'Zona hostil', les entranyes de l'Exèrcit

Fullejant la revista 'Ejército', el productor de cine Antonio Saura es va quedar sorprès amb un article que explicava una operació de rescat a l’Afganistan. Els fets van tenir lloc el 2012, però es van fer públics dos anys més tard. Les forces armades espanyoles van salvar dos soldats americans ferits en una zona ocupada pels talibans. «Aquí hi ha una pel·lícula», va pensar, i va trucar a la productora Tornasol.

'Zona hostil' es va estrenar divendres amb dos objectius: trencar prejudicis sobre els militars i explicar què sent un soldat en una situació extrema. Així ho explica Adolfo Martínez Pérez, que debuta com a director després d’una àmplia trajectòria als EUA, tant en el departament d’art ('Alien: Resurrección') com a càrrec de la segona unitat de direcció ('Termitator. Salvation').

Dedicada al centenar de militars espanyols morts a l’Afganistan, 'Zona hostil' narra -amb nervi i destresa- com una metge militar (Ariadna Gil) i un pilot (Roberto Álamo) encapçalen una operació per rescatar dos soldats nord-americans ferits en combat. L’helicòpter (una autèntica bèstia militar que costa uns 40 milions d’euros) no aconsegueix aterrar bé i els membres de l’operació es veuen obligats a quedar-se enmig del no-res esperant ser rescatats pels seus companys sota l’amenaça dels talibans.

«L’Exèrcit ens ha deixat l’armament. Aquesta pel·lícula no s’hauria pogut fer sense la seva col·laboració», explica Martínez Pérez, que es va entrevistar amb els comandaments i els soldats que van formar part de l’operació real. Els actors també ho van fer. «Crec que els uns i els altres van trencar prejudicis quan es van conèixer», afegeix. «Vaig ser el primer sorprès al conèixer l’Exèrcit per dins. És veritat que és un món a part, un compartiment estanc. Però des que es va professionalitzar i porten a terme operacions a l’estranger les coses han canviat. Sempre pensem en els militars d’una altra època, en sergents malcarats, però no és així. A més, els soldats no són els que manen a les guerres, els que ho fan són altres: les autoritats polítiques», argumenta el director.

Rodada a Almeria i a les Canàries, 'Zona' hostil ha tingut una logística molt complicada i un pressupost alt per al cine espanyol (uns cinc milions), però que no deixa de ser el que una pel·lícula nord-americana destina al càtering, adverteix el director, que coneix bé la indústria de Hollywood. Nascut fa 50 anys als EUA («per casualitat»), va tornar a Espanya als 6 mesos. Als 24 anys se n’hi va tornar a anar per estudiar cine i des d’aleshores no ha parat de treballar en la indústria, rea­litzant storyboards o encarregant-se de la segona unitat de direcció.

EN PRIMERA PERSONA

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Tot l’armament que apareix a 'Zona hostil' està cedit per l’Exèrcit. A més, els seus membres també van assessorar l’equip a l’hora de pilotar, disparar i, fins i tot, parlar. Perquè els militars tenen el seu propi llenguatge. «Hem mirat d’apostar per les vivències en primera persona, per explicar què els passava pel cap als membres de l’operació. La pel·lícula no entra en la naturalesa del conflicte. Això ho hem deixat fora per centrar-nos en els soldats. M’agradaria que el públic sortís del cine sense alè. I també que la pel·lícula servís per conèixer una mica millor l’Exèrcit, un gran desconegut per al cine, a diferència del que passa als EUA».

Un últim prejudici tombat. La quantitat de dones soldats que apareixen a la pel·lícula respon a la realitat. «Quan ens vam entrevistar amb l’equip, ens vam trobar no solament amb la doctora, també amb una tiradora i dues dones pilots», afegeix  el director.