El còmic creix, s'expandeix i guanya pedigrí

La pluja sobre Barcelona, lluny d’acovardir els visitants del Saló del Còmic, semblava que, com les plantes que es reguen, els ajudés a créixer i donar fruits, igual que al sector de la historieta, que segons diversos indicadors viu un moment dolç. L’afluència de dijous i divendres va ser bona, les entrades d’ahir es van esgotar, i la 35a edició del festival, a l’espera del balanç oficial d’avui, s’encaminava  a revalidar i superar els 118.000 visitants del 2016.

  

Ja ho avançava el director del certamen, Carles Santamaria. «És el saló més ambiciós», amb més de tot respecte a l’any passat: exposicions i activitats, expositors (197; 26 més), espai (50.000 metres quadrats; el 10% més), pressupost (872.000 euros; 102.000 més). En les dues edicions anteriors, les editorials presents al saló van tancar balanços molt positius de vendes, confirmant així que la gent arribava amb més ganes de gastar i la tònica de la recuperació després de la crisi.  

 

EL MANGA, A FIRA GRAN VIA EL 2018

   I no només és el Saló del Còmic. També el del Manga creix any rere any. El 2016 va arribar al rècord de 142.000 visitants, i Ficomic, que organitza les dues cites, ja confirma, segons Santamaria, la voluntat clara de traslladar la cita amb el còmic japonès del 2018 a Fira Gran Via per resoldre així els recurrents problemes d’aforament i de cues de Fira Montjuïc.     

  

 I  el que reflecteix el saló va en sintonia amb les últimes xifres oficials del sector, del 2015. Segons l’Informe de comerç interior del llibre a Espanya del 2015, que edita la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, la facturació del còmic va ser de 60,68 milions d’euros (un 3,2% més que el 2014) i la venda d’exemplars es va incrementar el 19,1%. 

    

Va créixer a més a més el nombre de títols editats (8,7%) i va baixar el nombre d’exemplars per títol (-8,7%) seguint la tònica del sector del llibre d’editar més títols però amb menys tirada, cosa que afavoreix la rotació de novetats a les llibreries. El preu mitjà per exemplar va baixar a 7,23 euros, cosa que ajuda a la compra.                                                          

 Un altre indicador del gremi alimentaria la tesi de la dignificació del còmic. Augmenta la percepció per part del consumidor generalista que els tebeos ja no són, només, cosa de nens. El còmic s’ha fet adult, en tots els sentits, i ha guanyat pedigrí. La creativitat de guionistes i dibuixants a Espanya, que viu una edat d’or, se suma al canvi dels punts de venda. Si el 2011 un de cada tres còmics es venia en llibreries (el 33%), el 2015 només va ser el 15%. El que ha passat és un transvasament dels quioscos i de petites llibreries cap a les cadenes de llibreries generalistes (és a dir, Fnac, Laie, La Central, Casa del Llibre o El Corte Inglés), amb els còmics col·locats al mateix nivell que la novel·la o els llibres d’assaig i no barrejats amb els llibres infantils i juvenils.     

   

 Per Santamaria, «l’explicació del creixement del saló lliga amb el de la indústria». Hi ha retroalimentació. Cada «vegada hi ha més interès i més lectors. A això ajuda que surt més als mitjans de comunicació i té més repercussió i difusió. Així, les empreses s’animen a venir i això fa el saló més espectacular, amb més oferta. I ens permet fer més activitats culturals, lúdiques i pedagògiques per seguir creant lectors». 

    

Tenint en compte que el 90% del còmic que es fa a Espanya s’edita a Catalunya, Ficomic ha aconseguit un compromís per part de l’Institut Ramon Llull per al 2018, que aquesta setmana ha defensat el seu director, Manuel Forcano. «Volem prendre com a model     el que fa l’Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears (Illenc), per promoure el còmic des de Catalunya cap a l’estranger. La idea és portar el còmic que es fa aquí a fires internacionals com la d’Angulema (França) creant ajudes a la mobilitat d’autors i editors». 

    

 

EXEMPLE BALEAR

Això seguiria l’exemple de les iniciatives del Llull amb la resta del sector editorial, amb presència en fires com la del llibre de Frankfurt o la de la literatura infantil i juvenil de Bolonya. «Volem recollir les demandes del sector i ajudar-lo créixer i a la seva internacionalització». ¿I quina és la tasca que està realitzant l’Illenc? Ho detalla el seu director, Josep Ramon Cerdà, que aquests dies és al saló, on la institució té un estand, amb 40 dibuixants de Balears firmant i amb presència de cinc editorials de còmic de les illes: Dolmen, Ominiky, Disset, Edicions del Despropòsit i Autsaider Còmics. 

Notícies relacionades

Hugault, els avions més sexis del còmic

Kim homenatja el còmic a la portada d'EL PERIÓDICO

    

«Tenim una política institucional cap al còmic, el promovem en fires com Angulema (ja hi van anar el 2005 i els últims quatre anys no hi han faltat), però també en altres de tot Europa com a Hèlsinki, Itàlia o Varsòvia». Però no es limiten a cites del sector, sinó que també li aporten el citat pedigrí amb un estand dedicat només al còmic a la fira del llibre de Frankfurt. Una altra de les mesures, afegeix, és una línia de subvenció a la traducció (a uns 35 títols a l’any) i un festival propi, el Còmic Nostrum, «per atraure agents estrangers perquè descobreixin els nostres autors». Entre aquests, premis nacionals de Còmic com Max i Bartolomé Seguí. Visió de futur.