Totes les cançons bengalines són amoroses

A Calàbria 66 s’hi celebren concerts de blues i swing, reunions sindicals i judicis populars a la banca espanyola, debats sobre el cinisme de la UE i xerrades sobre el canvi climàtic. Des del carrer, aquesta seu de 40 entitats veïnals és més freda que una delegació d’Hisenda. És dissabte a la tarda i hi ha un vigilant a la porta i poca cosa més. Res fa sospitar que a l’auditori de la segona planta s’hi està celebrant la Festa de la Primavera que organitza l’Associació de Dones de Bangladesh a Catalunya.

Però sí. Al sortir de l’ascensor, el primer que crida l’atenció són dos joves de trets asiàtics que assagen d’amagat. Ell és Pavel Patryush i toca la guitarra. Ella és Baishali Sarkar i canta. A l’escenari de l’auditori, un adolescent amb una camisa de color blau elèctric pregunta al tècnic de so si té un adaptador per a iPod. Una dona està molt ocupada anotant noms en una llibreta d’espiral. És Famiya Khan Tithi, una cantant instal·lada a la ciutat que avui exercirà de presentadora. Mehetal, la presidenta de l’associació, reparteix ordres en bengalí i també en castellà. Hi ha diversos nens i nenes que juguen a fet a amagar.

Ja comença a arribar el públic. Tots es coneixen i la majoria col·labora d’una manera o una altra amb la comunitat. Vet aquí el president de l’associació d’homes. Aquell jove és el representant de la federació de criquet. Aquell altre canta a la Coral Àsia. I aquí hi ha Jony Afaz, jove periodista bengalí que avui farà de generós traductor per a aquest cronista.

Del color de les flors

Totes les dones llueixen vistosíssims vestits de colors: taronges, grocs, vermells… Són tonalitats que representen les flors i l’alegria que porta la nova estació. Al seu costat, els homes, amb els seus pantalons i jaquetes de paisà, semblen troncs d’alzina florits. Tots es posen drets per cantar l’himne nacional. Els nens i nenes, no. Segueixen corrent amunt i avall per la sala.

Pavel i Baishali són els primers a actuar. Baishali canta uns versos de Tagore mentre Pavel l’acompanya amb la seva acústica. La segona cançó, explica Jony, forma part de la banda sonora d’una pel·lícula sobre la guerra entre Bangla Desh i el Pakistan. El públic la taral·leja. Pavel encara n’interpretarà una altra sobre la primavera i aplaudirà l’esforç de l’associació per recolzar la seva cultura. Ho dirà en bengalí i ho repetirà en català.

A partir d’aquí, comencen a desfilar dones i nenes. No hi ha instruments. No hi ha músics. No hi ha pressupost. La celebració té aires de festa de final de curs o de karaoke de centre cívic. Tot i així, la frontera entre professionalitat i amateurisme es dilueix. Les nenes ballen danses tradicionals i les dones exhibeixen els seus enlluernadors aguts. En especial, una que es diu Diva, que s’allisa els cabells i es recull el vestit vuit vegades en mig minut. Se la mengen els nervis, però, així que arrenca a cantar, ja és primavera a Calàbria 66.

Komal Naz, jove pakistanès que col·labora en el programa Xeix d’integració de les comunitats asiàtiques, celebra que l’Associació de Dones de Bangla Desh impulsi projectes d’apoderament. El d’avui seria un bon exemple d’això. Els homes poc hi poden fer: aplaudir i vigilar els nens, que només prestaran atenció quan surti una nena i canti el que sembla un hit televisiu infantil. La lletra, tradueix el periodista bengalí, diu que si li compres polseres tindràs el seu amor.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Famiya fa un alto en el guió i pregunta al públic si s’ho està passant bé. També ho pregunta en castellà perquè els tres espanyols que hi ha a la sala ens sentim més integrats. I, ja de passada, ens introdueix en la temàtica romàntica i primaveral del repertori amb una frase que sona a títol de pel·lícula: «Totes les cançons bengalines són amoroses».

Quan sembla que ja han finalitzat les actuacions, Famiya convida a l’escenari diversos matrimonis bengalins. Cada un rep un globus amb forma de cor i pronuncia unes paraules. Les de la presidenta de l’Associació de Dones de Bangla Desh són les més esperades. Està casada amb el seu marit des del 1981. I així segueixen: junts, a més de 8.000 quilòmetres del seu país. Amor. Primavera. Bangladesh. Barcelona.