ENTREVISTA

Emmanuel Guigon: "Vull posar més ordre i racionalitat al Picasso"

El nou director de Museu Picasso arriba amb ganes de canvis, i els farà a l'edifici, en el funcionament i en la col·lecció

zentauroepp37200137 barcelona 07 02 2017 icult  entrevista con emmanuel guigon  170208222800

zentauroepp37200137 barcelona 07 02 2017 icult entrevista con emmanuel guigon 170208222800 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Emmanuel Guigon (Besançon, França, 1959) va reemplaçar l’octubre passat el qüestionat Bernardo Laniado-Romero al capdavant del Museu Picasso. No és el seu primer pas per Espanya; el 1987 va aterrar a la Casa Velázquez de Madrid, i va ser cap de conservació de l’IVAM de València entre 1995 i el 2001. La seva especialitat són les avantguardes i l’art espanyol modern i contemporani. Coneix molt bé Picasso, no en va la primera exposició que va visitar de petit va ser una del malagueny: la famosa mostra del Palau dels Papes d’Avinyó. Arriba amb ganes i disposat a posar el museu de cap per avall.

–¿Què el va portar a presentar la seva candidatura per dirigir el Picasso?

–Coneixia el museu perquè hi havia col·laborat en l’època de Maite Ocaña. M’agrada la seva enorme singularitat: té les obres de joventut i formació de Picasso, les del període dels Quatre Gats, que m’interessa molt, les dels seus primers anys a París. I també l’obra mestra que és la sèrie de 'Les Menines'.

–¿Quina valoració fa del que hi ha trobat?

–No parlaré del que ha passat els últims anys. Sé que hi ha hagut tensions, però com que no les he viscut, no puc jutjar-les.

"Vull que tot el que fem tingui visibilitat a Nova York, a París i a Tòquio"

–Més aviat em referia als molts canvis que va dir que volia fer durant la seva presentació.

–¡Vull que tot el que fem tingui visibilitat a Nova York, a París i a Tòquio! Vull reforçar aquest punt impulsant una xarxa de museus Picasso a escala internacional amb dues locomotores: Barcelona i París. La idea és unir esforços i compartir pràctiques. També ajudar-nos en la programació, però, sobretot, compartir mètodes de treball a nivell d’investigació, documentació i col·lecció. Últimament aquí s’han fet grans investigacions i restauracions que no han tingut repercussió. També farem una revista anual d’estudis picassians, que incomprensiblement no existeix. La iniciativa i la direcció és nostra, però serà una cosa compartida amb la resta de museus Picasso. Serà el 2018.

–¿I el 2017?

–Serà un any de transició. Reforçarem la comunicació, les publicacions i la web. I reformarem els despatxos, una cosa que és poc vistosa per al públic però que es molt necessària. Ara l’espai de treball és molt caòtic, com el museu i les col·leccions. Hi vull posar més ordre i, sobretot, més racionalitat. Recuperarem sales d’exposicions tancades i canviarem tota la planta baixa, que ara és molt trista, perquè la gent hi entri i hi circuli. Un d’aquests espais m’agradaria dedicar-lo a pràctiques contemporànies d’art digital i virtual que atrauen un altre públic.

"L'estiu de l'any que ve vull fer una exposició sobre la relació de Picasso amb el menjar"

–¿Canviarà la presentació de la col·lecció permanent?

–Es refarà tota. Una col·lecció permanent no pot ser permanent durant dècades. Picasso ha mirat i ha begut de tothom i se l’ha de contextualitzar amb un muntatge més visual i didàctic. Per a això col·laborarem amb altres museus, entre els quals hi ha el MNAC, per tenir obres en dipòsit.

–¿Apostarà per les exposicions blockbuster o les d’investigació?

–Una exposició és un conjunt contradictori. És com una poesia: la primera paraula és important i l’última, també. Un blockbuster també pot ser científic. L’estiu de l’any que ve vull fer una exposició sobre una cosa que pot semblar estranya però que és molt evident en tota l’obra de Picasso: la seva relació amb el menjar: 'La cuina de Picasso'. Picasso va pintar molts aliments dins de la tradició del bodegó. I va fer moltes escultures d’acoblament a partir d’instruments de cuina. A més a més va fer ceràmiques genials en què, a vegades, també incorporava menjar. Serà una exposició científica i divertida al mateix temps amb grans obres mestres.

Notícies relacionades

–¿Tindrà pressupost per a tot?

–Com deia Miró, s’ha de tenir el cap als núvols i els peus a terra. Tenim diners, encara que no gaires, i impulsarem el mecenatge malgrat que aquí és més complicat que a França. I vigilaré el pressupost. Si fas una exposició amb 70 quadros que venen de 70 museus i de 40 països diferents, el cost del transport es dispara. En la mostra Cubisme i guerra hi havia un dibuixet de Cocteau fet per Diego Rivera que venia des de Texas; només el fet de portar aquesta peça costa un munt de diners. I em nego a pagar taxa [pel préstec d’una obra]. No tenim un gran pressupost però es poden fer moltes coses sabent com gastar-lo. 

Temes:

Museu Picasso