Renaldo & Clara, nous horitzons pop

Curiosa simetria: Renaldo & Clara presentaven el seu nou disc en directe un 11 de març, igual que fa tres anys amb el primer, Fruits del teu bosc. No facin plans per a l’11 de març del 2020 si volen seguir en primícia l’evolució sobre l’escenari del que podria ser el millor grup pop català del moment.

    

Del primer treball al segon, Renaldo & Clara han fet un gran salt: hi ha més diversitat en els ritmes i arranjaments, i el seu conegut folk taciturn es combina ara amb pastilles pop elèctriques que, per un altre costat, no traeixen el gust pel minimalisme de la banda de Lleida.

    

Clara Viñals (veu i guitarra elèctrica), Víctor Ayuso (guitarres i baix) i Hugo Alarcón (teclat, guitarra i cors) van arribar dissabte a L’Auditori en companyia del seu nou aliat, el bateria Lluís Bestard (Isaac Ulam, Murtra), que va aportar dinamisme a les cançons antigues i fins i tot a algunes de noves. El concert estava emmarcat en el programa del festival de cançó d’autor Barnasants, però Renaldo & Clara són ara prou pop per figurar ben alt en el cartell, per exemple, del FIB.

CALCULAT ‘CRESCENDO’

Van començar amb Sense voler, extracte d’Els afores, el disc del suau gir cap a la llum i l’empenta elèctrica. No és la cançó en què es nota més el canvi: aquestes les van reservar per a la segona part, en un calculat crescendo. Però fins i tot les peces reflexives del primer disc van adquirir aquí nous detalls: només cal veure les elèctriques d’intensitat continguda al final de Gira-sols.

    

Monument, amb la seva guitarra afro-pop i desembocadura elèctrica, és un petit monument de cançó i en directe no defrauda: els lleidatans saben mantenir l’estilització del so sobre les taules. Pocs grups de per aquí saben que menys pot ser més i fins i tot pot ser tot.

    

Les cançons dels nous Renaldo & Clara rara vegada arriben als tres minuts, fet que pot resultar problemàtic en directe. «Seria una mica fotut tocar-les dues vegades seguides», va admetre Viñals. «Hauré de trobar un sistema», va afegir. Acte seguit, en van tocar una que per als seus estàndards és gairebé una òpera rock: Migrador, de quatre minuts i mig. I poc després, la més breu de les seves miniatures: Els secrets, de només un minut i 38 segons. «Convé estar atent per no perdre detall», va advertir la Clara. Silenci sepulcral a la sala 3 Tete Montoliu.

Notícies relacionades

Renaldo & Clara, aixecar-se i brillar

Blur no té ningú que els canti

    

Delícies com Per culpa de dormir i Llindar absolut van consolidar la nit en una certa melancolia, però la recta final es va compondre sobretot de peces amb força. Primer van sonar precedents del dinamisme actual com Veueta (molt Camera Obscura) i Autocars, i de seguida van caure els millors hits del nou disc: la mitja lounge Fent amics, la sublim Els afores i, ja en el bis, Fins un altre dia, que haurien d’escoltar tots els infinits seguidors de Los Planetas.