'Summer camp', una sèrie B de terror que traspassa fronteres

En el top ten de pel·lícules espanyoles més taquilleres fora d’Espanya durant el 2016 s’han colat títols esperables com Julieta (número u, amb més de 15 milions d’euros) i un projecte animat de clara ambició internacional com Atrapa la bandera, però també Summer camp, una modesta sèrie B de terror que va passar desapercebuda per la cartellera nacional, fonamentalment perquè la seva distribuïdora, Filmax, va preferir estrenar-la paral·lelament a Wuaki.tv abans que de forma massiva en sales comercials.

El debut com a director del guionista Alberto Marini (Mentre dorms, El desconocido) va arribar a les sales de fins a 14 països estrangers, on va recaptar en total 1.898.125 euros (és a dir, al voltant del doble d’un pressupost d’un milió d’euros); més de quatre cops el que Ma ma de Julio Medem i gairebé el doble que la prestigiosa El olivo d’Iciar Bollaín. També supera Cien años de perdón i Kiki, el amor se hace en el rànquing publicat per l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA).

¿Com ho ha aconseguit? ¿Deu ser que els fans del terror són els més famolencs i fidels que té qualsevol gènere? Marini diu: «És la força del terror. Trenca les barreres culturals més que altres gèneres i el seu èxit no depèn de l’star system ni del pressupost de producció. Això permet que una pel·lícula de dimensions bastant reduïdes com Summer camp viatgi més que altres de més grans i sonades».

A aquest campament d’estiu els nens hi van a aprendre anglès: és una manera de justificar que el gruix dels personatges centrals siguin nord-americans i a la pel·lícula gairebé no se senti ni una paraula en castellà. Per altra banda, els nens no apareixen fins a un final histèric. «El terror independent fa temps que no funciona bé a Espanya. Sabíem que el nostre mercat, el nostre públic –explica Marini–, estava més a les dues Amèriques i a l’Àsia que a Europa. D’aquí la participació de Lionsgate i Televisa com a partners i la decisió de rodar en anglès».

Summer camp arrenca amb una persecució que, en realitat, és l’entrenament de Christy (Jocelin Donahue, del film de culte La casa del diablo) i Michelle (Maiara Walsh) per a la seva feina com a monitores. Antonio (Andrés Velencoso) se les vol lligar, com va fer amb les companyes de l’any passat, per a frustració del seu col·lega Will (Diego Boneta). Però l’estiu somiat es torça quan un personatge cau víctima d’una espècie de ràbia i comença a treure bilis negra per la boca. Segueix el caos, ordenat amb intel·ligència per un Marini que sap jugar amb les normes del terror d’infecció.

De Mèxic a Malàisia

El director i coguionista (hi va ajudar Danielle Schleif) ja s’hauria donat per satisfet amb l’èxit en festivals com el FrightFest londinenc, Sitges i el sud-coreà de Pusan, on va viure l’assetjament dels fans: «Segueixo pensant que em van confondre amb un altre». A Gérardmer, a principis del 2016, un noi li va demanar que li firmés un pòster que era… un retrat de Marini. El mateix fan s’havia encarregat de maquetar-lo.

 No obstant, també va arribar l’èxit de taquilla, primer a Mèxic, on van aprofitar el ganxo de Boneta, el Rocco de Rebelde. «Era el més natural

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

–diu Marini–, estrenar inicialment on la pel·lícula podia tenir més potencial. L’efecte Diego no va fallar». Llançada amb el títol més explícit de Campamento del terror: Summer camp, va atraure fins a 700.000 espectadors. Una xifra sorprenent, encara que tampoc estan malament els 250.000 de… ¡Malàisia!   

Si Marini té una espina clavada, és la «sortida molt discreta, si no secreta, a Espanya». I que a la seva Itàlia natal ni tan sols s’hagi estrenat, «tot i que hi ha una còpia pirata a la xarxa que algun bon samarità ha subtitulat en italià».