com a ”referents”, “mestres”, autors d'obres que van ser “fites” i que van marcar l'evolució del gènere.

Completen aquest cànon els 42 artistes elegits per a l'exposició del recinte firal, amb una mostra de la seva obra convertida en una hamaca, un muntatge que ha atret els firaires, entre esgotats i curiosos. Asseguts a terra al costat de les hamaques expositives (totes elles ocupades), Jarrín explica el perquè de la selecció d'aquest ‘top 17’ que conforma l'exposició ‘Hi havia una vegada...’

MERCÈ ARÀNEGA. “És una il·lustradora i sobretot mestra d'il·lustradors, i promotora de la lectura”, diu Paula Jarrín de Arànega (Badalona, 1948). La il·lustració elegida (“tractem d'explicar un conte, al revés de cada il·lustració hi ha un text d'aquest llibre”) pertany a ‘La Superlola i Sant Jordi’ (2013). “Sant Jordi havia d'estar a la fira. I la Superlola, també”.

ARNAL BALLESTER. “És el nostre primer gran narrador visual. Amb aquest llibre, ‘No tinc paraules’ (1998) ens va deixar sense paraules, i a més significa el naixement d'una aposta editorial arriscada però exitosa com ha sigut l'editorial Media Vaca”, diu la comissària de l'il·lustrador i professor de l'Escola Massana (Barcelona, 1955).

PILARÍN BAYÉS. Jarrín ha escollit un original de ‘Viatge al país dels lacets’ (1969), un clàssic de Sebastià Sorribas del 1969 il·lustrat per Bayés (Vic, 1941) i publicat a La Galera com el ‘Zoo d’en Pitus’. Ningú pot dubtar de qui és l'autora. “Ha desenvolupat un estil únic i personal, ha creat una quantitat d'obra increïble i ha obert moltes portes”.

IGNASI BLANCH. “Amb el seu treball a Alemanya i la seva col·laboració amb Àngel Burgas, ha fet una revisió dels contes tradicionals que va començar amb aquesta ‘Alícia al País de les Meravelles’ del 2007”, diu d'Ignasi Blanch (Roquetes, 1864), formador també de molts nous talents en l'escola d'il·lustració de l'Escola de la Dona.

ROSER CAPDEVILA. “És l'autora intergeneracional; les seves Tres Bessones encara les segueixen mirant els meus fills”, diu Jarrín de Roser Capdevila (Barcelona, 1939). I ha dit 'mirant': Capdevila ha demostrat que una autora catalana pot ser “traduïda a moltíssimes llengües” i “fer una obra que pugui ser adaptada al mitjà audiovisual”. L'elecció és òbvia: ‘Les Tres Bessones i la Caputxeta Vermella’, de 1988.

MONTSE GINESTA. L'autora de Seva (1952) apareix com a representant de la labor de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pionera en “la publicació de llibres en català i amb qualitat”. A més de pel seu “traç senzill i còmic” (s'ha triat ‘Un bigoti i en Joan’, del 1990, amb text de Jordi Sarsanedas) s'ha de recordar la seva labor com a directora de la revista ‘Piu-piu’.

VALENTÍ GUBIANAS. Al pati de l'Archiginnasio penja ‘La Moli i la Doli’ de Gubianas (Navàs, 1969), amb les seves il·lustracions de gran format que acompanyen respectuosament el text, com aquest de Pep Molist. “I amb un sentit de l'humor únic”.

GUSTI. “Gusti, t'estimo”, proclama Jarrín. Ha triat una il·lustració de ‘Carn i ungla’ (1990) per celebrar la gran dupla que ha fet Gusti (Buenos Aires, 1963) amb Ricardo Alcántara. “És la sorpresa constant en el dibuix, l'experimentació, el dibuix a cor obert, abandonant sempre la seva zona de confort per investigar; ell diu que sempre està desaprenent”.

JOMA.  “Té un traç tan bonic, tan divertit...”, diu la comissària. De Joma (Barcelona, 1954) ha elegit ‘Fira de tresors’ (1987).

LLUÏSA JOVER. La il·lustració elegida pertany a ‘El blanc i el negre’, de Miquel Desclot (1971). “És sobretot la il·lustradora de la poesia. 50 anys després, seguim estimant aquest llibre”, diu Jarrín de l'obra de Lluïsa Jover (Barcelona, 1942).

