Roser Aguilar enarbora la bandera del feminisme

La directora barcelonina dissecciona la violència quotidiana, el dolor i la soledat en 'Brava', protagonitzada per Laia Marull

jgblanco37758132 170321 malaga festival de malaga de cine espanol   largometr170321122136

jgblanco37758132 170321 malaga festival de malaga de cine espanol largometr170321122136 / A jesusdominguez com

3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

«Estem massa acostumats al masclisme». El crit de guerra l’ha llançat Roser Aguilar (Barcelona, 1971) al festival de Màlaga, on va presentar Brava, la seva segona pel·lícula, valenta i gens fàcil, després de Lo mejor de mí. Brava –que d’una manera o altra hauria de trobar un lloc en el palmarès– és la història d’una dona (Laia Marull) que pateix una agressió sexual al metro de Barcelona i, tot seguit, és testimoni de com aquell malson d’agressors viola una noia a escassos metres. 

¿Com se sobreviu al dolor intens? ¿Què s’ha de fer quan tot el que t’envolta és una merda? En el cas de la protagonista, fugint de la ciutat i marxant fora uns quants dies per veure el seu pare. Però el que pretenia ser una solució acaba sent un altre problema afegit. Vol trobar la pau. Però només aconseguirà endinsar-se en el seu costat més fosc. Està més perduda, dolguda, desorientada, sola i trencada que mai.

PERILLOSA ANESTÈSIA

Tipa de notícies sobre agressions sexuals, tipa de veure prostitutes a les carreteres de l’Empordà, tipa de com estem d’«anestesiats davant el dolor aliè», tipa dels «temps foscos que vivim», tipa de la falta d’empatia, Aguilar exigeix que cridem prou. «No podem estar callats davant la realitat quotidiana. Estem anestesiats i això és molt perillós». Fa anys, la directora pensava que no calia posar-se el vestit de feminista. El món, segons el veia ella, no era un lloc tan hostil amb les dones. Però el seu punt de vista ha canviat. «El masclisme, per herència cultural i social, és present a tot arreu, fins i tot en els sous que cobrem i en les relacions de parella. A vegades és un masclisme invisible, cosa que encara és més perillosa». «Vivim uns temps en què és imprescindible ser feminista». El feminisme –recalca– no suposa atacar els homes, sinó reclamar una igualtat que ara mateix no existeix. 

Crida molt l’atenció que Màlaga hagi programat Brava l’endemà de Me estás matando Susana, film llatinoamericà protagonitzat per Gael García Bernal i Verónica Echegui i que traspua una filosofia tan masclista que cou. El personatge de García Bernal –gelòpata perdut– va de simpàtic. I ho és, fins i tot entranyable. Però també és una mascle alfa demanant a crits que ningú toqui la seva dona perquè és només seva, malgrat que «ha sido una niña mala que merece unos azotitos en las nalguitas» (així mateix).

En contraposició, ¿ Brava és una pel·lícula feminista? «No ho sé. El que és clar és que és una història narrada des d’un punt de vista femení. No faig cine per convèncer ningú de res, però crec que aquesta indústria necessita la perspectiva de les dones. Som la meitat de la població», respon la realitzadora.

SORTIDA DE LES ENTRANYES

Notícies relacionades

Brava –que fuig de la pornografia emocional– és una pel·lícula sortida de les entranyes. Com moltes altres de les que s’estan projectant a Màlaga, ha costat molts anys de treball. Concretament 10. Aguilar va començar a escriure el guió el 2009. Tot anava més o menys bé, però la crisi econòmica va ferir el projecte i el va paralitzar durant una temporada. La cineasta no va tirar en cap moment la tovallola i el resultat ja el tenim.

El personatge que interpreta Laia Marull és una víctima. No només del masclisme, sinó també del dolor, la violència i la soledat. Aguilar, però, ha optat per un títol optimista per a una cinta molt dura. ¿Per què Brava? Per molts motius. Perquè la protagonista està ferida i no sap com expressar-ho (abans de l’agressió tampoc sabia com parlar amb la seva parella), però és valenta i una bona persona. A més a més, afegeix la directora, l’acció succeeix a la Costa Brava i és una paraula poderosa que s’entén en tots els idiomes. ¿Potser ha escollit el nom amb vista a un recorregut internacional, com el va tenir Lo mejor de mí? Potser sí.