Josep Maria Pou i les cinc ensenyances de Sòcrates

L'actor Josep Maria Pou desvela el que ha après del filòsof grec, a qui torna a encarnar per tercera i última vegada al Romea

lpedragosa37606766 josep maria pou170309205510

lpedragosa37606766 josep maria pou170309205510 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) s’instal·la a partir d’avui per tercera vegada al Romea per acomiadar 'Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano' a Barcelona. Interpretar durant més de dos anys l’incorruptible filòsof grec li ha deixat empremta, però també ha confirmat molts dels seus pensaments al voltant de la vida i el teatre.

El veterà actor desgrana aquí les que, per a ell, han resultat ser les cinc ensenyances principals de l’obra, després de superar les 150 funcions a tot Espanya amb aquest muntatge dirigit per Mario Gas.

UN ÉSSER FASCINANT

Abans d’aquest projecte sabia de Sòcrates el que havia après a l’institut. «Aquesta obra m’ha permès descobrir que era un personatge fascinant no només com a pensador, sinó també com a persona, per com s’enfronta al seu final». Mai havia llegit amb tanta passió sobre un personatge. En general es documenta abans d’estrenar l’obra, però amb Sòcrates ha seguit devorant llibres. «Ja dec haver llegit una trentena de llibres de tota mena, i això que ell no va escriure res, sinó que van ser els seus deixebles els que ens van traspassar les seves ensenyances».

IDENTIFICACIÓ TOTAL

«L’any que ve celebro 50 anys com a actor i mai fins ara, ni amb el Rei Lear ni amb Orson Welles, m’havia sentit tan identificat amb un personatge». Sòcrates ha sigut una enorme troballa. «Mai fins ara m’havia passat que a l’estar parlant al públic notés que parlo com si fos jo i no el personatge. És brutal». I entre les frases que més li agrada declamar en destaca una que diu: «Avergonyiu-vos de no pensar en cap altra cosa que no sigui amuntegar riqueses i menysprear els verdaders tresors de la veritat i la saviesa». I és que per a Pou, gran amant de la cultura, les idees de Sòcrates concorden plenament amb la seva visió del món.

MODEL A SEGUIR

«He fet centenars de personatges i amb Sòcrates he arribat a la conclusió que vull seguir buscant papers d’homes com ell: forts i potents però que es deixen vèncer». Disfruta amb aquest tipus de perfil, en la línia d’altres grans rols que ha representat. Però Sòcrates, admet, l’ha marcat. «Potser perquè es dona la coincidència que quan vaig estrenar aquesta obra, el juny del 2015 a Mèrida, tenia 70 anys, els mateixos que ell al morir».

EL PÚBLIC ÉS INTEL·LIGENT

«Una obra que es diu Sócrates ha fet vibrar la gent de tot Espanya i ha esgotat localitats. Ha demostrat que el públic és intel·ligent, cosa que ja intuïa», sentencia l’actor i director. «És fals que la gent només es vulgui escapar de la realitat quan va al teatre», afegeix. Això ja ho va comprovar anys enrere quan va muntar 'Els nois d’Història' i 'La cabra'. «Hem d’aprendre la lliçó: el públic demana coses més interessants de les que a vegades li oferim».

 

I aprofita per lamentar que a Madrid s’hagi deixat d’apostar pel teatre des de l’ajuntament. «Les naus d’El Matadero es dedicaran  a les arts vives, no sabia que el teatre estigués mort», deixa anar, irònic, Pou. I lamenta que també el Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa tingui previst deixar de programar teatre. «Sempre havíem pensat que els atacs al teatre venien de la dreta més carca i descobrim que hi ha una esquerra progre que també evidencia carències culturals», assenyala Pou. «Hi ha un cert tipus de cultura que no forma part del seu món, igual que no forma part del món de Rajoy i de Montoro. En això s’assemblen moltíssim».

Notícies relacionades

NO HEM CANVIAT TANT

«El discurs de Sòcrates és tremendament actual. ¡No hem canviat tant!», exclama Pou. Els problemes de la jove democràcia grega de fa 2.500 anys no són tan diferents del que passa al nostre voltant. «Sòcrates assenyala la corrupció, l’ocultació i la partitocràcia com els grans mals de la democràcia. El mateix que passa ara. ¿Hi ha res més actual?», pregunta. La coincidència de la reestrena del muntatge amb els judicis pel saqueig del Palau i la reobertura dels casos de corrupció del PP són pura casualitat.

Temes:

Filosofia Teatre