MERCÈ LLIMONA. La degana de l'exposició. Mercè Llimona (1914-1997) apareix amb ‘Bibi i la primavera’ (1981), amb una il·lustració que mostra la intimitat de la lectura entre un nen i una nena. “És la que obre la porta a tots, que comença a publicar ja als anys 40, així que és filla d'una època i s'ha de buscar la segona capa de lectura en la seva obra. I lamentablement, costa moltíssim trobar els seus llibres”.

MAX.  “He escollit de Max (Barcelona, 1956) ‘L’última moda’ (1996) perquè el text és de Teresa Duran, i ella és la sàvia de la tribu, que ens ha ensenyat a mirar i pensar el llibre infantil i juvenil”, diu la comissària. I perquè el llibre és una burla tremenda de la reialesa. “Max és el còmic dins de l'àlbum il·lustrat”, afegeix.

FINA RIFÀ.  Representant de les Balears, Fina Rifà (Palma, 1939) es caracteritza per una “il·lustració descriptiva; és una de les autores que ve del magisteri, amb criteris pedagògics però sense edulcoraments”. ‘Si bufa el vent’ (1969, amb text de Pilar Benejam) és una obra publicada a La Galera “quan el senyor Doria tènia molt clar cap on havia d'anar el llibre infantil”.

FRANCESC ROVIRA. Rovira (Barcelona, 1958) apareix amb una il·lustració del ‘Tirant lo Blanc contat als infants’ (2005) amb text de Rosa Navarro. “Si algú et pot fer estimar els clàssics, és Rosa, i Rovira ha sabut posar-los cara i fer-los entranyables, pròxims”. Amb Maria Rius, impulsor d'una entitat clau, l'Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya.

CARME SOLÉ VENDRELL. “No hi podia faltar: és una de les artistes que fan entrar l'art dins del llibre: i ‘Raspall’, de Pere Calders, ja no podrà tenir cap altra cara que la que li va posar”, diu referint-se al llibre elegit, de 1981.

TÀSSIES. Tàssies (Barbastre, 1963) “és molt, molt gran, i a vegades no se li reconeix. Necessitem més Tàssies. La il·lustració és de ‘Noms robats’ (2010), un llibre que llegeixo als instituts; riuen quan veuen que és un llibre amb dibuixos i van callant quan van entrant en la densitat del seu art”, diu Jarrín referint-se a aquesta obra sobre l'assetjament escolar.

MONTSE TOBELLA. I tanca l'exposició Montse Tobella (Barcelona, 1957) amb ‘El món rar de l’Estrafo’ (2008), amb text de Pep Albanell (firmant com Joles Sennell). “Amb figures molt petites incita a jugar i voler entrar en un món de coses petitones”, diu Jarrín.

I ELS 42 D'AVUI I DEMÀ. Després del cànon dels 17 grans referents, Jarrín ha seleccionat 42 noms completament en actiu per figurar a l'exposició ‘Sharing a future. Books in catalan’ del recinte firal, que espera que sigui itinerant. “Hi estan representats tots els territoris, autors especialitzats en diverses edats i diverses generacions: autors amb desenes de llibres publicats, la generació dels 70, el gruix de la selecció, nous autors amb a penes una o dues obres..." Que molts d'ells poguessin estar en la primera de les exposicions diu molt de la creativitat del sector. Els treballs i les biografies de tots ells poden disfrutar-se en el catàleg de l'exposició.

Aquests són els autors escollits. Marta Altés, Armand, Albert Arrayàs, Albert Asensio, Màriam Ben-Arab, Aina Bestard, Pep Boatella, Rocío Bonilla, Mariona Cabassa, Roser Calafell, Mercè Canals, Zuzanna Celej, Agustín Comotto, Bernat Gormand, Luis Demano, Víctor Escandell, Àfrica Fanlo, Lluís Farré, Liliana Fortuny, Mercè Galí, Alba Garcia i Puig, Pere Ginard, Maria Girón, Francesc Grimalt, Christian Inaraja, Òscar Julve, Anna Llenas, Mercè López, Cristina Losantos, Rebeca Luciani, Oriol Malet, Pep Montserrat, Roger Olmos, Sergi Portela, Gustavo Roldán, Xavier Salomó, Gabriel Salvadó, Barbarà Sansó, Júlia Sardà, Sebastià Serra, Jordi Sunyer i Jordi Vila Delclòs. 

0 Comentaris
cargando